Notícia
L'extrema dreta entra al Parlament eslovac i els partits de la minoria hongaresa reculen
Dos partits contraris als drets de les minories i amb opinions favorables al règim filonazi de la Segona Guerra Mundial sumen una cinquena part dels escons · La votació deixa una gran fragmentació parlamentària
L'SMER ha aconseguit 49 dels 150 escons del Consell Nacional, lluny dels 83 assolits els 2012. Esdevé segona força Llibertat i Solidaritat (SaS), amb 21 escons, un partit euroescèptic, econòmicament liberal, i afiliat a l'Aliança de Conservadors i Reformistes Europeus. Molt a prop, amb 19 escons, se situa OL'aNO, també conservador.
El Partit Nacional Eslovac (SNS) ha aconseguit la quarta posició (15 escons). Serà el primer dels dos partits d'extrema dreta al Parlament. El partit és conegut per la seva retòrica antigitana i antihongaresa.
Corregida i augmentada, aquesta mateixa retòrica es troba en el Partit Popular-La Nostra Eslovàquia (L'SNS), que ha entrat per primer cop al Consell Nacional, amb 14 escons. El seu líder és Marian Kotleba, governador de Banská Bystrica, qui qualifica els gitanos de "paràsits" -terme que ha inclòs al seu programa electoral. Amb un discurs nacionalista, vol avançar cap a "l'autosuficiència" d'Eslovàquia, imposar els "principis nacionals i cristians en l'educació", abandonar "el pacte terrorista de l'OTAN" i recuperar la moneda pròpia del país, la corona. També està en contra del dret dels homosexuals a adoptar i contra la "promoció de les desviacions sexuals".
En ambdós partits de l'extrema dreta es poden trobar dirigents que mantenen opinions favorables de Jozef Tiso, qui durant el període 1939-1945 va presidir el règim feixista eslovac satèl·lit de l'Alemanya nazi i que va contribuir a l'extermini dels jueus. El L'SNS, de fet, reivindica el "llegat" de Tiso, a qui qualifica d'"heroi nacional".
Tampoc és que el socialdemòcrata Robert Fico, guanyador de les eleccions, sigui allò que se'n diu un liberal en termes de nacionalisme. El 2013 va dir que l'Estat eslovac es va fer “per a la nació eslovaca” i no pas “per a les minories”, que, va afirmar, tenen "segrestat" el país. El primer ministre manté un discurs antiimmigració i contra el multiculturalisme. I el 2006 va arribar a un acord de govern amb l'ultradretà SNS, cosa que li va valdre la suspensió de la seva pertinença al Partit dels Socialistes Europeus, que però li va ser aixecada el 2009.
El sisè partit del Parlament serà Most-Híd, l'únic que farà bandera dels drets de la minoria hongaresa. Amb 11 escons (dos menys que el 2012), defensarà la diversitat de la República Eslovaca i els drets de les seves comunitats des d'una perspectiva euròfila. Concretament, reclama el reconeixement de la regió del sud d'Eslovàquia on es concentra la major part de la comunitat hongaresa -actual el territori està dividit entre diverses províncies- i proposa atorgar als hongaresos l'autonomia cultural i educativa.
Al cens de població de 2011, el 80,7% de la població va declarar-se de nacionalitat eslovaca. El 8,5% van dir que eren hongaresos, el 2% gitanos, el 0,6% txecs, un altre 0,6% rutens, i fins a un 7% de la població va decidir no especificar cap etnicitat. En diverses zones del sud, al llarg de la frontera amb Hongria, els magiars formen la majoria absoluta.
L'altre partit de la comunitat hongaresa, el Partit de la Comunitat Hongaresa (SMK-MKP) ha tornat a quedar-se fora del Parlament, en no haver superat la barrera del 5% dels vots (4,3% el 2012, 4,0% ara). L'MKP es presentava amb una proposta autonomista per a la regió hongaresa.
El Parlament eslovac es completa amb uns altres dos partits (SME Rodina, populista, 11 escons, i SIET', centredreta, 10 escons). Els analistes apunten que serà molt complicat de formar un govern amb un escenari tan fragmentat.