Fitxa de país
Països Catalans
Països Catalans
Dades generals
Introducció
Els Països Catalans són el conjunt de territoris on el català és la llengua parlada tradicionalment o bé que estan inclosos dins d'unitats polítiques on el català és la llengua pròpia. Basant-se en trets polítics, històrics o identitaris, dins dels Països Catalans es poden distingir diverses unitats principals, comunament Catalunya, el País Valencià, cadascuna de les quatre Illes Balears (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), la Franja, Andorra i la Catalunya del Nord. Segons algunes concepcions, a aquesta llista també s'hi poden afegir el Carxe i l'Alguer.
Alguns sectors del nacionalisme català consideren que els Països Catalans formen una única nació, basant-se en la idea d'un llegat lingüístic, cultural i històric compartit i un projecte nacional en construcció. D'altres sectors entenen que els Països Catalans són un conjunt lingüístic i cultural però no pas una única nació, i propugnen que almenys algunes de les seves unitats principals constitueixen nacions distintes.
Història institucional
La formació territorial i institucional de les tres unitats històriques més extenses dels Països Catalans —el Principat de Catalunya, el Regne de València i el Regne de Mallorca— van tenir lloc durant l’edat mitjana. El Principat de Catalunya va ser establert el 1162, després que el Comtat de Barcelona hagués anat posant sota el seu control la resta de comtats catalans a partir del segle IX. L’avanç militar de Catalunya i el veí Regne d’Aragó —amb el qual estava federat en la Corona d’Aragó des de 1162— cap al sud i cap a la Mediterrània va possibilitar la creació del Regne de Mallorca (1231, corresponent durant bona part de la seva existència a les Illes Balears) i del Regne de València (1239, aproximadament el territori de l’actual País Valencià).
A partir de 1516, els tres països van quedar enquadrats dins de la Monarquia Hispànica, alhora que mantenien les seves institucions pròpies malgrat que el nou estat iniciava un procés gradual de centralització. El Principat de Catalunya es va separar d’aquesta Monarquia, en proclamar-se república i quedar sota protecció francesa, entre 1641 i 1652. Va perdre els seus territoris més septentrionals —el que avui és la Catalunya del Nord, a la República Francesa— el 1659, que des de 1790 constitueixen el departament dels Pirineus Orientals.
La guerra de successió espanyola va tenir com a resultat que el Regne de València (1707), el Principat de Catalunya (1714) i el Regne de Mallorca (1715) desapareguessin, en ser annexionats per la Corona de Castella per formar el Regne d’Espanya.
Durant la segona república espanyola (1931-1939) Catalunya va disposar d’un règim d’autonomia política (la Generalitat) mentre que el País Valencià i les Illes Balears van preparar avantprojectes d’autonomia que no es van arribar a aprovar a caua de l’esclat de la guerra civil espanyola (1936-1939).
Amb l’inici de la dictadura franquista, la Generalitat va traslladar-se a l’exili (França) fins que el 1979 va ser restaurada a Catalunya, amb l’inici de l’autogovern previst en l’Estatut d’Autonomia. El 1982 va accedir a l’autonomia el País Valencià i el 1983, les Illes Balears.
Per la seva banda, el Principat d’Andorra va formar-se gradualment durant l’edat mitjana i va acabar esdevenint un estat sobirà amb la particularitat que els seus dos caps d’estat són el president de la República Francesa i el bisbe d’Urgell. El 1993 va aprovar la seva Constitució i va ingressar a l’ONU.
El govern de Catalunya va celebrar un referèndum d’independència no acordat amb l’Estat espanyol l’1 d’octubre de 2017, que va ser reprimit per la policia espanyola. La participació oficial va ser del 43%, amb el 92% dels vots a favor de la secessió. Consegüentment, el Parlament de Catalunya va proclamar la República Catalana el 27 d’octubre, que no va ser implementada. El mateix dia el govern espanyol va suspendre l’autonomia catalana, mesura que es va mantenir fins al 2 de juny de 2018.
Llengua
El català (també denominat tradicionalment “valencià” al País Valencià) és la llengua pròpia de la majoria de territoris que componen els Països Catalans. El saben parlar 9,7 milions de persones dins del domini lingüístic tradicional i 0,3 milions a la resta del món (estimació 2018). D’aquestes persones, 4,1 milions són parlants inicials (Ethnologue, 2012).
La llengua és l’única oficial a Andorra i té estatus de cooficialitat —juntament amb el castellà— a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, on és vehicular al sistema educatiu. Està reconeguda, però no gaudeix d’oficialitat, a la Catalunya del Nord, l’Alguer i la Franja. També és una de les llengües cooficials de la Comunitat de Treball dels Pirineus i de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.
A Catalunya, l’occità també està reconegut com a llengua cooficial. És l’idioma propi de la Vall d’Aran —on és popularment conegut com a “aranès” i és també llengua vehicular a l’ensenyament públic—, així com a la comarca de la Fenolleda, a la Catalunya del Nord, on no gaudeix d’oficialitat.
A les comarques occidentals del País Valencià, la llengua pròpia és el castellà, amb diferents varietats dialectals, algunes de les quals mostren una influència destacada del valencià.
Política i institucions
Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears tenen autonomia legislativa i executiva dins d’Espanya en matèries com educació, cultura, transports, sanitat, agricultura, indústria, medi ambient, turisme, patrimoni o dret civil. En el cas de Catalunya, també té una policia pròpia. Aquestes competències són exercides per la Generalitat de Catalunya (a través del Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat i del President, amb algunes competències executives transferides al Consell General d’Aran en aquesta vall occitana), la Generalitat Valenciana (a través de les Corts Valencianes, del Consell i del President) i el Govern de les Illes Balears (a traves del Parlament de les Illes Balears, del Govern, del President i dels Consells Insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera).
