Notícia

Tres candidatures es disputaran el poder a la Polinèsia, amb els autonomistes amb avantatge

El president actual, l'independentista Oscar Temaru, rep un fort vot de càstig en la primera volta dels comicis · La mala situació econòmica de la dependència francesa, clau per entendre la davallada de la llista independentista · Gaston Flosse, president de Polinèsia en quatre ocasions anteriors, es perfila com a gran favorit per tornar a ocupar el càrrec

Seran tres les llistes que pugnaran el proper 5 de maig per aconseguir cadascun dels 57 escons que té l'Assemblea de la Polinèsia Francesa, un territori autònom de França situat a l'oceà Pacífic. La primera volta dels comicis, celebrada diumenge, va servir per constatar que només tres candidatures havien superat el 12,5% requerit per a passar a la segona volta i poder optar a sumar escons, i també va deixar clar que els autonomistes tenen un avantatge important davant dels independentistes.

Així, la llista del Tahoera'a Huiraatira, encapçalada per Gaston Flosse (fotografia esquerra, imatge de Jérôme Gallecier), va sumar diumenge el 40,16% dels vots, i es va situar així en molt bona posició per a guanyar els comicis. Sobretot, perquè la candidatura autonomista va aconseguir un marge ben important davant de la llista independentista de la Unió per la Democràcia (UPLD) que lidera l'actual president polinesi, Oscar Temaru, i que es va haver de conformar amb el 24,09% dels sufragis. Just per darrere, l'altra formació que serà present a la segona volta és A Ti'a Porinetia, una coalició autonomista que ha sumat el 19,92% dels vots.

Vot de càstig a Temaru

La premsa polinèsia interpreta que el president Temaru ha rebut un vot de càstig que estaria motivat pels mals resultats que presenta l'economia del territori. La taxa d'atur és un bon indicador d'aquesta situació: el 2007, es calculava en l'11,7%. L'any passat, Temaru admetia que la xifra havia pujat fins al "20 o el 30%" de la població activa, amb un sector turístic molt castigat per la crisi.

Davant d'aquesta situació, una part dels antics votants de Temaru haurien decidit d'abstindre's o bé de donar suport a alguna de les dues candidatures autonomistes. A Ti'a Porinetia, per exemple, ha centrat molt el seu missatge en la idea que ells són els únics que poden gestionar amb responsabilitat i transparència el govern autònom. Per la seva banda, el guanyador de la primera volta, Gaston Flosse, ha jugat la carta de la seva experiència (ha ocupat el càrrec de president polinesi en quatre ocasions). I els polinesis hi han tornat a confiar, malgrat que el 2006 va rebre una condemna per corrupció.

La via independentista, encallada

Si, com és previsible, Temaru acaba perdent la majoria parlamentària d'aquí a deu dies, Flosse serà escollit amb tota probabilitat nou president de la Polinèsia. I, així, també és probable que la via independentista que Temaru havia encetat quedi encallada. L'encara president ha demanat a les Nacions Unides que inscriguin la Polinèsia Francesa a la llista oficial de territoris per descolonitzar. Aquesta inscripció facilitaria que la Polinèsia pogués celebrar un referèndum d'independència, objectiu últim del partit de Temaru.

[[FitxaPolinesia]]