Quatre mesos i més de 2.000 quilòmetres després, la Llarga Marxa dels balutxis arriba avui al seu punt final: l'oficina que les Nacions Unides tenen a Islamabad, la capital del Pakistan. Un grup de 16 familiars de desapareguts han estat recorrent el país durant aquest temps, reclamant justícia per als seus morts i un millor tracte per al Balutxistan, la província pakistanesa més occidental. En vistes que els tribunals pakistanesos no els fan cas, han decidit elevar el cas a l'ONU, on lliuraran un memoràndum on es llisten les violacions dels drets humans patides pels seus familiars i per molts altres balutxis.

I és que, segons Veu dels Balutxis Desapareguts (l'entitat que impulsa la Llarga Marxa), les desaparicions forçades de balutxis a mans de l'exèrcit s'eleven a 18.500 des de l'any 2000. Diu l'entitat que, entre els desapareguts, hi ha activistes polítics, activistes de drets humans i professionals liberals. Segons dades de la Comissió Asiàtica dels Drets Humans, 730 desapareguts han estat executats extrajudicialment des de l'any 2010. L'entitat qualifica l'actuació del Pakistan al Balutxistan com a "terrorisme d'estat", i acusa els tribunals pakistanesos de "no fer res" per a aturar les desaparicions forçades, en un país on els militars mantenen bona part del poder.

Un conflicte que va començar fa set dècades

Des que el Pakistan es va independitzar el 1947, hi ha hagut cinc grans períodes de violència armada al Balutxistan. Segons recull la base de dades de l'Escola de Cultura de Pau, el cicle actual va començar el 2005, i està alimentat pel sentiment de marginació de la població balutxi respecte de les altres províncies del Pakistan, i especialment de la més poblada, el Punjab. El Balutxistan és la província menys desenvolupada del país, tot i que té importants reserves de recursos naturals i aporta el 40% de les necessitats energètiques del Pakistan.

Una part dels grups nacionalistes balutxis reclamen més autonomia per a la província, més capacitat de gestió sobre els seus recursos i la fi de les accions armades de l'exèrcit pakistanès. Una altra part reclamen la independència total. Alguns d'aquests moviments són no violents, mentre que d'altres han emprès la lluita armada.

El govern pakistanès, per la seva banda, nega que les atrocitats a gran escala denunciades per la Llarga Marxa siguin certes. Segons el seu parer, el problema al Balutxistan és que existeixen alguns grups independentistes que utilitzen el terrorisme per a obtenir els seus objectius. I diu el Pakistan que aquests grups estan finançats per l'Índia, el seu principal rival regional.

Un poble dividit entre tres estats

El Pakistan és tan sols un dels tres estats en què el poble balutxi es troba dividit (vegeu mapa). El Balutxistan Occidental forma part de l'Iran. Com al Pakistan, els moviments nacionals balutxis de l'Iran també denuncien la repressió estatal. Diuen que, des la creació del règim dels aiatol·làs, els activistes balutxis han patit persecució política, empresonaments i assassinats. I també denuncien que l'Estat iranià prohibeix la difusió de la llengua i la cultura balutxis.

L'altre estat amb una població balutxi significativa és l'Afganistan, on la situació d'aquest poble és relativament millor. Malgrat tot, el seu pes relatiu en el conjunt de la població afganesa és feble, cosa que els comporta dificultats pel que fa al seu accés als càrrecs governamentals i a la presència de la seva llengua a les escoles i als mitjans de comunicació.

(Fotografia: un moment de la Llarga Marxa / imatge de Sharnoff's Global View.)