Opinió

Un segell ètnic en els atemptats de Volgograd? Els dubtes planen

OPINIÓ. La premsa internacional ha comentat a bastament els atemptats que hi va haver a la ciutat de Volgograd (Rússia) al final de desembre. Uns actes que han provocat la por entre molts dels qui pensaven assistir als propers Jocs Olímpics d'Hivern que tindran lloc a uns quants centenars de quilòmetres de Volgograd. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, en comenta la dimensió ètnica.

Hores d'ara encara no s'han trobat totes les causes que explicarien els atacs. A primera vista, hi ha experts -per exemple, els citats en aquest article- que apunten que es tracta d'un pas més en la llarga guerra protagonitzada per grups islamistes violents originaris del Caucas, que lluiten contra el govern rus el qual, segons ells, es mostra favorable a altres tendències islàmiques que no són la d'ells. D'aquests grups islamistes n'hi ha diversos. Un dels seus líders prominents és Doku Umàrov, txetxè, que vol establir un emirat islàmic al nord del Caucas. Umàrov s'oposa al bon tracte que rep, des de Moscou, la línia islamista oficialista promoguda pel president de la República de Txetxènia, Ramzan Kadírov. Una línia que s'ha anat imposant al llarg dels anys, després que l'actual president de la Federació Russa, Vladímir Putin, sufoqués durant els darrers anys del segle passat la rebel·lió independentista promoguda per txetxens laics.

Els experts apunten que l'organització dels atemptats podria provenir de grups -podrien ser molt petits- del Daguestan, república veïna de Txetxènia dins de la Federació Russa. Allí, aquests islamistes miren d'erigir-se en representants, valent-se de la comuna religió musulmana, de tots els pobles que configuren el mosaic de llengües i cultures de què està composat el Daguestan. El seu discurs no vol privilegiar cap dels pobles daguestanesos: simplement els pretén cohesionar i dotar-los d'un govern que els deslliuri de les màfies que, actualment, els manipulen i els posen en confrontació -sempre segons la seva lògica. Aquest gihadisme, apunten russos i nord-americans, compta des de fa anys amb generoses ajudes econòmiques provinents de l'Aràbia Saudita, que els permet comprar armes i fer-les servir per a alimentar la resistència antirussa. Una resistència reprimida constantment i gairebé sempre perdedora, si bé visible quan aconsegueix evidenciar-la mediàticament com és el cas dels atemptats de Volgograd.

Presència que va més enllà del Daguestan

El gihadisme, però, s'ha anat estenent més enllà les fronteres del Daguestan i de Txetxènia: hi ha presència gihadista a les repúbliques del Caucas nord-occidental (Kabardino-Balkària, Karatxai-Txerkèssia, Ingúixia, i fins i tot a la majoritàriament cristiana i filorussa Ossètia del Nord). És un moviment que es basa en plantejaments ideològics (constituir un o més estats islàmics) que se sap aprofitar de les clivelles que troba, siguin d'ordre ètnic o, simplement, de tipus sociopolític i econòmic. De fet, entre els seus membres hi ha també russos ètnics, convertits a l'islam.

D'aquí que podem posar si més no en dubte el segell ètnic dels atemptats, com si el concepte ètnic només fos dolent quan un acte violent és atribuïble al algun poble discriminat.