Fitxa de país

Kurdistan
Kurdistan

Dades generals
Població
entre 30 i 40 milions d'habitants
Superfície
entre 350.000 i 500.000 km2
Institucions
Regió del Kurdistan (Iraq, reconeguda oficialment), Administració Autònoma de Síria del Nord i de l'Est (Síria, no reconeguda oficialment)
Ciutats importants
Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).
Administració estatal
Iraq, Turquia, Iran i Síria
Llengües territorials
Kurd, assiri neoarameu, turoyo, àrab, turcman, armeni, txetxè, domari, altres
Llengües oficials
Turc (Turquia); kurd i àrab (Iraq); persa (Iran); àrab (Síria); als cantons sirians autoproclamats són oficials el kurd, l'àrab i l'assiri
Cultura religiosa
islam sunnita (majoritari); cristianisme, iazidisme, islam xiïta, xabakisme, zoroastrianisme (minoritàries)
Festa nacional
21 de març (festa del Newroz, o Any Nou)

Introducció

És conegut amb el nom de Kurdistan el territori del Pròxim Orient on el poble kurd és majoritari o té una presència significativa. No hi ha fronteres concretes i universalment acceptades que delimitin els contorns d'aquest territori, ni tan sols en aquells llocs on els kurds han instaurat sistemes d'autogovern.

El Kurdistan s'estén a cavall de dues grans serralades: la del Taure, a l'est de la península d'Anatòlia, i la del Zagros, al límit occidental de l'altiplà de l'Iran. D'acord amb algunes concepcions, els límits del Kurdistan arriben, per occident, fins a la mar Mediterrània i, per orient, fins al golf Pèrsic. D'altres concepcions situen els límits del Kurdistan a desenes o centenars de quilòmetres d'aquestes dues costes.

En la majoria de concepcions, el territori del Kurdistan s'estén actualment per quatre estats sobirans: Turquia, Síria, l'Iran i l'Iraq. Aquesta divisió en quatre estats, que es va consolidar a la fi de la Primera Guerra Mundial, dóna origen a la divisió que el nacionalisme kurd mateix fa del seu propi territori: Bakur (territori kurd de Turquia), Rojava (de Síria), Basûr (de l'Iraq) i Rojhelat (de l'Iran).

Llengua

La llengua kurda és parlada per la major part de la població del Kurdistan en alguna de les seves diverses variants. Les dues principals són el kurmanji (sobretot als territoris kurds de Turquia, Síria i occident de l'Iraq) i el sorani (orient dels territoris kurds de l'Iraq i Iran). La llengua gaudeix d'una relativa bona salut allà on es parla, tot i que cal assenyalar processos de substitució lingüística cap al turc en algunes ciutats del Kurdistan del Nord.

Comunitats més petites parlen al Kurdistan, des de l'edat mitjana o abans, llengües com l'armeni, el turcman, les parlades pel poble assiri (turoyo i assiri neoarameu) o pel poble gitano (domari). A partir de l'edat moderna s'hi parlen també altres llengües com el txetxè, així com els idiomes estàndards dels estats nació en què es troba dividit el Kurdistan (àrab modernturc i persa).

Identitat nacional

La identitat nacional kurda moderna va començar a emergir durant les darreres dècades del segle XIX, a partir d’una consciència ètnica que ja era ben viva almenys al segle XVI, com van reflectir en aquell temps les obres de Sharafkhan Bidlisi. Durant les primeres dècades del XX van fundar-se diverses organitzacions nacionals kurdes, algunes de les quals propugnaven l’autonomia i altres, la independència.

Allà on estan permesos, els partits polítics kurds reben suports substancials o majoritaris en les eleccions (prop del 99% al Kurdistan de l’Iraq i entre el 40% i el 85% a les províncies de majoria kurda de Turquia, dècada de 2010).

L’expressió de la identitat nacional kurda es fa de manera més oberta al Kurdistan de l’Iraq i a Rojava que als altres territoris kurds, ateses les circumstàncies polítiques en cada cas. Segons una enquesta a joves kurds del Kurdistan de l’Iraq (dins Aziz, Mahir A., The Kurds of Iraq, 2011), el 95% dels enquestats defineixen preferentment la seva identitat nacional com a “kurda” o “del Kurdistan”. Una altra enquesta (dins Allsop, H. i Van Wilgenburg, W., The Kurds of Northern Syria, 2019) mostra que el 91% dels enquestats en dues regions de Rojava defineixen la seva identitat com a “kurda”, contra un 46% que la defineixen com a “siriana”. A Turquia, la identificació prioritària com a “kurds” dels joves kurds era del 46% en una enquesta elaborada el 2020 per la Fundació YADA, el Kurdish Studies Center i la Rawest Research Company.

Govern i administració

Als dos estats amb major població kurda (Turquia i l'Iran) no existeix cap sistema d'autogovern amb capacitat legislativa en què el poble kurd sigui majoritari.

Les dues úniques institucionalitzacions amb capacitat legislativa, executiva i judicial —i una certa acció diplomàtica en l'esfera internacional— en territoris de majoria kurda són la Regió del Kurdistan, a l'Iraq, i les regions d'Efrin, Kobanê i Cizîrê de l'Administració Autònoma de Síria del Nord i de l'Est, a Síria.

La Regió del Kurdistan (nom d'ús oficial) està reconeguda constitucionalment dins de l'Iraq. Disposa d'una autonomia molt àmplia, amb un govern i un Parlament propis, i una policia i unes forces armades exclusives. El territori està dividit des de la dècada de 1990 en dues grans esferes d'influència: l'oest per al Partit Democràtic del Kurdistan i l'est per a la Unió Patriòtica del Kurdistan. Les fronteres de la Regió del Kurdistan mai no han estat fixades definitivament. Els governs kurd i iraquià mantenen el desacord sobre si territoris com Kirkuk o Sinjar n'haurien de formar part o no. El setembre de 2017 el govern kurd va organitzar un referèndum d'independència, sense l'acord de l'Iraq, en què el 92,7% dels votants van donar suport a la separació. L'octubre de 2017 l'exèrcit iraquià va envair la Regió del Kurdistan i en va capturar el 40% del territori. La independència no s'ha implementat.

L’Administració Autònoma de Síria del Nord i de l’Est (fins al setembre de 2018, Federació Democràtica de Síria del Nord​)  va ser establerta unilateralment pel moviment kurd de Síria vinculat al PKK i per les seves organitzacions afins l'any 2016, a partir de l'existència de tres cantons de majoria kurda —després rebatejats com a regions— proclamats també unilateralment el 2014: Efrîn, Kobanê i Cizîrê. A banda d'aquestes tres regions, l'Administració Autònoma inclou actualment les de Manbij, Raqqa, Tabqa i Deir ez-Zor, de majoria àrab.

El govern sirià no reconeix l'existència de les regions ni de l'Administració Autònoma, que es proclama oficialment com a multiètnica i autogovernada a partir dels principis del confederalisme democràtic, una mena de socialisme llibertari ideat pel líder del PKK, Abdullah Öcalan. Les fronteres de l'Administració Autònoma avancen o retrocedeixen amb els canvis territorials de la guerra de Síria (2012-), i de facto coincideixen amb el front de guerra.

Des de març de 2018, bona part de la regió d'Efrîn es troba sota ocupació militar turca. Des d’octubre de 2019, la franja fronterera situada entre Girê Spî (Tell Abyad) i Serê Kaniyê (Ras Al-Ayn) també es troba ocupada per forces turques i milícies islamistes aliades.

(Darrera actualització: gener 2021)