Fitxa de país

País Basc
Euskal Herria

Dades generals
Població
2.900.000 h.
Superfície
20.500 km²
Institucions
Parlaments i governs d'Euskadi i de Navarra; Comunitat d'Aglomeració del País Basc (Iparralde)
Ciutats importants
Iruñea/Pamplona, Bilbo/Bilbao, Donosti/San Sebastià, Gasteiz/Vitòria, Baiona
Administració estatal
Regne d'Espanya (Euskadi, Navarra i Castella i Lleó (enclavament de Treviño)) i República Francesa (territoris del País Basc del Nord o Iparralde)
Llengües territorials
basc, espanyol i occità
Llengües oficials
basc (Euskadi i Navarra), espanyol (Euskadi, Navarra i Treviño) i francès (País Basc del Nord)
Cultura religiosa
cristians catòlics
Festa nacional
Aberri Eguna. És variable, correspon al diumenge de Pasqua

Introducció

El País Basc és un país de l’Europa occidental, situat a la costa del golf de Biscaia, on viu el poble basc. Entre més aspectes, el poble basc es caracteritza per l’ús d’una llengua pròpia, l’èuscar, i el manteniment d’una cultura i identitat diferenciades. El nacionalisme basc, des del segle XIX, afirma que el poble basc constitueix una nació i en reclama el dret a la independència.

Geogràficament, el País Basc s’ha organitzat històricament en set territoris o herrialdes, cadascun dels quals amb les seves institucions premodernes. Les pròpies dels quatre herrialdes sota administració espanyola —les dels territoris forals d’Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra— han perdurat, evolucionades, fins a l’actualitat. Les tres dels herrialdes sota administració francesa —el Biltzar o Assemblea de Lapurdi, el Grand Corps i el Silviet de Zuberoa i les Corts de la Baixa Navarra— van desaparèixer durant la Revolució Francesa o poc abans.

Llengua

L’èuscar és la llengua pròpia i històrica del poble basc. Té actualment al voltant de 750.000 parlants. És llengua oficial a Euskadi i Navarra i està reconeguda als territoris bascos sota administració francesa. Euskaltzaindia és l’institut que regula la normativa de la llengua.

L’èuscar és un idioma de gran interès per a la lingüística atès que no s’ha pogut demostrar que tingui parentiu amb cap altra llengua coneguda.

A la costa nord de Lapurdi (Baix Ador), la llengua parlada històricament és l’occità.

Política i institucions

Els herrialdes d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa conformen des de 1979 la Comunitat Autònoma del País Basc, també coneguda com a Euskadi. Cadascun dels tres herrialdes manté les seves pròpies Juntes Generals. Navarra està constituïda des de 1982 en Comunitat Foral. Totes aquestes institucions mantenen diversos graus d’autonomia legislativa, executiva i fiscal dins del Regne d’Espanya.

Els altres tres herrialdes (coneguts col·lectivament amb el nom d’Iparralde) disposen des de 2017 d’una institució administrativa pròpia, la Comunitat d’Aglomeració del País Basc, amb autonomia executiva sobre algunes àrees. El territori forma part del departament dels Pirineus Atlàntics, que al seu torn està integrat a la regió de la Nova Aquitània.

Territori: Navarra
Població: 647.554 h. (2018)
Superfície: 10.391 km²
Capital: Iruñea/Pamplona
Llengües territorials: èuscar al nord, espanyol al sud
Llengües oficials: èuscar i espanyol
President de Navarra: María Chivite, PSN-PSOE (des de 2019)
Sistema polític: comunitat autònoma dins del Regne d'Espanya
Distribució d'escons al Parlament (eleccions 2019). 50 membres:
  • Navarra Suma (coalició electoral d'Unió del Poble Navarrès, Partit Popular i Ciutadans) (autonomistes i centralistes, centredreta20
  • Partit Socialista de Navarra (PSN-PSOE, autonomistes, centre i centreesquerra11
  • Geroa Bai (sobiranistes, centreesquerra) 9
  • EH Bildu (independentistes, esquerra) 7
  • Podemos (federalistes, centreesquerra i esquerra) 2
  • Izquierda-Ezkerra (I-E, federalistes, centreesquerra i esquerra) 1
Sistema electoral: proporcional
Govern: coalició de PSN-PSOE, Geroa Bai i Podemos
Grau d'autogovern
La comunitat autònoma navarresa és una de les entitats administratives de l'estat espanyol que ha gaudit de més autonomia gràcies al seu sistema foral, és a dir, a la seva pròpia organització juridicoadministrativa (incloent-hi un sistema fiscal propi) que, a diferència d'altres nacions de la península, no va perdre quan es va integrar al regne d'Espanya.

Territori: Euskadi
Població: 2.189.534 h. (2016)
Superfície: 7.234 km²
Capital: Gasteiz/Vitoria
Llengua territorial: èuscar
Llengües oficials: èuscar i espanyol
President (lehendakari): Iñigo Urkullu, PNB (des de 2012)
Sistema polític: comunitat autònoma dins del Regne d'Espanya
Distribució d'escons al Parlament (eleccions 2016). 75 membres:
  • Partit Nacionalista Basc (PNB, autonomistes i sobiranistes, centredreta28
  • Bildu (independentistes, esquerra) 18
  • Elkarrekin Podem (federalistes i confederalistes, centreesquerra i esquerra) 11
  • Partit Socialista d'Euskadi (PSE-PSOE, autonomistes, centre i centreesquerra) 9
  • Partit Popular (PP, autonomistes i centralistes, centredreta i dreta) 9
Sistema electoral: Proporcional
Govern: PNB
Grau d'autogovern
Juntament amb Catalunya i Galícia, va ser un dels tres primers territoris en aconseguir el seu propi Estatut d'Autonomia en el sistema espanyol de comunitats autònomes (1979). Igual com Navarra, disposa d'un sistema fiscal propi (sistema foral).

Territori: Iparralde
Població: 
309.723 h. (2014)
Superfície: 2.967 km²
Capital: Baiona
Llengües territorials: èuscar i occità
Llengua oficial: francès
Sistema polític: Comunitat d'Aglomeració del País Basc (mancomunitat que agrupa gairebé tots els municipis bascos d'Iparralde i alguns d'occitans). La Comunitat del País Basc, juntament amb les comarques del Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics, dins de la regió de la Nova Aquitània.

Enllaços

Política
Govern d'Euskadi euskadi.eus
Govern de Navarra navarra.es
Comunitat d'Aglomeració del País Basc communaute-paysbasque.fr
Llengua i Cultura
Reial Acadèmia de la Llengua Basca euskaltzaindia.eus
Kontseilua kontseilua.eus

(Darrera actualització: abril 2020)