Opinió
El fracàs de la diplomàcia ha condemnat el Sàhara Occidental a la guerra
Les rutes comercials terrestres del Marroc són rares. L’Estat alauita comparteix fronteres amb les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla, amb el Sàhara Occidental i amb Algèria (país amb el qual no manté bones relacions). Si el Marroc vol comerciar per terra amb la resta d’Àfrica, ha de mirar cap a Mauritània, al sud del Sàhara Occidental. Per a fer-ho, el Marroc tenia fins ara un problema: necessitava travessar el mur de 2.700 km de longitud que va construir per a separar la part ocupada del Sàhara Occidental de la resta del territori.
Al seu propi mur, el Regne marroquí ha obert un pas per a crear una ruta comercial que no estava prevista en els acords signats amb Nacions Unides. La ruta surt des del Sàhara Occidental ocupat, travessant la zona sota el control del Front Polisario, l’organització reconeguda per l’ONU com a representant del poble sahrauí. La ruta comercial consisteix en una carretera parcialment asfaltada, per on també circulen camions, carregats de recursos naturals extrets a la part ocupada. Segons els sahrauís, és un comerç il·legal.
Si el Marroc vol comerciar per terra amb Àfrica, ha de passar pel Sàhara Occidental. Ha obert un pas al seu propi mur que no estava previst en els acords signats amb l’ONU. Els sahrauís denuncien ara que hi ha plantat més de 12.000 noves mines
Així, quan manifestants pacífics sahrauís van tallar el pas de Guerguerat el 21 d’octubre, van aturar part del comerç terrestre marroquí. La resposta del rei Mohamed VI va ser enviar-hi un destacament militar per a reprimir les protestes. Amb aquesta maniobra, l’exèrcit marroquí va entrar en una zona on està prohibida la presència militar, considerada com una zona d’amortiment per les Nacions Unides. El Marroc va justificar la maniobra assegurant que havia esgotat tots els canals diplomàtics abans de la seva intervenció a Guerguerat. El Front Polisario també va mobilitzar les seves tropes per a garantir la seguretat dels manifestants i es va produir un intercanvi de foc entre els dos exèrcits. Aquests actes han marcat la fi de l’alto el foc després de 29 anys de calma, ja que el Front Polisario considera la intervenció marroquina una violació dels acords signats.
El govern alauita diu que la ruta comercial amb Mauritània és ara segura i oberta al moviment de mercaderies i persones. Per a garantir aquesta relació comercial amb Mauritània i evitar-hi la presència sahrauí, el Marroc ha plantat més de 12.000 noves mines a la zona, segons ha denunciat l’Oficina Sahrauí de Coordinació d’Accions relatives a les Mines (SMACO).
L’Estat espanyol no ha deixat mai de governar (del punt de vista legal) el Sàhara
El retorn a la guerra ve marcat per la manca de celebració d’un referèndum. Han passat 45 anys des que Espanya va abandonar les seves possessions al Sàhara i va manifestar, a contracor, la seva intenció de celebrar un plebiscit a la llavors 53a província espanyola, com era coneguda. Avui, la posició d’Espanya ha canviat. Ha delegat a les Nacions Unides la descolonització del territori, tot i que encara és la potència administradora oficial a càrrec del Sàhara Occidental. Amb la signatura de l’alto el foc, les dues parts en conflicte i les Nacions Unides s’havien compromès, una vegada més, a celebrar una consulta al territori en disputa. 29 anys després ni tan sols han acordat qui tindrà dret a vot. Mentrestant, el Marroc ha continuat explotant els jaciments de fosfat a la part ocupada, ha gestionat les riques aigües pesqueres del Sàhara Occidental i ha restringit l’activitat dels sahrauís que viuen a les ciutats properes al mur.
La vida als territoris ocupats ha estat dura des del començament del conflicte el 1975. Amb el retorn a la guerra, els activistes de la zona ocupada temen un augment de la repressió
La vida als territoris ocupats ha estat dura des del començament del conflicte el 1975. Les desaparicions forçades, les execucions extrajudicials i les tortures van delmar la població sahrauí durant la guerra. A més, des de 1991, la situació dels ciutadans sahrauís a les ciutats ocupades no ha millorat. Activistes com Aminatou Haidar han denunciat les pràctiques marroquines en diverses ocasions. Parlen de la manca de llibertat d’expressió, de tortura, de detencions arbitràries i de violència quan les forces marroquines reprimeixen les manifestacions a favor de l’autodeterminació.Amb el retorn a la guerra, declarat pel Front Polisario el 13 de novembre, els activistes de la zona ocupada temen un augment de la repressió. El 21 de novembre, per exemple, dos periodistes sahrauís s'havien de casar a Al-Aaiun. La policia marroquina va envoltar les residències de la parella i va evitar que ningú hi entrés o en sortís. L’electricitat de les cases va ser tallada i els agents de policia van intentar irrompre-hi. És per això que procuren denunciar aquestes pràctiques davant la comunitat internacional, amb l’esperança que l’atenció els protegeixi de les autoritats marroquines.
No es percep alternativa a la guerra
La resposta sahrauí al retorn a la lluita armada ha estat gairebé unànime. Molts sahrauís que se'ls ha empès a triar el camí de la guerra, que no tenen alternativa, tot i que pugui significar perdre la vida
La resposta sahrauí al retorn a la lluita armada ha estat gairebé unànime. Fins i tot molts joves nascuts després del 1991, que no coneixen la guerra, han acudit a acadèmies militars per a inscriure’s com a voluntaris, ja que no tenen experiència com a soldats. Afirmen que no tenen res més que un territori llogat a Tinduf (Algèria), on es troben els camps de refugiats. Els processos de pau no els han ajudat i estan farts d’esperar. Molts sahrauís diuen que se'ls ha empès a triar el camí de la guerra, que no tenen cap altra alternativa, tot i que això pugui significar perdre la vida.La reobertura del conflicte ha consistit fins ara en petits enfrontaments entre ambdós exèrcits. Algunes escaramusses tenen lloc al llarg del mur. Tot i això, no hi ha gaire informació sobre el conflicte, a causa de la manca de periodistes i d’observadors internacionals sobre el terreny. Les agències de notícies sahrauís i algerianes publiquen informes de guerra que donen a conèixer els atacs contra posicions marroquines consolidades, incloent-hi les baixes a l’exèrcit marroquí. D’altra banda, les agències de notícies oficials marroquines no publiquen fets sobre el conflicte, per la qual cosa és difícil verificar la informació de les dues parts.
Si tot continua igual, la guerra al Sàhara Occidental es pot allargar durant anys en forma petits enfrontaments al llarg del mur que separa la zona ocupada pel Marroc dels territoris controlats pel Front Polisario. En aquest cas, la guerra es podria convertir en un conflicte de desgast.