Opinió
Preservar la llengua és clau per a superar l'onada de suïcidis entre els nadius
Aquesta Primera Nació es va veure tan completament superada per aquest creixement dels intents de suïcidis que els seus líders van declarar l'estat d'emergència. Diverses agències van desplegar ràpidament equips de crisi per a ajudar a la comunitat a fer front a aquest horror. Mentrestant, alhora que les notícies sobre aquesta situació tan xocant s'anaven estenent, alguns activistes ocupaven l'oficina de Toronto d'Afers Indígenes i del Nord per a demanar al govern federal que destinés suport immediat i continuat per a encarar correctament la situació a Attawapiskat.
Almenys 100 persones d'aquesta petita comunitat cree han intentat suïcidar-se des de setembre. Aquesta xifra alarmant -és el 5 per cent de la població d'Attawapiskat- és simptomàtica d'un problema més ampli i generalitzat al Canadà.
Mentre que el càncer i les malalties del cor són les causes principals de mort per al canadenc mitjà, en el cas dels joves i els adults de fins a 44 anys de les Primeres Nacions ho són els suïcidis i les lesions autoinfligides.
Segons Health Canada, la taxa de suïcidis entre els homes joves (15 a 24 anys) de les Primeres Nacions és de 126 per 100.000. Entre els homes joves no indígenes, és de 24 per 100.000. Entre les dones de les Primeres Nacions, la taxa és de 25 per 100.000, mentre que entre les dones no indígenes és de 5 per 100.000.
Tractar aquesta situació amb un enfocament de gestió de crisi no funcionarà.
Per tal de posar fi a aquesta crisi prolongada, hi ha temes sistèmics, cíclics i multigeneracionals que han de ser tractats, amb una atenció especial a les alteracions constants de la identitat individual i cultural.
Els impactes històrics de la colonització, combinats amb les polítiques canadenques actuals d'assimilació forçada, estan allunyant la joventut de les Primeres Nacions cada cop més de les seves identitats culturals nuclears. Són identitats i cultures que tenen el poder de protegir i sostenir les joventuts de totes les Primeres Nacions, i donar-los la resiliència que necessiten per a superar qualsevol factor individual que els pugui situar en risc de suïcidi.
Destacant que la Nació Cree Pimicikamak, al centre de Manitoba, també va respondre a l'onada declarant el seu propi estat d'emergència el març, el cap nacional de l'Assemblea de les Primeres Nacions, Perry Bellegarde, ha proclamat recentment:
"Ens cal un compromís prolongat per a abordar aquests temes de llarga durada que porten a la desesperació els nostres pobles, particularment la joventut."
A més, Bellegarde ha lamentat la manca de treballadors de salut comunitària especialment formats. També ha citat la necessitat que té la Primera Nació Attawapiskat d'un treballador de salut mental, un treballador de joventut, i un suport fiscal adequat perquè es puguin formar treballadors a la comunitat que puguin donar resposta als problemes.
Els grans mitjans de comunicació també tenen un paper a jugar.
La recerca ha demostrat que el sol fet de parlar de l'onada devastadora de suïcidis entre els indígenes pot tenir conseqüències perjudicials horroroses.
El 2007, un equip de recerca canadenc va elaborar un informe complet intitulat "Suicide among Aboriginal people in Canada" ("El suïcidi entre els autòctons del Canadà"). El text analitza en gran detall com els mitjans haurien (o no) de gestionar aquest assumpte extremadament delicat.
"Els mitjans massius -ja siguin per televisió, internet, revistes o música- juguen un paper important en les vides de la majoria dels joves contemporanis. Els mitjans massius poden influir en la taxa i els patrons de suïcidi en la població general (Pirkis i Blood, 2001; Stack, 2003; 2005). La representació dels suïcidis als mitjans pot contribuir al contagi de suïcidis. Els suïcidis provoquen atenció pública i governamental, i sovint són percebuts com un tema important per a usar en els debats públics. Aquesta atenció, però, sense voler-ho, pot legitimar el suïcidi com una forma de protesta política, i per tant, incrementar-ne la prevalença. La recerca ha mostrat que les informacions sobre suïcidis de joves als diaris o als mitjans d'entreteniment han estat associades amb nivells incrementats de comportaments suïcides entre les persones que hi han estat exposades ((Phillips i Cartensen, 1986; Phillips, Lesyna i Paight, 1992; Pirkis i Blood, 2001). La intensitat d'aquest efecte pot dependre de com s'identifiquin les persones més vulnerables amb els suïcidis descrits.
Phillips i altres col·legues (1992) donen recomanacions concretes sobre com els mitjans han de gestionar el tema dels suïcidis per tal de reduir aquest efecte de contagi. L'accent el posen en el fet de limitar el grau de cobertura dels suïcidis, en evitar que l'acció sembli romàntica, i en presentar alternatives. Hi ha algunes proves que això efectivament podria reduir els suïcidis que es produeixen després d'informacions mediàtiques (Stack, 2003). Molts directors de diaris canadencs han adoptat polítiques per a minimitzar les informacions sobre suïcidis, per tal de reduir el seu impacte negatiu (Pell i Watters, 1982). També es poden difondre, a través dels mitjans, materials sobre prevenció de suïcidis. Els mitjans també poden contribuir a la promoció de la salut mental més en general si presenten imatges positives de les cultures autòctones i exemples de respostes eficaces i de desenvolupament comunitari."
Però la necessitat de disposar de solucions sobre el terreny, més proactives i específiques per a cada comunitat, és encara més gran que la de tenir uns mitjans més responsables socialment.