La Franja no té cap institució pròpia que l’agrupi en conjunt, però existeixen cinc consells comarcals amb algunes competències executives supramunicipals: Ribagorça, Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya.
La Catalunya del Nord constitueix dins de França el departament dels Pirineus Orientals, regit per un Consell Departamental amb 34 membres, elegits igualment per sufragi universal cada sis anys. Està regit per la Comissió Permanent (govern del Consell), encapçalada per un president o presidenta. Els departaments tenen competències executives en matèries de benestar social, treball, biblioteques i arxius, cultura i educació, urbanisme, turisme i medi ambient, entre altres.
Andorra té totes les competències pròpies d’un estat independent. El seu òrgan legislatiu és el Consell General d’Andorra, l’executiu és el Govern d’Andorra i el judicial, diversos tribunals que tenen com a òrgan de govern el Consell Superior de la Justícia d’Andorra.
Territori: CATALUNYA
Població: 7.739.758 habitants (2021)
Superfície: 31.895 km2
Capital: Barcelona
Llengües territorials: català a tot el territori excepte l'Aran (occità)
Llengües oficials: català, occità, castellà
Govern: ERC
President de la Generalitat: Pere Aragonès, ERC (des de 2021)
Sistema polític: comunitat autònoma dins del Regne d'Espanya; república proclamada des de 2017 però no implementada
Distribució d'escons al Parlament (eleccions de febrer de 2021), 135 membres:
- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE, autonomista/federalista de centre i centreesquerra) 33
- Esquerra Republicana (ERC, independentista de centreesquerra) 33
- Junts per Catalunya (JxCat, independentista de centre i centredreta) 32
- Vox (centralista d'extrema dreta) 11
- Candidatura d'Unitat Popular (CUP, independentista d'esquerra) 9
- Catalunya en Comú-Podem (CEC-P), federalista/sobiranista de centreesquerra i esquerra ecologista) 8
- Ciutadans (C's, autonomista/centralista de centredreta) 6
- Partit Popular (PP, autonomista/centralista de centredreta i dreta) 3
Festes: Diada Nacional de Catalunya, 11 de setembre
Territori: PAÍS VALENCIÀ
Població: 5.058.138 habitants (2021)
Superfície: 23.255 km2
Capital: València
Llengua territorial: català (comunament anomenat valencià) a la major part del territori, castellà a vuit comarques del sud i l'oest del país.
Llengua oficial: català, castellà
Govern: PP i Vox
President de la Generalitat: Carlos Mazón, PP (des de 2023)
Sistema polític: comunitat autònoma del Regne d'Espanya
Distribució d'escons al Parlament (maig de 2023), 99 membres:
- Partit Popular (PP, autonomista/centralista de centre-dreta i dreta) 40
- Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE, autonomista/federalista de centre i centreesquerra) 31
- Compromís (federalista i sobiranista de centreesquerra ecologista) 15
- Vox (centralista antiautonomista d'extrema dreta) 13
Festes: 9 d'octubre i 25 d'abril
Territori: ILLES BALEARS
Població: 1.173.008 habitants (2021)
Superfície: 4.492 km²
Capital: Palma
Llengua territorial: català
Llengua oficial: català, castellà
Govern: PP
Presidenta del govern de les Illes Balears: Margalida Prohens, PP (des de 2023)
Sistema polític: comunitat autònoma del Regne d'Espanya
Distribució d'escons al Parlament (eleccions de juny de 2023), 59 membres:
- Partit Popular (PP, autonomista/centralista de centredreta i dreta) 25
- Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE, autonomista/federalista de centre i centreesquerra) 18
- Vox (centralista antiautonomista d'extrema dreta) 8
- Més per Mallorca i Més per Menorca (MÉS/MpM, sobiranista i independentista d'esquerra) 6
- Podem (federalista de centreesquerra i esquerra) 1
- Sa Unió de Formentera (PP i Compromís de Formentera, autonomista/centralista de centredreta i dreta) 1
Festes: Diada de Mallorca, 31 de desembre; Diada de Menorca, 17 de gener; Diada d'Eivissa, 8 d'agost; Diada de Formentera, 25 de juliol.
Territori: CATALUNYA DEL NORD
Població: 479.979 habitants, incloent-hi la Fenolleda (2019)
Superfície: 4.116 km² (incloent-hi la Fenolleda)
Capital: Perpinyà
Llengua territorial: català a totes les comarques excepte a la Fenolleda, de parla occitana
Llengua oficial: francès
Sistema polític: departament francès dels Pirineus Orientals, dins de la regió d'Occitània, sense autonomia legislativa.
Festes: Diada de la Catalunya del Nord, 7 de novembre
Territori: ANDORRA
Població: 81.588 habitants (2022)
Superfície: 468 km²
Capital: Andorra la Vella
Llengua territorial: català
Llengua oficial: català
Govern: DA
President del Govern: Xavier Espot, DA (des de 2019)
Sistema polític: estat independent
Distribució d'escons al Parlament (eleccions d'abril de 2023):
Demòcrates per Andorra (DA, liberal de centredreta) 16
Concòrdia (centreesquerra) 5
Partit Socialdemòcrata + Socialdemocràcia i Progrés (PS + SDP, centreesquerra) 3
Andorra Endavant (AE, dreta) 3
Acció (socioliberal de centre) 1
Sistema electoral: combinació de proporcional i majoritari
(Darrera actualització: juliol 2023.)