"El que va passar no hauria hagut de passar mai. El Govern és el responsable últim de la conducta de les forces armades i per això, en nom del Govern, de fet en nom del nostre país, ho lamento profundament". Amb aquestes paraules el primer ministre britànic, David Cameron, escrivia la darrera pàgina d'un dels episodis més foscos del conflicte nord-irlandès, l'anomenat 'bloody sunday' ('diumenge de sang'). El 30 de gener del 1972 la brigada de paracaigudistes de l'exèrcit britànic va obrir foc contra una marxa catòlica a Derry, a Irlanda del Nord. Catorze persones van morir com a conseqüència dels trets.

Ara, la investigació duta a terme per l'antic jutge del Tribunal Suprem Lord Saville of Newdigate ha conclòs que si bé hi havia presència de paramilitars republicans armats a la mateixa població, cap de les catorze víctimes portava arma, i en qualsevol cas, va ser l'exèrcit qui va disparar el primer tret, sense cap provocació ni justificació. A més, els soldats no van emetre cap avís abans del tiroteig i, durant l'acció van perdre el control. Després, alguns dels reclutes van mentir en el curs de la investigació.

Avui, els familiars de les víctimes han repetit el trajecte de la marxa original a Derry, i al centre de la població centenars de persones han viscut en directe les paraules que Cameron ha pronunciat al Parlament.

Durant la investigació, iniciada l'any 1998, han estat entrevistats vora 1.000 testimonis, entre els quals s'hi troben soldats, civils, policia, polítics i membres de l'IRA. El document menciona la presència a l'escenari dels fets de l'actual viceprimer ministre d'Irlanda del Nord, Martin McGuinness, llavors membre de l'IRA.

Més informació:

• Pàgina The Bloody Sunday Inquiry
• Telegraph: Bloody Sunday Inquiry: victims were all unarmed and killed without justification, says Saville report
• BBC: Bloody Sunday report states those killed were innocent
• Independent.ie: Cameron apologises for 'unjustified' Bloody Sunday deaths

Més informació al dossier Pobles i nacions d'avui: Irlanda.