Fitxa de país

Gagaúsia
Gagauz Yeri

Dades generals
Població
134.535 h. (2014 est.)
Superfície
1.832 km²
Institucions
Comitè Executiu i Assemblea Popular de Gagaúsia
Ciutats importants
Comrat, Ceadir-Lunga, Vulcanesti
Administració estatal
República de Moldàvia
Llengües territorials
gagaús, romanès, búlgar, ucraïnès
Llengües oficials
gagaús, romanès, rus
Cultura religiosa
cristianisme ortodox
Festa nacional
23 de desembre (Dia de l'Autonomia)

Introducció

Gagaúsia és un país de l’Europa oriental, ubicat prop de la costa de la mar Negra, a 5 quilòmetres de la desembocadura del riu Danubi. Té autonomia dins de la República de Moldàvia, i està formada per quatre enclavaments separats territorialment, tres dels quals fronterers amb Ucraïna. Està habitada majoritàriament pels gagaüsos, un poble de llengua turquesa i religió cristiana ortodoxa.

El poble gagaús és descendent de poblacions turqueses que es van instal·lar als Balcans durant l’edat mitjana. A la primera meitat del segle XIX, l’Imperi rus els va assentar al seu territori actual, al voltant de la ciutat de Comrat, que encara avui n’és la capital. El 1906, els gagaüsos van donar suport a l’establiment d’una república autònoma, de durada efímera, a Comrat. Entre 1918 i 1944 Gagaúsia va estar sota el poder de Romania i entre 1944 i 1991, de la Unió Soviètica, dins de la República Socialista Soviètica de Moldàvia.

Els darrers anys de l’època soviètica, el Moviment Gagauz Halky va reivindicar els drets lingüístics i culturals del poble gagaús i l’autonomia de Gagaúsia. Davant dels moviments de Moldàvia per a proclamar la independència de l’URSS i acostar-se a Romania, diputats i autoritats locals gagaüses van proclamar Gagaúsia república soviètica el 1990, separada de Moldàvia. Gagaúsia va mantenir un conflicte polític amb Moldàvia fins a 1994, quan el Parlament moldau va acceptar atorgar-li l’autonomia.

Llengua

El gagaús és una llengua de la família turquesa, dins de la qual és propera al turc i l’àzeri, parlada per 106.800 persones a Gagaúsia, 7.700 persones més a Moldàvia (cens 2014) i 33.000 persones més a Ucraïna, Rússia i Turquia, principalment (Ethnologue 2020). A Gagaúsia també hi ha parlants de rus, romanès, ucraïnès i búlgar.

El gagaús, el romanès (oficialment anomenat com a “moldau”) i el rus són les tres llengües oficials de Gagaúsia. El rus és la llengua dominant en l’administració i l’escola.

La llengua gagaüsa pateix una situació de minorització que no s’ha revertit amb l’obtenció de l’autonomia. D’acord amb una recerca de 2012 feta per les investigadores Olesea Bodean-Vozian i Angela Soltan de la Universitat Estatal de Moldàvia, el 48% dels gagaüsos ètnics parlen rus com a llengua familiar, contra un 44% que parlen gagaús. El 94% dels gagaüsos ètnics afirmen que el rus és la seva llengua d’escolarització.

Identitat nacional

Al cens de població de 2014, el 83,5% de la població es va declarar gagaüsa, seguida pel 4,9% que es va declarar búlgara, el 4,7% moldava, el 3,2% russa i el 2,5 ucraïnesa.

Política i institucions

Gagaúsia manté un sistema de govern autònom dins de Moldàvia a través de la Unitat Territorial Autònoma de Gagaúsia (UTAG), composta per la presidència o Başkan, el parlament o Assemblea Popular (Halk Topluşu, en gagaús), i el govern o Comitè Executiu. La presidència i el parlament són elegits per sufragi universal cada quatre anys.

L’autonomia es regeix per la Llei sobre l’estatus especial de Gagaúsia de 1994. Gagaúsia exerceix competències en ciència, cultura, educació, habitatge, planificació urbana, salut, esports, economia, medi ambient, relacions laborals i seguretat social. La llei també preveu el dret de Gagaúsia a la independència en el cas d’un “canvi d’estatus de Moldàvia com a estat independent” —essencialment, si Moldàvia s’uneix a Romania.

Des de l’obtenció de l’autonomia, les institucions gagaüses han estat controlades per polítics favorables a estrènyer relacions amb Rússia, tot i que també s’han obert a la cooperació econòmica i cultural amb la Unió Europea i Turquia.

Presidenta: Irina Vlah (independent amb el suport del Partit Socialista), des de 2015
Composició de l’Assemblea Popular (35 membres). Eleccions de 2021:
Bloc Electoral de Comunistes i Socialistes (BECS, esquerra econòmica/dreta social, pro-Rússia) – 9
Partit Construïm Europa a Casa (PACE, centredreta, pro-UE) – 1
Independents - 25

(Darrera actualització: gener 2022.)