Notícia
El Brasil acull la primera edició dels Jocs Mundials dels Pobles Indígenes
Uns 2.000 atletes de 40 comunitats autòctones competeixen en disciplines tradicionals i modernes · Crítiques als organitzadors i al govern brasiler per usar els Jocs com a cortina de fum
Els representants, vinguts d'una vintena d'estats dels cinc continents, prenen part en esports tradicionals, com el tir d'arcs i fletxes, el tir de llances, l'estiracordes, les carreres de velocitat rústica o la navegació en canoa rústica. Tanmateix no hi manquen també disciplines més universals, com el futbol.
L'ONU, a través del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), dóna suport a la iniciativa. Paral·lelament es fan actes de caràcter cultural que posen de relleu la identitat i les tradicions pròpies dels pobles indígenes.
Crítiques al govern brasiler
Tot i que els objectius declarats pels organitzadors són el fet de ser una vitrina per a fer conèixer millor arreu del món les cultures dels pobles indígenes i que els atletes hi acudeixin no tant per a competir com per a establir relacions entre ells, alguns pobles indígenes del Brasil han preferit boicotar-los. Argumenten que l'esdeveniment folkloritza els pobles i denuncien que el govern brasiler se serveix dels JMPI per a amagar el conflicte permanent que ocasionen els terratinents envers les comunitats autòctones, que pateixen atacs per part de grups paramilitars.
D'altra banda, el Consell Indigenista Missioner (CIMI), una organització vinculada a l'Església catòlica, critica que els diners invertits per als Jocs (100 milions de reals, uns 23,3 milions d'euros) són excessius, sobretot tenint present els greus problemes de subsistència i d'extrema vulnerabilitat que pateixen els pobles indígenes al Brasil.
Davant les crítiques, els organitzadors argumenten que és la primera vegada que l'esdeveniment traspassa les fronteres del Brasil -des de 1999 es fan uns Jocs similars, limitats només als pobles del gegant sud-americà- i diuen que aquest fet és molt positiu per als pobles indígenes.