Opinió
La victòria de Lula: una esperança per a l’Amazònia i els pobles originaris?
La nit del diumenge 30 d’octubre de 2022 el president electe del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, va pronunciar un discurs després de la seva victòria per marge estret davant el candidat del Partit Liberal, Jair Bolsonaro. El líder del Partits del Treballadors ja havia anunciat la creació d’un ministeri encarregat de la qüestió indígena, però va voler anar més enllà en la seva compareixença davant el poble brasiler. Repassem-ne alguns dels aspectes més rellevants.
Lula va afirmar que el Brasil està preparat per a reprendre el seu protagonisme “en la lluita contra la crisi climàtica”, especialment “la selva amazònica”. Va posar de manifest que, durant els seus governs, van ser capaços de “reduir en un 80% la desforestació de l’Amazònia”, “disminuint l’emissió de gasos que provoquen l’escalfament global”. El petista va emfatitzar que ara “lluitaran per la desforestació zero” de l’Amazònia, perquè el Brasil i el planeta necessiten “una Amazònia viva”. Un missatge contundent que el president electe va acompanyar d’una explicació ben gràfica: “Un arbre en peu val més que tones de fusta extretes il·legalment per aquells que només volen lucre fàcil, a costa del deteriorament de la vida a la Terra”.
I és en aquest punt que el candidat guanyador fa un gir interessant de compromís amb els pobles indígenes. “Quan un infant indígena mor assassinat a mans dels predadors del medi ambient, una part de la humanitat mor amb ella”. El president electe va prometre reprendre la monitorització i la vigilància de l’Amazònia i combatre tota activitat il·legal (mineria, extracció de fusta o explotació agrícola irregular), així com impulsar el desenvolupament sostenible de les comunitats que viuen a la regió amazònica. Un compromís que Lula va portar a l’arena internacional, on va reivindicar el lideratge del Brasil sobre aquesta qüestió —sense renunciar a la seva sobirania—, però obert a la cooperació externa.
El compromís del nou president amb el medi ambient i les comunitats indígenes sembla inqüestionable, ja que al seu discurs va afirmar que el seu executiu voldrà “la pacificació ambiental” i que no li “interessa una guerra pel medi ambient”, però que estan preparats per a “defensar-lo de qualsevol amenaça”. Tota una declaració d’intencions, amb els focus del món apuntant cap a Sao Paulo, en plena nit electoral. Dies més tard, aquestes intencions han començat a agafar forma amb la confirmació de la presència del president electe a la COP27 d’Egipte aquest mateix mes de novembre.
Natura i comunitats
Lula da Silva planteja de manera integral la defensa de la natura i de les comunitats indígenes perquè van de la mà. El govern Bolsonaro s’ha caracteritzat per permetre activitats irregulars a la selva amazònica, així com per la impunitat contra els crims contra les comunitats indígenes. De fet, el president en funcions va afirmar quan era diputat (2017) que els afrodescendents “no serveixen per a res”, “ni tan sols per a procrear”. Per a fer seguiment de l’impacte de les polítiques de l’estat brasiler en les vides de les comunitats indígenes, el Conselho Indigenista Missionário (CIMI) publica un informe anual sobre la violència contra aquests pobles. Aquesta publicació, entre d’altres organismes, compta amb el suport de l’ambaixada de Noruega a Brasília.
Segons l’informe del CIMI corresponent a 2021, aquest any va estar marcat per l’aprofundiment i la intensificació de les violacions contra els drets dels pobles indígenes al Brasil. Es comptabilitzen més invasions de terres, atacs contra comunitats i líders indígenes i una ofensiva global contra els drets constitucionals d’aquests pobles. El govern sortint va paralitzar les demarcacions de les terres indígenes —aprovada pels governs del PT—, una política de violència estructural contra aquestes comunitats. Les dades són contundents: el CIMI va registrar el 2021 un total de 226 invasions de terres indígenes, lluny dels 109 casos registrats els 2018. La destrucció de l’Amazònia també ha avançat en paral·lel durant l’etapa Bolsonaro, la taxa anual de desforestació —que calcula l’INPE— va pujar de 7.500 km² a 13.000 km², cosa que representa una pujada del 73%.
