Fitxa de país

Irlanda
Éire

Dades generals
Població
7.026.711 h. (cens Irlanda del Nord 2021 i cens República d'Irlanda 2022)
Superfície
84.412 km²
Institucions
A la Rep. d'Irlanda, Govern i Oireachtas (Parlament) i a Irlanda del Nord, Govern i Assemblea
Ciutats importants
Dublín (capital de la República), Belfast (capital d'Irlanda del Nord), Cork, Derry, Limerick
Administració estatal
República d'Irlanda i Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Llengües territorials
Irlandès, anglès, scots de l'Ulster
Llengües oficials
A la Rep. d'Irlanda: irlandès i anglès. A Irlanda del Nord: anglès de facto, amb reconeixement limitat per a l'irlandès i l'scots de l'Ulster
Cultura religiosa
cristianisme catòlic (majoritari), cristianisme protestant (minoritari, però majoritari a Irlanda del Nord)
Festa nacional
17 de març (dia de Sant Patrici)

Introducció

L'illa d'Irlanda es troba dividida entre dos estats sobirans: la República d'Irlanda, que s'estén per cinc sisenes parts del territori insular, i el Regne Unit, que n'ocupa la sisena part restant, coneguda comunament amb el nom d'Irlanda del Nord. El nacionalisme irlandès considera que aquesta divisió és il·legítima, i reclama la reunificació de tot el territori sota un únic estat sobirà.

Aspectes constitucionals

El territori actual de la República d'Irlanda és independent del Regne Unit des de 1922, quan va ser proclamat com a Estat Lliure Irlandès, amb el monarca britànic com a cap d'estat. Des de 1937 de facto, i des de 1948 de iure, el país va esdevenir una república.

Irlanda del Nord va romandre dins del Regne Unit el 1922. Des de 1999, un any després de la signatura dels Acords de Divendres Sant, el territori ha gaudit d'autonomia legislativa i executiva, amb la seva pròpia Assemblea d'Irlanda del Nord i Executiu d'Irlanda del Nord. Els Acords de Divendres Sant reconeixen el dret de la ciutadania nord-irlandesa a decidir si el territori ha de romandre dins del Regne Unit o ha de reunificar-se amb la resta d'Irlanda. Els pactes especifiquen que, si les ciutadanies irlandesa i nord-irlandesa decideixen, cadascuna per separat, acceptar la reunificació, els governs irlandès i britànic estan obligats legalment a implementar-la. En cap cas es preveu la possibilitat de la independència d'Irlanda del Nord en solitari.

A més d'això, Irlanda del Nord i la República d'Irlanda mantenen —també des de 1999— una sèrie d'institucions comunes, coordinades pel Consell Ministerial Nord/Sud, que exerceixen competències al conjunt de l'illa en matèria educativa, turística, agrícola, mediambiental, sanitària, hídrica, lingüística, comercial i de transports.

Llengua

L’únic idioma oficial arreu de l’illa d’Irlanda és l’anglès, que és el parlat per la majoria de la població (> 99%). Aquesta llengua ha tingut una presència continuada i creixent de parlants des del principi del segle XVII, partint de l’Ulster i la regió de Dublín i arribant a totes les contrades al llarg dels segles XIX i XX.

Tanmateix, la llengua pròpia d’Irlanda i que s’hi ha parlat de forma continuada des de més antic (pel cap baix, des de les primeries de l’era comuna) és l’irlandès, un idioma cèltic de la branca goidèlica. L’irlandès és llengua oficial de la República d’Irlanda, juntament amb l’anglès, i té reconeixement oficial a Irlanda del Nord.

La proporció de parlants d’irlandès ha anat davallant progressivament des del XVII a causa de la substitució lingüística per l’anglès. El fet que l’idioma s’ensenyi a les escoles d’Irlanda explica que, segons el cens de 2011, gairebé 1,8 milions d’irlandesos el sàpiguen parlar. No obstant això, només 77.000 declaren parlar-lo diàriament fora del sistema educatiu.

A Irlanda del Nord, l’irlandès és parlat per 119.000 persones, segons el cens de 2021. D’aquestes, vora 6.000 el tenen com a llengua principal.

També a Irlanda del Nord, algunes comunitats han preservat un cert ús del scots, llengua germànica originària de les terres baixes d’Escòcia i implantada a la regió septentrional d’Irlanda a partir del segle XVII. El cens nord-irlandès situa en vora 60.000 les persones que el saben parlar a Irlanda del Nord. Algunes persones cultiven l’idioma al comtat de Donegal, el més septentrional de la República, on l’scots havia estat llengua comunitària.
 
Part dels membres del poble traveller o mincéirí manté viu l’ús del shelta, una llengua de base gramatical anglesa però amb bona part del lèxic provinent de l’irlandès.

Identitat nacional a Irlanda del Nord

Els Acords de Divendres Sant també reconeixen el dret de naixement de tota persona nord-irlandesa de ser reconeguda i acceptada com a britànica, irlandesa o ambdues identitats. Això inclou el dret de tenir passaport del Regne Unit, de la República d'Irlanda o de tots dos estats. Segons el cens nord-irlandès de 2021, el 52,5% de la població nord-irlandesa té passaport britànic; el 32,3%, passaport irlandès, i el 3,8% altres passaports de la UE.

El mapa identitari de la població nord-irlandesa és complex, d'acord amb les dades del cens de 2021. Els resultats (es podia marcar més d'una opció) van ser: britànics, 42,8%; irlandesos, 33,3%; nord-irlandesos, 31,5%; altres, 7,5%. Els catòlics tendien a definir-se més com a irlandesos i els protestants, com a britànics, però no era en cap cas una correlació automàtica.

(Darrera actualització: novembre 2022.)