Els últims mesos s'ha pogut constatar com el govern turc i els kurds van fent gestos d'apropament. En alguns casos, s'ha passat del gest al pacte concret. És el cas de l'anunci, dilluns de la setmana passada, de la signatura d'un contracte petrolier multimilionari entre Turquia i les autoritats del Kurdistan del Sud, el qual forma part, en condicions d'àmplia autonomia, de la República de l'Iraq. Amb aquest contracte, el govern kurd ven al turc el petroli del Kurdistan del Sud, que arribarà a Turquia a través d'un nou oleoducte que les autoritats kurdes diuen que ja està "operatiu" i que serà capaç de transportar cap a Turquia un milió de barrils de petroli al dia.

L'oleoducte surt del camp petrolífer de Taq Taq, passa pel de Khurmala i ateny la frontera entre el Kurdistan del Sud i el Kurdistan del Nord (és a dir, entre l'Iraq i Turquia) a Fishkhabur. Allà es connecta amb un altre oleoducte que arriba fins al port mediterrani de Ceyhan.

D'aquesta manera, Turquia podria satisfer, en bona mesura, les seves necessitats energètiques: el país importa pràcticament tota l'energia que consumeix.

Visita de Barzani i Erdogan a la capital del Kurdistan del Nord

La signatura del contracte entre turcs i kurds s'ha anunciat immediatament després de la històrica trobada que el president del Kurdistan del Sud, Massud Marzani (imatge esquerra), i el primer ministre de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, mantenien a mig novembre a Diyarbakir, la ciutat que està considerada com a capital de facto del Kurdistan del Nord. En l'anàlisi que n'ha fet al seu bloc especialitzat en política turca, el professor francès Jean Marcou subratlla que la trobada "s'inscriu en la reorganització" dels equilibris polítics que està tenint lloc a l'Orient Pròxim, "on els kurds ja són un actor principal". Marcou assenyala que, per primera vegada, Erdogan ha pronunciat el topònim "Kurdistan" per a referir-se al territori sota control del govern kurd de l'Iraq, però també diu que el primer ministre turc vol deixar clar que l'opció guanyadora per als kurds és la "moderació" i el "realisme" de Barzani, que l'expert francès oposa al PKK i al PYD.

En qualsevol cas, l'anunci del contracte ha tingut també, com a conseqüència, la protesta del govern central de l'Iraq. Bagdad entén que el Kurdistan del Sud, amb només un govern autònom, no té la facultat legal d'establir cap contracte de caràcter energètic amb l'estranger, si no és amb el seu permís. Per tant, l'esmentat contracte seria il·legal. La reacció del govern central arriba a dir que el govern kurd està posant en dubte o en perill la integritat territorial del mateix Iraq. Segons l'opinió dels governants de Bagdad, intervenir els kurds, directament, en la comercialització del petroli (un terç dels pous de petroli de l'Iraq es troben en territori kurd) pot donar ales als independentistes.

Per la seva part, el govern turc intenta fer de mitjancer en aquest conflicte de competències. El ministre turc d'Energia, Taner Yildiz, declarava el mes passat que sempre es considerarà que el petroli i el gas que transitin pel seu país és propietat "de l'Iraq sencer". Yildiz deia que la seva voluntat és sumar Bagdad al pacte entre els governs turc i kurd, al principi d'aquest mes pactava amb el govern iraquià que qualsevol exportació de petroli kurd havia de tenir l'acord de les autoritats iraquianes. Yildiz també suggeria que els diners amb què Turquia pagarà siguin dipositats en un banc turc, i que Erbil i Bagdad es posin d'acord, després, sobre el repartiment dels guanys.

El govern kurd, per la seva banda, ha manifestat que té tot el dret d'exportar un producte del territori que administra, si bé ha promès que una part dels guanys serien per al govern central. Amb aquesta operació, "el Kurdistan serà un contribuent net envers el producte interior brut iraquià -ha dit el primer ministre kurd, Nechirvan Barzani- i és, per això, que nosaltres hem de discutir amb els nostres col·legues del govern iraquià en un pla d'igualtat".