Cada cop hi ha més proves que demostren el valor de prendre mesures protectores per a evitar els suïcidis mitjançant la preservació i promoció de l'ús habitual de les llengües indígenes tradicionals.
El 2008, els investigadors Chandler i Lalonde van publicar un informe intitulat "Cultural Continuity as a Protective Factor Against Suicide in First Nations Youth" ("La continuïtat cultural com a factor protector contra el suïcidi entre els joves de les Primeres Nacions"). En la seva anàlisi, va esmentar breument que hi ha un risc inherent en el fet d'elevar el debat sobre l'epidèmia de suïcidis a l'esfera internacional -malgrat que és particularment dura al Canadà, també és global- perquè això podria impedir que emergissin solucions basades en la comunitat i específicament comunitàries. Els resultats també van confirmar que els marcadors individuals i comunitaris de continuïtat cultural -com per exemple la preservació de la llengua- poden formar una barrera protectora contra els índexs abrumadors d'incidència de suïcidis que fan estralls en Primeres Nacions com Attawapiskat i la Nació Cree Pimicikamak.
Chandler i Lalonde conclouen:
"Les comunitats de les Primeres Nacions que tenen èxit a fer passes per a preservar la seva cultura ancestral, i que treballen per a controlar el seu propi destí, tenen molt més èxit a aïllar la seva joventut dels riscos del suïcidi".
El 1998, el mateix equip investigador -Chandler i Lalonde- van publicar un report preliminar que detallava alguns dels marcadors més destacats de continuïtat cultural entre les Primeres Nacions. Entre els factors protectors destacats s'incloïen les reivindicacions de terres, l'autogovern, l'autonomia en l'educació, l'autonomia en els serveis de policia i de bombers, l'autonomia en els serveis de salut i la presència d'equipaments culturals.
Resulta interessant que es descobrís que l'autogovern indígena era el factor més protector de tots. També es van mesurar nivells de suïcidi més baixos en aquelles comunitats que tenien un control més gran sobre l'educació, i també en les comunitats implicades en lluites col·lectives pel dret a la terra -o, com sovint diuen a l'Amèrica Llatina, "La lucha"!
El 2009, un altre equip investigador que incloïa el parlant de cree, guardià de les tradicions i preservador de la llengua i la cultura Art Napoleon va fer una crida perquè s'endeguessin més recerques sobre la relació entre la preservació de la llengua nadiua i les taxes reduïdes de suïcidi entre els indígenes. També van demanar que hi haguessin més diàlegs intertribals, basats en la comunitat, culturalment apropiats i que construïssin estratègies. El seu report va detallar una multitud d'altres factors protectors significatius, entre els quals hi havia mostrar respecte per la connexió entre la terra i la salut, reconèixer la medicina tradicional, l'espiritualitat com a factor protector i mantenir els aliments i activitats tradicionals.
Encara més: potser la prova de més pes fins al dia d'avui que connecta la continuïtat cultural -i, específicament, el manteniment de la llengua- amb la reducció dels índexs de suïcidis entre les Primeres Nacions va presentar-se el 2007, per part de l'equip de recerca format per Hallett, Chandler i Lalonde. Les seves anàlisis van demostrar que les taxes de manteniment de llengua entre les Primeres Nacions tenien la capacitat de predicció més elevada sobre les taxes de suïcidi juvenil, fins i tot en comparació amb altres construccions influents de continuïtat cultural. Les seves conclusions tenen implicacions impactants sobre la gran importància dels esforços i intervencions per a la preservació i manteniment de la llengua nadiua.
"Les dades esmentades abans indiquen que, almenys en el cas de la Colúmbia Britànica, les bandes indígenes en què la majoria dels membres van reportar un coneixement a nivell de conversa d'una llengua autòctona també experimentaven unes taxes de suïcidi juvenil baixes o inexistents. Per contra, en les bandes en què menys de la meitat dels membres van reportar un coneixement a nivell de conversa, els índexs de suïcidi eren sis cops més grans."
És important de posar èmfasi en aquest punt: a les comunitats de les Primeres Nacions on el manteniment de la llengua nadiua estava per sobre del 50 per cent (amb almenys la meitat de la comunitat mantenint o adquirint fluïdesa a nivell de conversa), els índexs de suïcidi eren virtualment zero. I a les bandes on menys de la meitat dels membres de la comunitat mostraven fluïdesa a nivell de conversa en el seu idioma nadiu, els índexs de suïcidi pujaven fins a sis cops més que no pas els índexs de les comunitats no indígenes de l'entorn.
També val la pena de destacar que les puntes globals de prevalença de suïcidis entre les comunitats indígenes d'arreu del món indiquen una correlació forta amb la marginació sociopolítica que va comportar la colonització. En altres paraules: l'onada de suïcidis -que, en el fons, és una crisi de salut mental- està directament relacionada, si no causada, per la pèrdua de la cultura i de la identitat iniciada pel colonialisme.
La continuïtat cultural -i potser més específicament la preservació i manteniment de la llengua nadiua- juga un rol fonamental en la superació definitiva de l'onada actual de suïcidis indígenes -i, per suposat, els obstacles gairebé universals a la salut mental indígena- en totes les Primeres Nacions, comunitat per comunitat.
*Courtney Parker és una activista prodrets humans, mare i doctoranda en Salut Pública. John Ahni Schertow és fundador i coordinador d'IC Magazine.
(Aquest article va ser publicat en primer lloc en anglès a IC Magazine. Traducció al català de Nationalia.)