Opinió

ETA, un pas irreversible vers la pau

OPINIÓ. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, comenta els darrers esdeveniments al País Basc a la llum del cessament definitiu de la violència per part d'ETA.

Segurament les persones grans recordaran que el 1964 el règim del general Franco va voler celebrar els vint-i-cinc anys de la fi de la guerra civil (1939). L'eslògan triat per a acompanyar l'esdeveniment fou "vint-i-cinc anys de victòria". És a dir, s'anava a commemorar que l'exaltació de la guerra no s'havia acabat, que els vencedors podien anar trepitjant, impunement, els vençuts i que la reconciliació continuava desterrada. A l'últim moment, gràcies a les moltes protestes de les quals l'abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, fou un dels protagonistes, l'eslògan es transformà en "vint-i-cinc anys de pau". El nyap ja estava fet però la correcció era si més no significativa, tot i la persistent creença, per part dels governants, que el record de la guerra els era una mena de justificatiu de la dictadura, de la persecució envers tots aquells que, des de l'òptica de la pau i la reconciliació, reivindicaven una convivència democràtica, amb el consegüent respecte als drets humans individuals i col·lectius.

Aquesta anècdota em ve a la memòria com si fos un rerefons de les últimes notícies sobre el cessament definitiu de la lluita armada anunciat per ETA. Un fet històric, amb un ventall d'interpretacions que van des dels qui veuen en el gest d'ETA una rendició als qui hi llegeixen una invitació a arribar a una pau justa, en tant que punt final d'un conflicte que dura massa temps. Davant d'aquesta disjuntiva i, més enllà dels matisos que podrien aproximar les posicions encontrades, sonen a molt assenyades les observacions de Julen Madariaga, un dels fundadors d'ETA i des de temps fora de combat: "Si la majoria d'espanyols interpreten el gest d'ETA com una rendició, hauran de ser conscients de les conseqüències de les seves afirmacions i dels seus actes, és a dir seran els responsables de continuar la guerra, la guerra de debò (...). No voler entendre que ETA ha fet un gest definitiu per la pau és instigar a la guerra". Madariaga puntualitza que el pas d'ETA no comporta la seva dissolució immediata: "Exigir la dissolució ara seria començar passant l'arada abans dels bous". Si es posessin condicions avui, el procés no acabaria de manera satisfactòria. "No seria intel·ligent, tenint en compte els senyals que ETA ha fet amb aquest pas". Allò que importa, en aquests moments, és que els camins que condueixen a la pau no siguin obstruïts per ningú i que les posicions democràtiques avancin per totes bandes. Que, per exemple, els espanyols manifestin la seva disposició a acceptar democràticament la independència del poble basc si un dia aquest se la pren, també democràticament. En fi, és així com cada ciutadà pot contribuir a "facilitar una pista d'aterratge digne en tots sentits". ("Proclamar que ETA s'ha rendit és continuar la guerra" a El Temps, 1-11-2011, pàg. 32-33). Dins d'aquesta mateixa línia, pensant amb la pau com a meta del procés emprès per ETA, Patxi Zabaleta, coordinador general de l'organització abertzale Aralar, reflexiona en aquestes termes: "La pau és la infraestructura de la convivència democràtica i de la solidaritat. La pau és recíproca per la seva pròpia essència; només pot donar-se i rebre's, perquè ha d'originar una societat d'iguals. No s'ha de cobrar un preu polític per la pau, com tantes vegades s'ha repetit; però tampoc no es pot exigir cap peatge, com algú pretén. La pau se sustenta en l'ètica i no té preu. El llenguatge de victòria i derrota, de vencedors i vençuts és un llenguatge militar de guerra. Sempre és tard per a la pau de tantes víctimes, de tants presos i preses, de tant dolor. Però fer la pau és l'única dignitat per a compartir el futur." ("Lugares marcados" a El País Semanal, 13-11-2011, pàg. 58).

Allò que aquests últims temps està passant al País Basc no es pot resumir en una notícia llunyana, de més o menys interès. És un referent proper, per a molts processos cap a la pau encetats arreu del món i, segurament, és també un model per a tants pobles que encara sofreixen guerres declarades o paus que no són més que signes, més o menys camuflats, de victòries d'uns contra els altres. Els plantejaments democràtics, els plantejaments dels qui creuen que únicament defensant els drets es pot construir la pau justa, són un estímul que bé ha recollit el Manifest de suport de la societat civil catalana al nou escenari basc, que es va oferir a la signatura de tothom qui volgués, en el transcurs d'un acte de solidaritat coorganitzat pel CIEMEN el proppassat 27 d'octubre. Aquest manifest, entre altres coses, "encoratja la societat civil basca a facilitar un escenari que possibiliti la reconciliació i el reconeixement de totes les víctimes d'aquest conflicte", bo i desitjant "que a partir d'ara s'iniciï una nova fase política al País Basc on totes les opcions polítiques puguin ser representades, les llibertats individuals i col·lectives garantides, i on tots els projectes polítics puguin assolir-se, inclòs el dret a decidir". I, com a conclusió, els signataris del manifest que aniran sumant-se a la iniciativa, es comprometen a posar-se "a disposició de la societat basca, dels seus agents polítics, de les seves institucions i, especialment, de les seves persones, a fi de treballar per un escenari de pau i resolució del conflicte". (Per a adhesions: manifest_paisbasc2011@ciemen.cat).