Excepte sorpresa d'última hora, el primer ministre del Quebec, Jean Charest, iniciarà avui dimecres el mecanisme legal per a la convocatòria d'eleccions anticipades a la nació francòfona nord-americana, comicis que en principi s'havien de fer l'any vinent. El govern quebequès, format pel Partit Liberal (PLQ), es troba en una situació molt feble per la investigació d'un escàndol de corrupció en la indústria de la construcció i pel duríssim torcebraç que li han estat mantenint durant tot l'any els estudiants a causa de l'increment de les taxes universitàries.

Amb una popularitat molt disminuïda, Charest anunciarà avui que els quebequesos hauran de triar els 125 diputats de l'Assemblea Nacional el proper 4 de setembre, segons ha avançat Radio Canada de fonts governamentals. L'oposició dóna per fet que serà així i la líder del sobiranista Partit Quebequès (PQ), Pauline Marois, s'ha afanyat a criticar Charest perquè considera poc adequat que la campanya electoral s'hagi de fer durant les vacances estivals.

Bones expectatives per als sobiranistes

A un mes dels comicis, el PQ encapçala les enquestes d'intenció de vot. La més recent, publicada ahir mateix a TVA Nouvelles, dóna al partit de Marois un 33% dels vots, dos punts per sobre del 31% que aconseguirien els liberals. Per a ells, seria una pèrdua d'onze punts percentuals en comparació amb les eleccions de 2008, quan el PLQ va aconseguir el 42% dels vots i la majoria absoluta en escons.

Per sota, els autonomistes de la conservadora Coalició Avenir Quebec (CAQ) sumarien el 21% dels vots. En cas que el resultat en escons fos molt ajustat entre PQ i PLQ, els diputats de la CAQ podrien ser imprescindibles per a la formació d'una majoria de govern. La CAQ està encapçalada per François Legault, exmembre del PQ i antic ministre d'Educació i de Sanitat per aquest partit. A diferència del PQ, que va prometre el febrer passat d'organitzar un referèndum "quan hi hagi una majoria sobiranista", la CAQ vol aparcar el debat sobre l'organització política del Quebec i aposta per utilitzar les eines que l'autogovern del país atorga actualment.

Uns altres tres partits pugnen per entrar a l'Assemblea Nacional. El que ho té millor és l'independentista i anticapitalista Quebec Solidari (QS), que té una intenció de vot del 7% (quasi el doble del 3,8% que va fer el 2008) i que podria revalidar l'escó del seu líder, Amir Khadir, per la circumscripció de Mercier. Tot i que creix, ho tindrà força més difícil el Partit Verd, amb unes expectatives al voltant del 4%. I encara serà més complicat per a la sobiranista Opció Nacional (ON), funada per l'expequista Jean-Marie Aussant i que té una intenció de vot del 2%.

Donat que el sistema electoral quebequès és uninominal (hi ha 125 circumscripcions electorals i a cadascuna d'elles només surt escollit el candidat més votat), es fa força difícil fer previsions sobre el número de diputats que acabaran tenint cadascun dels partits, però en qualsevol cas és un sistema que tendeix a penalitzar molt les opcions polítiques que reben poc percentatge de vot, excepte que (com és el cas de QS a Mercier) el concentrin fortament en alguna circumscripció concreta.

Més informació:

• Seguiment a Nationalia:L'ascens dels partits mitjans i petits posa en qüestió el bipartidisme al Quebec