Una institució de l'estat, la Cort de Cassació, s'ha tret de la màniga l'argument que no té cap obligació de protegir els "dialectes", o sigui aquells parlars no contemplats en la llei 482/1999 que obliga el govern central a donar suport al desenvolupament, en tots els àmbits públics, de les anomenades "llengües minoritàries" dins dels territoris on es parlen.

Com s'explica aquesta decisió? Difícil d'entendre. Perquè es tracta de contradir, obertament, una llei que defineix una per una les llengües anomenades minoritàries algunes de les quals -en concret, les dues que no tenen un equivalent a l'estranger, és a dir el sard i el friülà- en virtut de la decisió de la Cort de Cassació es quedarien com rebaixades, deixarien de ser llengües pròpiament dites. Així per les bones.

De fet, el canvi afecta dues llengües que ja són ben reconegudes, que són objecte de lleis en vigor, relacionades amb l'ensenyament i amb l'ús públic o oficial. Malgrat tot això, la Cort de Cassació sentenciava, el 19 de juliol, que el sard i el friülà no poden ser equiparats a llengües que serveixen per a tot, en especial en l'àmbit de la justícia. Aquestes suposades mancances duen, automàticament, a enviar el sard i el friülà als llims dels dialectes, no objectes de cap llei.

El govern central no ha reaccionat. Calla. Sembla insensible a les reaccions que s'estan produït arreu, reaccions que solen convertir-se en acusació a aquest tribunal de deixar-se portar per l'odi d'aquells que no admeten la diversitat dintre de l'Estat italià. Pràcticament i ideològicament, la sentència no solament representa un atac a la dignitat de llengües i cultures d'uns pobles mil·lenaris sinó també un menyspreu de la Constitució italiana, que, en principi, respecta la diversitat lingüística (article 6) dels ciutadans de la República, que ja disposa d'una pròpia legislació al respecte, avalada pel mateix Tribunal Constitucional, i que comença a situar-se en l'onda de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

En aquest context, s'han multiplicat les preses de posició que intenten explicar les diferències existents entre llengua i dialecte. En resum els opinadors o estudiosos afirmen que entre llengua i dialecte no hi ha diferències de tipus lingüístic: una llengua és reconeguda com a tal quan en un determinat país arriba a tenir caràcter d'oficialitat, fet que és negat al dialecte, circumscrit a una certa àrea geogràfica i prou. Pel que fa a les llengües definides com a minoritàries, almenys en el cas d'Itàlia, els opinadors o estudiosos adopten una mena de línia intermèdia que defineix aquest tipus de llengües com a l'idioma d'una comunitat arrelada en un determinat territori, dintre de l'Estat italià, que uneix als seus trets lingüístics ulteriors reconeixements de contingut historicopolític i jurídic. Són, precisament, aquestes característiques les que reconeix l'esmentada llei 482/1999.

Per a promoure l'anul·lació de la sentència de la Cort de Cassació, l'Agència Regional de la Llengua Friülana, per encàrrec del govern autònom del Friül Venècia-Júlia, està elaborant un document destinat a ser rubricat per representants d'institucions, associacions i comitès conscients del valor de la llengua friülana. Un document que, finalment, hauria de ser sotmès a l'aprovació d'una assemblea pública presidida per tots els parlamentaris del Friül.

Els autors d'aquest document voldrien que els defensors de la llengua friülana acceptessin la solució més eficaç per a aconseguir, el més aviat possible, un nou reconeixement oficial d'uns drets lingüístics que són ja reconeguts des de fa temps. Sobre aquesta base, les autoritats friülanes preparen un recurs al Tribunal Constitucional i al Consell d'Europa el qual té el deure de vetllar per a l'aplicació de la Convenció marc relativa a les llengües minoritzades. Aquestes autoritats saben prou bé, per experiència, que l'aprovació de la llei 482/1999 tan sols ha estat la victòria d'una batalla i que la guerra veritable es combat cada dia sobre el terreny de l'exercici dels drets.

Paral·lelament, els autors del document ajuden a prepara una convocatòria de mobilització popular a fi d'ampliar la reivindicació lingüística dels friülans a totes les llengües minoritzades de l'Estat italià.