Notícia
La victòria d’Erdoğan deixa una esquerra kurda ferida i esquerdada
Diverses veus a l’HDP qüestionen l’estratègia del partit · L’entrada al parlament d’un partit kurd ultraconservador esdevé una nova amenaça per al moviment d’esquerres, que haurà de reorganitzar-se · “Els resultats són un avís”, admet una diputada
L’HDP va participar en les eleccions parlamentàries en una coalició de sis partits d’esquerres anomenada Aliança del Treball i la Llibertat. La formació kurda s’hi va presentar amb el nom de Partit d’Esquerra Verda (YSP) per a evitar la inhabilitació en el cas que els tribunals tanquessin l’HDP en mig del procés electoral. La coalició no va presentar candidat a la presidència i van donar suport a la proposta de Kılıçdaroğlu, en un intent de concentrar tota l’oposició contra Erdoğan. Per primera vegada cap dels candidats va arribar al 50% dels vots necessaris i el nom del president es va decidir en una segona volta entre Erdoğan i Kılıçdaroğlu. En un intent d’atreure més suports, Kılıçdaroğlu va forçar una aliança amb un partit xenòfob i antikurd, amb el qual va pactar una sèrie de mesures, entre les quals el manteniment de l’statu quo dels ajuntaments intervinguts. L’acord va generar un cert rebuig entre l’esquerra, però van acabar fent costat de nou a Kılıçdaroğlu contra Erdoğan. Malgrat els esforços, Erdoğan va tornar a guanyar la presidència amb el 52,18% dels vots respecte al seu contrincant, amb el 47,8%. Al Parlament, Erdoğan va tornar a renovar la seva majoria gràcies a una coalició amb partits nacionalistes i islamistes, entre ells el partit kurd Hüda-Par. La formació està vinculada al grup terrorista kurd Hezbollah, responsable de desenes de segrestos i assassinats d’independentistes kurds en la dècada dels 90.
L’HDP perd força al Parlament
L'HDP/YSP ha perdut vots i escons. El partit esperava un centenar de seients, però s'ha quedat amb 61
Les eleccions han estat un cop dur per a l’HDP/YSP, que ha perdut diputats i gran part del vot en la costa occidental de Turquia, amb una caiguda de 67 diputats a 61. “Esperàvem obtenir uns 100 diputats. Clarament, no hem arribat a l’objectiu que buscàvem”, explica l’exdiputat de l’HDP, Musa Piroğlu. “Els resultats mostren un avís dels nostres seguidors”, explica Ceylan Akça, nova diputada de l’HDP/YSP a Amed (Diyarbakir, en turc). “Farem una autoavaluació per a eliminar les deficiències del nostre partit, per a oferir un remei als problemes dels nostres pobles”, afegeix. Ara que la pols ja s’ha assentat, han començat a sorgir teories i crítiques sobre la patacada del partit. L’institut d’estudis kurd Rawest apunta que una de les causes podria ser la reducció del llindar de vots per a entrar al Parlament. Turquia tenia un dels llindars més alts del món, del 10% dels vots, però Erdoğan el va reduir al 7% l’any passat per a assegurar l’entrada dels partits nacionalistes afiliats al seu partit. Rawest assegura que en desaparèixer la preocupació per entrar en el Parlament, l’HDP/YSP hauria perdut vots.
Musa Piroğlu. Imatge: Lara Villalón.“No hem d’oblidar el fet que avui dia centenars de líders del partit i militants dedicats estan a la presó, inclòs el líder de facto, Selahattin Demirtas. Això per descomptat ha causat estralls en la campanya electoral de l’HDP”, explica el periodista i analista Ali Örnek.