Què podem esperar del nou govern encapçalat pel Partit dels Treballadors? Caldria fixar-se en les mesures que va impulsar durant els seus governs (2002-2016). Les primeres mesures en aquest àmbit es van prendre amb Marina Silva al capdavant del ministeri de Medi Ambient, en què destaca la creació del Pla d’Acció per al Control de la Desforestació a l’Amazònia. Aquest pla creat l’any 2004 va permetre que es reduís un 73% la devastació de la selva l’any 2010. Fruit d’aquestes polítiques l’any 2012 es va registrar el menor índex històric de desforestació amazònica durant l’executiu de Dilma Rousseff, 4.600 km².
De l’etapa dels governs del PT també és el darrer cens indígena del Brasil, realitzat per l’Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE) l’any 2010. Mentre es realitza el cens previst per a aquest 2022, podem afirmar que en aquell país viuen 896.917 indígenes, dels quals 572.083 vivien a zones rurals i 324.834 a zones urbanes. I encara més important, hi ha població indígena a tots els estats de la federació brasilera.
La representació política dels pobles originaris
Els diferents pobles originaris del Brasil han obtingut una representació política històrica en aquestes eleccions. En el passat, només dos diputats s’havien presentat clarament com a indígenes: el pioner Mário Juruna (PDT, membre de la cambra per Rio de Janeiro de 1982 a 1986) i la primera dona indígena diputada, Joênia Wapichana (REDE, que ha estat diputada la passada legislatura). Wapichana, electa per l’estat de Roraima, no ha aconseguit reelegir-se, però fins a cinc persones indígenes han guanyat l’acta federal aquest 2022. D’entre aquests diputats, hi ha un membre del PT, Paulo Guedes, que malgrat haver exercit com a diputat per Minas Gerais des de 2019, recentment s’ha inscrit i declarat com a indígena. Un altre cas excepcional és el de la nova diputada electa pel Partit Liberal de Bolsonaro, Sílvia Waiãpi, indígena i militar electa per l’estat d’Amapá. Ara bé, la major part dels indígenes escollits com a membres de la cambra donen suport a Lula da Silva, com ara Célia Xakriabá (PSOL, Minas Gerais) i Juliana Cardoso (PT, Sao Paulo). El màxim exponent de l’augment de la rellevància indígena en la política brasilera és Sônia Guajajara, excandidata a vicepresidenta del Brasil amb Guilherme Boulos l’any 2018 que recentment ha estat escollida per la revista Time entre les 100 persones més influents de 2022. Aquesta petjada, fruit del seu activisme i de la seva participació al PSOL —una de les forces aliades del PT—, li ha permès de guanyar un seient a la cambra federal per Sao Paulo.
Guajajara ha aplaudit la decisió de Lula d’impulsar la creació d’un ministeri dels Pobles Originaris, però ha volgut deixar clar que es necessitaran moltes altres mesures a engegar des del nou govern. La diputada federal considera que els indígenes han d’estar presents en la construcció de polítiques culturals, educatives i sanitàries i, també, al ministeri de Medi Ambient. De fet, abans de les eleccions va ser preguntada per si acceptaria ser ministra dels Pobles Originaris i va respondre que els indígenes poden contribuir de millor manera a l’interès general posant al servei del conjunt del país la seva experiència cuidant de la biodiversitat. El ministeri indígena, per la diputada ecosocialista del PSOL, per si mateix no és suficient. En aquest sentit també s’han manifestat altres líders indígenes, que consideren la victòria de Lula “un alleugeriment” que no implica “la salvació de l’Amazònia”.
Conclusió
El repte de Lula és majúscul, tant pel que fa al respecte a les comunitats indígenes com per a la protecció del medi ambient —dues qüestions ben lligades, com hem comprovat. L’exemple més paradigmàtic d’aquest escenari complex és el de la localitat de São Félix do Araguaia (Mato Grosso), on Jair Bolsonaro va obtenir un 60,99% dels vots, per només un 39,01% de Lula. La dada és rellevant perquè precisament en aquest municipi va viure Pere Casaldàliga, i és en aquesta regió que ell i el seu equip van aconseguir que els pobles tapirapé, karajá i xavante poguessin recuperar la seva terra i que més de 15.000 famílies puguin treballar-les per a sobreviure. Un exemple dolorós, per les implicacions que té, però ben contundent.
Bolsonaro deixa una herència espantosa. Lula, en canvi, ja ho va dir en el seu discurs de victòria: “Vamos provar mais uma vez que é possível gerar riqueza sem destruir o meio ambiente”. “Generar riquesa sense destruir el medi ambient”, i afegeixo jo, amb la participació dels pobles originaris.