Notícia
O’Neill albira un referèndum de reunificació d’Irlanda en el termini d’una dècada
Irlanda del Nord ha recuperat el seu govern aquest 3 de febrer després que les seves institucions hagin estat governades per funcionaris des de 2022. El maig d’aquell any, el Sinn Féin va guanyar les eleccions nord-irlandeses, però el principal partit unionista britànic, el DUP, va negar-se a formar govern. El sistema polític nord-irlandès requereix legalment que els partits principals formin part de l’executiu (és el que es coneix com a “coalició obligatòria”). Si un d’aquests partits no hi pren part, no es pot formar govern.
El motiu del DUP per no voler entrar al govern va ser la signatura del Protocol d’Irlanda del Nord, entre el Regne Unit i la Unió Europea. El protocol va deixar Irlanda del Nord dins del mercat comú europeu, malgrat que el Regne Unit va abandonar la UE, i va establir una duana de facto entre Irlanda del Nord i la resta del Regne Unit des de 2021. Pel DUP, aquest fet va representar un trencament intolerable de la unitat britànica.
La setmana passada, però, el DUP es va avenir a formar govern després de rebre la promesa, per part del govern britànic, d’un nou paquet legislatiu que ha de reforçar els vincles entre el Regne Unit i Irlanda del Nord. Així, els unionistes van desbloquejar la formació de l’executiu nord-irlandès, que queda ara format per quatre ministres del Sinn Féin, tres del DUP, dos del Partit de l’Aliança (liberal, no adscrit oficialment a cap comunitat) i un del Partit Unionista de l’Ulster (UUP). Estarà encapçalat per O’Neill com a primera ministra i per una altra dona, Emma Little-Pengelly (DUP), com a viceprimera ministra. Els dos càrrecs tenen el mateix poder polític, malgrat que la posició de primer ministre té més reconeixement.
Aquest executiu té el repte immediat de reactivar el sistema de govern d’Irlanda del Nord. En una cosa estan d’acord els partits nord-irlandesos, siguin nacionalistes irlandesos o britànics: cal més finançament per als serveis públics del territori. Els ministres del nou executiu han escrit al primer ministre britànic, Rishi Sunak, per reclamar-li que incrementi el pressupost destinat a Irlanda del Nord, entre altres motius per fer front a les necessitats a les escoles i als hospitals.
Desacord sobre el referèndum
El programa del nou govern no incorpora pas cap previsió per a un referèndum de reunificació amb la República d’Irlanda. Això no ha impedit a O’Neill de fer una referència indirecta a la qüestió. En una entrevista a Sky News, ha dit que es pot governar Irlanda del Nord de manera estable i, alhora, avançar cap als objectius del republicanisme irlandès. A una pregunta sobre si veu l’opció d’un referèndum en els deu anys a venir, la nova primera ministra hi ha respost afirmativament. Ha dit que els deu anys a venir són “la dècada de l’oportunitat” i ha argumentat que el fet que ella sigui primera ministra demostra el canvi que està tenint lloc en la societat nord-irlandesa.
Els comentaris d’O’Neill han estat respostos pel líder del DUP, Jeffrey Donaldson, que ha recordat que les enquestes d’opinió fetes a Irlanda del Nord mostren que “el 60% de la gent, pel cap baix, dona suport a la unió [del Regne Unit]”. Segons Donaldson, un referèndum seria “divisiu” i no és un tema que preocupi als ciutadans.
Segons l’enquesta més recent (2022) de la North Ireland Life & Times Suvey, elaborada per les universitats de l’Ulster i Queen’s Belfast, el 35% dels nord-irlandesos consideren que Irlanda del Nord s’hauria de reunificar amb la República d’Irlanda, mentre que el 47% ho rebutja. Hi ha un 10% d’indecisos.
Segons els Acords de Divendres Sant (1998), el secretari d’estat britànic és qui té la potestat de donar llum verd a la convocatòria d’un referèndum de reunificació si, arribat el moment, li sembla probable que la majoria dels votants donarien suport a la reunificació amb la República. L’actual secretari d’estat és Chris Heaton-Harris, membre del Partit Conservador, formació oposada a cap nou referèndum —ni a Irlanda del Nord, ni a Escòcia. Segons Heaton-Harris, actualment “no es donen les condicions” per a la convocatòria del referèndum nord-irlandès. De fet, el polític britànic ha predit que la votació no es farà durant la seva vida. Heaton-Harris té 56 anys.