Un altre dels motius que podria haver minvat la popularitat del partit a les urnes és l’estratègia de la coalició de l’Aliança del Treball i la Llibertat. Una de les principals formacions del pacte, el Partit dels Treballadors de Turquia (TIP), va presentar candidats a diputats en províncies on l’HDP/YSP també en presentava, cosa que hi va dividir el vot de l’esquerra. Tots dos partits van entrar en una batalla electoral i es van llançar crítiques en públic durant la campanya. “Els dos partits van dur a terme estratègies diferents. Això va fer mal a l’HDP perquè ningú va entendre què demanava el partit. Es van centrar massa en l’aliança i es van oblidar d’explicar-se als seus votants”, descriu Örnek. “Es va fer mal l’ús del llenguatge, la falta d’estil i, principalment, les nostres expectatives no eren les mateixes”, explica l’exdiputat Piroğlu.
Per a Örnek, un dels errors del partit ha estat el fet de centrar la campanya a les províncies de majoria kurda, on l’HDP té el vot assegurat. “Els kurds a Turquia viuen majoritàriament en ciutats ‘turques’ de l’oest. Diyarbakir ja no és la ciutat kurda més gran”, descriu Örnek. “No estan completament assimilats, però tenen diferents prioritats i vida social. No estan aïllats, tampoc: tenen amics i parelles turcs, treballen en les mateixes empreses”, i afegeix: “Els kurds pateixen per la situació econòmica a Turquia, crec que pateixen més perquè majoritàriament tenen treballs menys remunerats i qualificats”.
Durant la campanya electoral per a decidir la presidència en la segona ronda, el debat es va centrar en els vots de sectors més nacionalistes del país, cosa que va provocar un augment de les discussions internes a l’HDP. Part de l’electorat hauria preferit tenir un candidat propi a la presidència, que encara que no passés a la segona ronda, hagués tingut un cert marge per a negociar el seu suport als que sí que es classifiquessin, a canvi de més drets per als kurds. El panorama va ser molt diferent, amb Kılıçdaroğlu pactant amb el líder del partit xenòfob antikurd, malgrat que l’HDP va tornar a confiar-li el seu suport. “Quan vam brindar el nostre suport a Kılıçdaroğlu a l’inici, ja sabíem el que estàvem fent. No ha canviat res. Es tractava d’unir-se per acabar amb vint anys d’opressió”, diu en al·lusió a Erdoğan l’exdiputat Piroğlu.
L'HDP ha passat de presentar un candidat propi a la presidència a donar suport a Kılıçdaroğlu, que ha acabat pactant (en va) amb un ultradretà
Selahattin Demirtas, en canvi, opina que haurien d’haver presentat un candidat propi. En una carta des de presó publicada als mitjans turcs, Demirtas deia que va comunicar als líders del partit la seva intenció de presentar la seva candidatura a la presidència, però la missiva va ser ignorada per la directiva. Va revelar unes certes diferències amb el rumb del partit, sense donar gaires detalls, i poc després va comunicar que abandonava la política activa durant un temps. Aquesta setmana, els copresidents de l’HDP, Mithat Sancar i Pervin Buldan, van anunciar que renunciaran al seu càrrec en el pròxim congrés del partit després dels resultats electorals. “Presentar l’YSP als nostres votants un mes i mig abans [de les eleccions] va ser un factor important. No vam complir el nostre objectiu. No vam poder gestionar bé el procés de campanya”, va explicar Buldan als mitjans turcs.Malgrat aquest cúmul de raons, Ali Örnek creu que hi ha una altra qüestió crucial que impregna tot el que s’ha dit fins ara: la manera com tota l’oposició ha permès durant anys que el govern d’Erdoğan abusés constantment dels recursos de l’estat a favor seu. Örnek posa com a exemple les eleccions locals de 2019, en les quals el partit d’Erdoğan, l’islamista AKP, va impugnar els resultats a Istanbul quan va veure que les perdien. L’autoritat electoral va decretar la repetició de les eleccions i va guanyar l’oposició —el partit socialdemòcrata CHP— encara amb més marge. “Els partits opositors, particularment el CHP, van acceptar una vegada més les regles del joc dictades per Erdoğan. Pitjor encara, van pacificar les seves bases fins al punt que la gent va sentir que Erdoğan podria ser derrotat simplement votant, malgrat tota la pressió del model partit-estat”, explica. En la intervenció dels ajuntaments kurds en 2016 i després de les eleccions locals de 2019, Örnek veu una situació similar: “L’HDP està sota una gran pressió. Ningú pot ignorar que els seus membres van ser empresonats, que hi va haver persones arrestades per protestar”, assenyala. “Però [contra l’AKP] es requereix una gran mobilització, organització i una línia política forta, que pugui paralitzar el partit-estat en tots els fronts”, sentència.
