Al País Basc s'hi respira un cert aire de canvi de cicle. Diversos són els signes que apunten que l'esquerra independentista basca ha convençut ETA que la via armada no du a la independència. Divendres, 250 personalitats basques i d'arreu del món van presentar un manifest en què demanaven l'alliberament d'Arnaldo Otegi, perquè consideren que és "evident i de pública notorietat" que "promou i lidera" les actuacions en el si de l'independentisme basc per "resoldre els problemes polítics per vies exclusivament pacífiques i democràtiques".

El president del Partit Socialista d'Euskadi, Jesús Eguiguren, també ha apuntat que ETA emetrà pels volts de Nadal el comunicat que suposarà el punt i final de les seves accions armades. Un fet que, de retruc, "podria garantir la legalització de Batasuna", ha afirmat.

Tot plegat, doncs, un escenari que tant podria convenir al PSOE com als independentistes bascos. Al primer, perquè aconseguir l'acabament de la violència seria un èxit polític de tanta profunditat que confia que li reportaria els vots necessaris per a aconseguir la reeleció a les eleccions del 2012, ara per ara una perspectiva que cap enquesta no assenyala. I als segons, perquè veuen com l'arraconament de totes les institucions els ha deixat sense marge de maniobra política i, per tant, sense capacitat d'incidència social més enllà dels actes que puguin protagonitzar al carrer.

De fet, en una conversa amb un periodista de la BBC, algú que parlava en nom d'ETA reconeixia que la via política empresa per l'independentisme català havia estat més efectiva que la via armada empresa per l'independentisme basc: "Els catalans han aconseguit més autonomia de Madrid, i els separatistes allà no tenen exèrcit amb bombes i armes". I afegia: "Les probabilitats que es creï un estat basc són més remotes ara que en cap moment en els últims 50 anys."

El PNB
Falta per definir quin paper jugarà el PNB del moderat Josu Jon Imaz en aquest escenari. La comunió d'interessos entre el PSE-PSOE i l'independentisme basc deixa en fora de joc a una formació que es pretén transversal però que, a la pràctica, ha rebaixat notablement el discurs sobiranista del seu anterior líder, Juan José Ibarretxe. És per aquest motiu que l'actual cúpula nega per activa i per passiva que la fi d'ETA sigui a prop, i que negui una vegada i una altra qualsevol contacte amb l'entorn d'Otegi.