Fitxa de país

País Basc
Euskal Herria

Dades generals
Població
3.200.000 h. (aprox)
Superfície
20.500 km²
Institucions
Parlaments i governs d'Euskadi i de Navarra; Comunitat d'Aglomeració del País Basc (Iparralde)
Ciutats importants
Iruñea/Pamplona, Bilbo/Bilbao, Donosti/San Sebastià, Gasteiz/Vitòria, Baiona
Administració estatal
Regne d'Espanya (Euskadi, Navarra i Castella i Lleó (enclavament de Treviño)) i República Francesa (territoris del País Basc del Nord o Iparralde)
Llengües territorials
basc, espanyol i occità
Llengües oficials
basc (Euskadi i Navarra), espanyol (Euskadi, Navarra i Treviño) i francès (País Basc del Nord)
Cultura religiosa
cristianisme catòlic
Festa nacional
Aberri Eguna. És variable, correspon al diumenge de Pasqua

Introducció 

El País Basc és un país de l’Europa occidental, situat a la costa del golf de Biscaia, on viu el poble basc. Entre més aspectes, el poble basc es caracteritza per l’ús d’una llengua pròpia, l’èuscar, i el manteniment d’una cultura i identitat diferenciades. Les seves 6/7 parts meridionals formen part d’Espanya, mentre que la 1/7 part restant, al nord, es troba dins de la República Francesa.

A partir del segle X sorgeix un estat medieval basc, el Regne de Pamplona, després anomenat Regne de Navarra, que cap al segle XII ocupa una extensió similar a la de les terres basques actuals. A partir de 1200 Castella va annexionant-se progressivament parts d’aquest regne fins que, entre 1512 i 1529, l’ocupa completament tret de l’extrem nord (la Baixa Navarra), que mantindrà la seva independència fins a 1620, quan és incorporada a França, amb un cert grau d’autonomia.

Els territoris bascos mantenen un cert grau d’autonomia a través dels seus furs —que conservaran tant sota la dinastia dels Habsburg com sota la dels Borbons—, alhora que participen en la colonització espanyola d’Amèrica.

L’autonomia de les terres basques a França és suprimida amb el triomf de la Revolució Francesa (1789), alhora que l’administració espanyola va centralitzant progressivament l’Estat. Les guerres Carlines (1833-1876) acabaran amb la supressió dels furs (autonomia interna), tot i que amb l’Acord Econòmic (1878) les províncies basques mantindran les seves hisendes, separades de la resta d’Espanya.

Com a conseqüència, durant les darreres dues dècades del XIX sorgeix el nacionalisme basc, que afirma que el poble basc constitueix una nació, i en reclama el dret a l’autogovern i a la independència. Sabino Arana funda (1895) el Partit Nacionalista Basc.

Les tres províncies basques d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia accedeixen a l’autonomia el 1936, que dura poc, atès que queda suprimida pel triomf del general Franco a la guerra civil espanyola (1936-1939). La cultura i la identitat basques són reprimides pel nou règim. El 1959, un grup d’activistes funda una organització politicomilitar, ETA, amb l’objectiu d’aconseguir la independència del País Basc.

L’estatut d’autonomia és recuperat el 1979. Navarra accedeix també a l’autonomia, de forma separada, el 1982.

Geogràficament, el País Basc s’ha organitzat històricament en set territoris o herrialdes, cadascun dels quals amb les seves institucions premodernes. Les pròpies dels quatre herrialdes sota administració espanyola —les dels territoris forals d’Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra— han perdurat, evolucionades, fins a l’actualitat. En canvi, les pròpies dels tres herrialdes sota administració francesa —el Biltzar o Assemblea de Lapurdi, el Grand Corps i el Silviet de Zuberoa i les Corts de la Baixa Navarra— van desaparèixer durant la Revolució Francesa o poc abans.

Llengua

L’èuscar, o basc, és la llengua pròpia i històrica del poble basc. Té actualment al voltant de 750.000 parlants. És llengua oficial a Euskadi i Navarra i està reconeguda als territoris bascos sota administració francesa. Euskaltzaindia és l’institut que regula la normativa de la llengua.

L’èuscar és un idioma de gran interès per a la lingüística atès que no s’ha pogut demostrar que tingui parentiu amb cap altra llengua coneguda.

A la costa nord de Lapurdi (Baix Ador), la llengua parlada històricament és l’occità.

Política i institucions

Els herrialdes d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa conformen des de 1979 la Comunitat Autònoma del País Basc, també coneguda com a Euskadi. Cadascun dels tres herrialdes manté les seves pròpies Juntes Generals. Navarra està constituïda des de 1982 en Comunitat Foral, separada d’Euskadi. Totes aquestes institucions mantenen diversos graus d’autonomia legislativa, executiva i fiscal dins del Regne d’Espanya. Els quatre territoris són coneguts col·lectivament en basc amb el nom d’Hegoalde.