Demirtas, que ha decidit abandonar la política activa durant un temps, retreu a l'oposició haver legitimat el govern d'Erdoğan
Demirtas coincideix amb Örnek en la seva carta als mitjans turcs: “L’AKP va fer servir tots els mitjans de l’estat per a mentir, calumniar, pressionar i bloquejar i va haver-hi intervencions qüestionables en les urnes”, adverteix. “La legitimitat del resultat [de les eleccions] sempre serà controvertida. Malgrat conèixer aquest fet, l’oposició sempre va actuar com si fos un govern normal i va cometre grans errors en legitimar-lo”.Pressió contínua de les autoritats en aquesta nova legislatura
Amb 59 municipis dels 65 que té l’HDP intervinguts, cap dels entrevistats creu que la situació millorarà als ajuntaments fins a les pròximes eleccions locals, previstes per al març de 2024. “Al carrer hi ha molta pressió. [El govern] ha provocat que llibertats bàsiques com el dret a protesta siguin gairebé impossibles. La policia intervé constantment, deté manifestants, els impedeix parlar...”, assenyala Piroğlu. L’HDP admet que va donar suport a la candidatura de Kılıçdaroğlu sense una promesa a canvi, però amb l’esperança que, si guanyaven, el nou president democratitzaria les institucions a Turquia i conseqüentment, milloraria la situació dels kurds. “No espero que Erdoğan iniciï un procés de pau amb els kurds. Podria tractar d’enganyar la societat fent veure que intenta resoldre la qüestió kurda”, explica la diputada Ceylan Akça.
L'esquerra kurda pensa que l'entrada del Hüda-Par al Parlament forma part d'una operació del govern turc per disputar el vot kurd a l'HDP
Irrupció d’un partit kurd islamistaL’entrada al Parlament del partit Hüda-Par amb quatre diputats ha estat percebuda per l’esquerra prokurda com un intent del govern d’enfortir aquest grup islamista a les províncies kurdes per a guanyar terreny a l’HDP. El Hüda-Par tampoc és ben vist entre els partits nacionalistes turcs per les seves exigències de reconèixer la nació i idioma kurds a Turquia. El partit, a més, té una agenda molt més conservadora que el mateix AKP d’Erdoğan. Demana castigar l’adulteri, educació separada per sexes i promou que les dones no treballin. “Estan vinculats a una organització que ha comès assassinats i són els aliats del govern en el Parlament. Crec que són un perill, especialment per la seva retòrica contra les dones”, assenyala l’exdiputat Piroğlu. Durant la campanya electoral, l’exministre de l’Interior, Süleyman Soylu, va declarar en un discurs que un dels passos més importants que ha fet la política turca és “l’entrada del Hüda-Par”. “Veuran d’aquí a deu anys què passa amb el Hüda-Par i com l’eix del conservadorisme creix a l’est i sud-est de Turquia. És un pas estratègic”, va assenyalar Soylu. Per la seva part, Örnek també creu que l’entrada del partit kurd pot fer minvar el poder de l’HDP: “No és només una aliança electoral temporal. Crec que l’AKP té un pla a llarg termini per a fer minvar les bases de l’HDP, creant el seu fals partit nacionalista kurd”, adverteix.
Davant aquest panorama Musa Piroğlu, que acaba el seu càrrec com a diputat, té clars quins són els plans del partit a curt termini: “La situació és molt difícil. Hem de parar, agafar aire i tornar a reunir-nos. Veure quins errors s’han comès, què podem fer, i organitzar-nos”.