Canvi de cicle polític a Grenlàndia. El partit que fins ara havia estat al govern, l'independentista d'esquerres Inuit Ataqatigiit (IA), ha perdut les eleccions legislatives celebrades ahir en aquella illa de l'Àrtic davant del principal partit de l'oposició, el Siumut. L'IA del fins ara primer ministre Kuupik Kleist ha rebut el 34,4% dels vots i 11 escons, que molt probablement li seran insuficients per continuar governant, fins i tot si comptés amb el suport dels seus socis del Demokraatit, que només han sumat el 6,2% dels vots i dos escons.

El vencedor de les eleccions, el Siumut, és el partit que havia estat governant a Grenlàndia abans de l'actual legislatura durant 30 anys. Tradicionalment havia mantingut posicions autonomistes, però en els darrers anys ha adoptat posicions sobiranistes i oficialment defensa la creació d'un Estat grenlandès en lliure associació amb Dinamarca. El mes passat, la seva líder, Aleqa Hammond (imatge esquerra), fins i tot va declarar a la ràdio nacional danesa que el Siumut ara volia la independència total, sense cap vincle amb Dinamarca.

El Siumut s'ha endut el 42,8% dels vots, cosa que li donarà 14 dels 31 escons del Parlament grenlandès. Per tant, haurà de buscar-se un soci per a tenir majoria, que podrien ser els conservadors d'Atassut (8,1% dels vots) o bé els socialistes del Partii Inuit (6,4% dels vots), una escissió de l'IA. Cadascun d'aquests partits ha aconseguit dos escons. La victòria del Siumut molt probablement situarà Hammond com a nova primera ministra de Grenlàndia (la primera dona que ocuparà aquest càrrec en tota la història de l'illa).

Límits a l'arribada de mà d'obra estrangera

Tant el Siumut com l'IA han explicat, en campanya, que confien en els beneficis de l'explotació minera per a desenvolupar econòmicament Grenlàndia i convertir l'illa en un país autosuficient (fins ara, els grenlandesos reben una subvenció anual de Dinamarca). Però com fer aquesta explotació dels recursos naturals ha estat el que ha distanciat l'IA i el Siumut.

L'IA ha defensat una explotació intensiva dels recursos de l'illa, fins i tot si era a costa de rebaixar les exigències laborals i ambientals. En aquest article de la BBC s'explicava que l'IA pretenia afavorir l'arribada de treballadors estrangers -sobretot xinesos- per a l'explotació del ferro. El digital inuit Nunatsiaq en donava més detalls: l'IA havia donat permís per a l'obertura d'una mina de ferro a Isua, que hauria d'estar operativa d'aquí a dos anys i que necessitarà el concurs de 3.000 treballadors. D'aquests, 2.700 serien estrangers. Això equival a un augment de la població de Grenlàndia en un 5%.

El Siumut, per contra, vol anul·lar el permís per a la importació massiva de treballadors estrangers. El partit tem que l'arribada massiva d'aquests treballadors tingui un impacte negatiu en l'estil de vida tradicional dels grenlandesos, la majoria dels quals són inuits. El Siumut també vol augmentar les taxes que hauran de pagar les companyies estrangeres que vulguin operar a les mines grenlandeses.

L'urani, un altre punt de debat

Però si bé és cert que el Siumut vol introduir aquestes limitacions, també hi ha una altra cara de la moneda. Al llarg dels darrers anys, el partit de Hammond s'ha mostrat favorable a aixecar la prohibició total d'explotar l'urani que hi ha a Grenlàndia, cosa que el fins ara governamental IA no desitjava.

La companyia australiana Greenland Minerals and Energy (GME) està intentant que li donin llicència per explotar els recursos de Kvanefjeld, situats al sud de l'illa. Aquest jaciment és ric en zinc, terres rares però també urani.

L'arribada al poder del Siumut podria suposar que GME, finalment, pugui explotar aquests recursos. Aquesta qüestió ha estat molt debatuda a Grenlàndia, i és un assumpte delicat. Segons explica el SIPRI en aquest informe, sectors de la societat grenlandesa tenen por de l'impacte ambiental negatiu que podria tenir l'extracció d'urani. I, alhora, hi ha dubtes sobre la capacitat real de Grenlàndia de gestionar un material tan sensible com aquest, entre d'altres coses pels usos que en puguin fer els compradors.