Fitxa de país

Kurdistan
Kurdistan

Dades generals
Població
entre 30 i 40 milions d'habitants
Superfície
entre 350.000 i 500.000 km2
Institucions
Regió del Kurdistan (Iraq, reconeguda oficialment), Federació Democràtica de Síria del Nord (Síria, no reconeguda oficialment)
Ciutats importants
Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).
Administració estatal
Iraq, Turquia, Iran i Síria
Llengües territorials
Kurd, assiri neoarameu, turoyo, àrab, turcman, armeni, txetxè, domari, altres
Llengües oficials
Turc (Turquia); kurd i àrab (Iraq); persa (Iran); àrab (Síria); als cantons sirians autoproclamats són oficials el kurd, l'àrab i l'assiri
Cultura religiosa
islam sunnita (majoritari); cristianisme, iazidisme, islam xiïta, xabakisme, zoroastrianisme (minoritàries)
Festa nacional
21 de març (festa del Newroz, o Any Nou)

Introducció

És conegut amb el nom de Kurdistan el territori del Pròxim Orient on el poble kurd és majoritari o té una presència significativa. No hi ha fronteres concretes i universalment acceptades que delimitin els contorns d'aquest territori, ni tan sols en aquells llocs on els kurds han instaurat sistemes d'autogovern.

El Kurdistan s'estén a cavall de dues grans serralades: la del Taure, a l'est de la península d'Anatòlia, i la del Zagros, al límit occidental de l'altiplà de l'Iran. D'acord amb algunes concepcions, els límits del Kurdistan arriben, per occident, fins a la mar Mediterrània i, per orient, fins al golf Pèrsic. D'altres concepcions situen els límits del Kurdistan a desenes o centenars de quilòmetres d'aquestes dues costes.

En la majoria de concepcions, el territori del Kurdistan s'estén actualment per quatre estats sobirans: Turquia, Síria, l'Iran i l'Iraq. Aquesta divisió en quatre estats, que es va consolidar a la fi de la Primera Guerra Mundial, dóna origen a la divisió que el nacionalisme kurd mateix fa del seu propi territori: Bakur (territori kurd de Turquia), Rojava (de Síria), Basûr (de l'Iraq) i Rojhelat (de l'Iran).

Institucionalització actual

Als dos estats amb major població kurda (Turquia i l'Iran) no existeix cap sistema d'autogovern amb capacitat legislativa en què el poble kurd sigui majoritari.

Les dues úniques institucionalitzacions actuals amb capacitat legislativa, executiva i judicial —i una certa acció diplomàtica en l'esfera internacional— són la Regió del Kurdistan, a l'Iraq, i els cantons de majoria kurda (Efrin, Kobanê i Cizîrê) de la Federació Democràtica de Síria del Nord, a Síria.

La Regió del Kurdistan (nom d'ús oficial) està reconeguda constitucionalment dins de l'Iraq. Disposa d'una autonomia molt àmplia, amb un govern i un Parlament propis, i una policia i unes forces armades exclusives. El territori està dividit des de la dècada de 1990 en dues grans esferes d'influència: l'oest per al Partit Democràtic del Kurdistan i l'est per a la Unió Patriòtica del Kurdistan. Les fronteres de la Regió del Kurdistan mai no han estat fixades definitivament. Els governs kurd i iraquià mantenen el desacord sobre si territoris com Kirkuk o Sinjar n'haurien de formar part o no. El setembre de 2017 el govern kurd va organitzar un referèndum d'independència, sense l'acord de l'Iraq, en què el 92,7% dels votants van donar suport a la separació. L'octubre de 2017 l'exèrcit iraquià va envair la Regió del Kurdistan i en va capturar el 40% del territori. La independència no s'ha implementat.

La Federació Democràtica de Síria del Nord va ser establerta unilateralment pel moviment kurd de Síria vinculat al PKK i per les seves organitzacions afins l'any 2016, a partir de l'existència de tres cantons de majoria kurda proclamats també unilateralment el 2014: Efrîn, Kobanê i Cizîrê. El govern sirià no reconeix l'existència dels cantons ni de la Federació Democràtica, que es proclama oficialment com a multiètnica i autogovernada a partir dels principis del confederalisme democràtic, una mena de socialisme llibertari ideat pel líder del PKK, Abdullah Öcalan. Les fronteres de la Federació Democràtica avancen o retrocedeixen amb els canvis territorials de la guerra de Síria (2012-), i de facto coincideixen amb el front de guerra.

Llengües

La llengua kurda és parlada per la major part de la població del Kurdistan en alguna de les seves diverses variants. Les dues principals són el kurmanji (sobretot als territoris kurds de Turquia, Síria i occident de l'Iraq) i el sorani (orient dels territoris kurds de l'Iraq i Iran). La llengua gaudeix d'una relativa bona salut allà on es parla, tot i que cal assenyalar processos de substitució lingüística cap al turc en algunes ciutats del Kurdistan del Nord.

Comunitats més petites parlen al Kurdistan, des de l'edat mitjana o abans, llengües com l'armeni, el turcman, les parlades pel poble assiri (turoyo i assiri neoarameu) o pel poble gitano (domari). A partir de l'edat moderna s'hi parlen també altres llengües com el txetxè, així com els idiomes estàndards dels estats nació en què es troba dividit el Kurdistan (àrab modern, turc i persa).

(Actualització: novembre 2017)