Opinió

Nova onada antigitana a Europa

OPINIÓ. Una imatge degradant d'un infant gitano apareguda a la portada d'un setmanari suís és un exemple més dels prejudicis contra aquest poble. Uns prejudicis que mai no han estat superats, però que la difícil situació que travessa Europa actualment fa ressorgir amb força en diversos punts del continent. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, en detalla alguns aspectes en aquest article.

En la portada de la revista suïssa Die Weltwoche del 10 d'abril apareixia la fotografia d'un nen gitano (la veieu acompanyant aquest escrit), amb una pistola a les mans, com si apuntés cap al lector i estigués a punt de disparar. La fotografia anava acompanyada del comentari: "Perill, que vénen els gitanos". Una imatge i un escrit provocadors que han estat àmpliament recriminats. Per exemple, per Juan de Dios Ramírez-Heredia, president de la Unió Romaní, qui el 20 d'abril escrivia una carta oberta en la qual denunciava que un cas delictiu no pot ser argument per a condemnar tot un poble. Opinava que, amb la gosadia de la revista, es posava "molt més alt el llistó d'ignomínia informativa amb què avui ens tracten alguns mal anomenats periodistes".

Efectivament, la revista tramet l'acusació que els gitanos serien, amb les seves conductes incíviques, una de les causes de l'augment de la delinqüència a Suïssa. Al mateix temps, el director de la publicació es queixa perquè hi ha tants suïssos que no reaccionen, com ho fa la revista, davant d'aquesta "plaga gitana" que afecta la pau i la tranquil·litat. Tanmateix, allò que no diu la revista és, com recorda el president de la Unió Romaní, que Suïssa manté el "secret bancari que ha afavorit la protecció dels fons il·legals de dictadors, de potentats i d'altes personalitats polítiques". Protecció que ha permès, en bona part, la "criminalitat financera mundial" i la compra d'armament per a finalitats sovint suspectes. No hi ha, per cert, cap gitano que hagi participat en aquests delictes, mentre existeixen "conspicus delinqüents 'paios' amb coll blanc que han estafat mils de milions d'euros que pertanyen a tots els ciutadans".

Un silenci que caldria condemnar. Com també caldria condemnar el fet, si és veritat, com, explica el mateix Ramírez-Heredia, "han posat de manifest els nostres amics de Everyone group, que la revista ha publicat la fotografia de la portada" com si es tractés d'un nen gitano de Suïssa quan, en realitat, és la d'un "nen gitano immortalitzat per Livio Mancini que viu al gueto de Giakova, a Kosovo, i mostra una arma de joguina trobada en un desguàs [...]. Però això no ho sap ningú. Allò que els suïssos han vist, i amb ells una bona part de la ciutadania europea, és un nen gitano que amenaça amb una pistola".

Una discriminació patida arreu d'Europa

Aquest episodi se suma a la nova onada de racisme que està envaint Europa i que afecta, d'una manera particular, els gitanos, que des de segles hi viuen en grups dispersats (són entre 10 i 12 milions). Repetidament està denunciant aquest fenomen, entre altres, l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, segons la qual el poble gitano és el més discriminat al continent, per damunt dels àrabs i dels jueus. Són ja un bon nombre de mitjans de comunicació que ens informen sobre l'increment de la repressió que estan sofrint els gitanos a Hongria, Romania, França, Sèrbia, Alemanya, Eslovàquia, Portugal, Espanya, República Txeca, Itàlia... Com si fossin una de les causes de les crisis que fan trontollar no solament aquests països sinó, en general, els estats membres de la UE.

Últimament la persecució dels gitanos ha provocat morts a la República Txeca. El Ministeri de l'Interior d'aquest país ha posat en guàrdia l'opinió pública perquè ha arribat a professionalitzar-se un moviment proper al nazisme que ja parla, eufemísticament, de la desaparició dels gitanos: un informe explica que 4.000 persones d'extrema dreta posen la por al cos a la minoria gitana del país, formada per uns 250.000 ciutadans. Les agressions contra els gitanos ja s'han saldat amb l'assassinat de tres d'ells i amb diversos ferits de consideració. A Pesaro (Itàlia) s'ha fet un judici contra dos activistes, membres de l'associació Everyone Group, que lluiten per a fer respectar els drets dels gitanos. En una carta oberta denuncien que són perseguits per representants d'institucions que haurien de vetllar per a la seguretat de tots els ciutadans sense excepció. A més, afirmen, que la "policia comet abusos i incrimina els roms amb falses acusacions". Molts d'ells acaben rebent dels tribunals "sentències injustes i, sovint, són empresonats sense que hagin comès cap delicte". Les expulsions brutals de gitanos dels llocs "de pas", com si fossin estrangers indesitjables, són pa de cada dia. "A Itàlia, l'odi contra les gitanos és tan fort que també ens afecta a nosaltres, els defensors dels drets humans". La sentència del judici els ha absolt.

Casos semblants als que acabo de citar es repeteixen en molts indrets de la geografia europea. D'aquí que, en ocasió de la celebració del Dia internacional del Poble Gitano (8 d'abril), diversos manifestos recordessin que el "poble gitano encara aspira a ser reconegut i tractat en condicions dignes i a assolir les mateixes oportunitats que gaudeixen o pateixen la resta dels seus compatriotes en qualsevol país on visquin. Les persones d'origen gitano volen deixar de ser rebutjades, discriminades, vistes amb recel i maltractades". Alguns d'aquests escrits posen en relleu que acaba d'arrencar un procés que té com a horitzó el 2020, any en què la inclusió de la població gitana a Europa hauria de ser completa, sense fissures.