Breu

Cornualla demana al govern britànic que equipari la protecció del còrnic amb la del gal·lès i l’irlandès

Bandera de Cornualla.
Bandera de Cornualla. Autor/a: Cornwall Council
El Consell de Cornualla ha reclamat al govern britànic que equipari el reconeixement i protecció que té la llengua còrnica als de l’irlandès, el gaèlic escocès i el gal·lès. Els líders dels cinc grups polítics del Consell, en representació dels 87 membres de l’assemblea, han remès una carta a l’executiu de Rishi Sunak perquè el còrnic sigui protegit a través de la Part III de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i no només de la Part II, que ofereix menys garanties.

El còrnic és ara l’única llengua del Regne Unit amb la protecció limitada de la Part II. L’irlandès, el gaèlic escocès, el gal·lès i el manx estan promoguts dins de la Part III. La inclusió del còrnic en la Part III obligaria les autoritats britàniques a prendre mesures concretes per impulsar la llengua en àmbits com l’educació, els tribunals, els serveis públics, els mitjans de comunicació o la vida cultural i econòmica.

La reivindicació del Consell de Cornualla coincideix amb el desè aniversari del reconeixement del poble còrnic com una minoria nacional, dins de la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals. Tant la Convenció com la Carta són instruments del Consell d’Europa.

Després de quedar-se sense parlants nadius al final del segle XVIII, el còrnic viu un procés de revitalització des del principi del XX. Al voltant de 500 persones a Cornualla declaren que el còrnic és la seva llengua principal, segons el cens de 2021, i unes 3.000 tenen coneixements en la llengua.