El govern birmà ha admès haver bombardejat aquests darrers dies les posicions de l'Exèrcit per a la Independència Katxin (KIA, per les seves sigles en anglès), un grup armat que s'oposa al control del territori de Katxin per part de Birmània. El conflicte entre katxins i birmans, que havia estat en fase d'alto el foc des de 1994, va tornar a esclatar el 2011, precisament en el moment en què Birmània feia passes cap a una certa democratització i cap a la recerca d'acords amb els grups armats dels pobles minoritzats. El control dels recursos naturals hi té bastant a veure.

Katxin és, de fet, un país amb unes immenses riqueses, que van des d'algunes de les mines de jade més importants del món fins a l'explotació -sovint il·legal- de boscos que produeixen fustes de gran qualitat, passant pels cursos fluvials on es poden construir grans preses que generen importants quantitats d'energia hidroelèctrica. El territori està bàsicament habitat pels katxins, un poble amb una llengua, una cultura i una religió diferents de les birmanes.

Quan Birmània va accedir a la independència el 1948, el nou país va acceptar la creació d'un Katxin autònom, amb un ampli autogovern. Les successives juntes militars, però, no van complir l'acord. Els katxins van agafar les armes i van constituir el KIA i el seu braç polític, l'Organització per a la Independència Katxin (KIO).

Entre les dècades de 1960 i 1980, el poderós veí de Birmània i de Katxin, la Xina, va mirar de soscavar el poder la dictadura militar birmana donant suport a l'opositor Partit Comunista de Birmània i també al KIA. A partir de la dècada de 1990, però, les relacions entre el govern birmà i el xinès van millorar ostensiblement. Els dos estats s'han acabat convertint en estrets aliats, i les inversions xineses a Birmània són ara multimilionàries.

La lluita reprèn a la presa de Taping

La fase actual de violència a Katxin es va iniciar el juny de 2011, quan birmans i katxins es van enfrontar pel control de l'entorn de la presa de Taping, construïda, precisament, per la companyia pública xinesa China Datang Corporation. Des de llavors, l'exèrcit birmà ha atacat en diverses ocasions les posicions del KIA, per mirar d'assegurar-se el control de tants punts econòmicament estratègics com li sigui possible. El KIA intenta fer el mateix: segons aquesta anàlisi de Radio Free Asia, són els mateixos rebels katxins qui controlen el comerç il·legal de fusta i se'n beneficien econòmicament.

Mentre, els combats han provocat la fugida de desenes de milers de persones de casa seva (el passat setembre, l'ACNUR calculava que la xifra era de 88.000). Una part han anat a cercar refugi a l'altre costat de la frontera, la província xinesa de Yunnan. Human Rights Watch diu que les autoritats xineses generalment permeten que els refugiats katxins s'estiguin a territori xinès, però que en alguns casos n'impedeixen l'entrada o els forcen a tornar cap a territori birmà.