Els altres tres herrialdes (coneguts amb el nom d’Iparralde) disposen des de 2017 d’una institució administrativa pròpia, la Comunitat d’Aglomeració del País Basc, amb autonomia executiva (però no legislativa) sobre algunes àrees. El territori forma part del departament dels Pirineus Atlàntics, que al seu torn està integrat a la regió de la Nova Aquitània.

Els dos principals partits polítics bascos d’Hegoalde són el Partit Nacionalista Basc (PNB, de centredreta, que abasta des de l’autonomisme fins a l’independentisme) i Euskal Herria Bildu (coalició de tres partits independentistes d’esquerres: Sortu, Eusko Alkartasuna i Alternatiba). Actualment els dos partits defensen l’establiment d’una relació confederal entre Espanya i Euskadi.

A Navarra, el PNB és un dels tres integrants de la coalició Geroa Bai (centreesquerra a centredreta), que reclama el dret de Navarra a decidir lliurement el seu futur polític.

A Iparralde, el principal partit basc és Euskal Herria Bai, un moviment d’esquerres format pels partits Abertzaleen Batasuna, Eusko Alkartasuna i Batasuna el 2007. Propugna la sobirania del País Basc.

Territori: Navarra
Població: 664.117 h. (2022)
Superfície: 10.391 km²
Capital: Iruñea/Pamplona
Llengües territorials: èuscar al nord, espanyol al sud
Llengües oficials: èuscar i espanyol
Presidenta de Navarra: María Chivite, PSN-PSOE (des de 2019)
Sistema polític: comunitat autònoma dins del Regne d'Espanya
Distribució d'escons al Parlament (eleccions maig 2023). 50 membres:
  • Unió del Poble Navarrès (autonomistes, centredreta15
  • Partit Socialista de Navarra (PSN-PSOE, autonomistes, centre i centreesquerra11
  • EH Bildu (independentistes, esquerra9
  • Geroa Bai (sobiranistes, centreesquerra) 7
  • Partit Popular (autonomistes a centralistes, centredreta) 3
  • Zurekin Nafarroa (federalistes, centreesquerra i esquerra) 3
  • Vox (centralistes antiautonomistes, extrema dreta2
Sistema electoral: proporcional
Govern: coalició de PSN-PSOE, Geroa Bai i Zurekin Nafarroa
Grau d'autogovern
La comunitat autònoma navarresa és una de les entitats administratives de l'estat espanyol que ha gaudit de més autonomia gràcies al seu sistema foral, és a dir, a la seva pròpia organització juridicoadministrativa (incloent-hi un sistema fiscal propi) que, a diferència d'altres nacions de la península, no va perdre quan es va integrar al regne d'Espanya.

Territori: Euskadi
Població: 2.222.164 h. (2023)
Superfície: 7.234 km²
Capital: Gasteiz/Vitoria
Llengua territorial: èuscar
Llengües oficials: èuscar i espanyol
President (lehendakari): Iñigo Urkullu, PNB (des de 2012)
Sistema polític: comunitat autònoma dins del Regne d'Espanya
Distribució d'escons al Parlament (eleccions 2020). 75 membres:
  • Partit Nacionalista Basc (PNB, autonomistes i sobiranistes, centredreta31
  • Bildu (independentistes, esquerra) 22
  • Partit Socialista d'Euskadi (PSE-PSOE, autonomistes, centre i centreesquerra) 10
  • Elkarrekin Podemos (federalistes i confederalistes, centreesquerra i esquerra6
  • Coalició del Partit Popular i Ciutadans (PP+C's, autonomistes i centralistes, centredreta i dreta) 5
  • Vox (centralistes, extrema dreta) 1
Sistema electoral: Proporcional
Govern: coalició de PNB i PSE-PSOE
Grau d'autogovern
Juntament amb Catalunya i Galícia, va ser un dels tres primers territoris en aconseguir el seu propi Estatut d'Autonomia en el sistema espanyol de comunitats autònomes (1979). Igual com Navarra, disposa d'un sistema fiscal propi (sistema foral).

Territori: Iparralde
Població: 
309.723 h. (2014)
Superfície: 2.967 km²
Capital: Baiona
Llengües territorials: èuscar i occità
Llengua oficial: francès
Sistema polític: Comunitat d'Aglomeració del País Basc (mancomunitat que agrupa gairebé tots els municipis bascos d'Iparralde i alguns d'occitans). La Comunitat del País Basc, juntament amb les comarques del Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics, dins de la regió de la Nova Aquitània.

Enllaços

Llengua i Cultura
Reial Acadèmia de la Llengua Basca euskaltzaindia.eus
Kontseilua kontseilua.eus
Institut Cultural Basc eke.eus
Ikastoles ikastola.eus
Seaska seaska.eus
Coordinadora d'Euskaldunització i Alfabetització (AEK) aek.eus

(Darrera actualització: setembre 2023)