Aleqa Hammond (imatge esquerra) es convertirà, demà passat 5 d'abril, en la primera dona a ocupar el càrrec de primera ministra de Grenlàndia, després que les eleccions del mes passat donessin al seu partit, el Siumut, la majoria relativa al Parlament d'aquesta illa àrtica. El Siumut, partidari de revisar la política d'extracció dels recursos naturals de Grenlàndia, podrà governar després d'haver assolit un acord de coalició amb uns altres dos partits més petits: els conservadors d'Atassut i els socialistes del Partii Inuit.

L'executiu de Hammond, com recull el diari especialitzat en qüestions àrtiques Nunatsiaq, ha decidit que no atorgarà més llicències per a buscar petroli a les costes grenlandeses. El nou govern grenlandès considera que el desenvolupament econòmic i la gestió dels recursos naturals de l'illa han d'anar de la mà dels canvis que la mateixa societat grenlandesa sigui capaç d'assumir. I s'entén, per tant, que el nou executiu pensa que l'anterior govern, encapçalat per Kuupik Kleist, estava anant massa de pressa en aquest sentit.

L'article de Nunatsiaq afegeix un segon element: el govern Hammond també ha decidit revisar una llei, actualment vigent, que permetria l'arribada de milers de treballadors estrangers per a l'explotació de les mines grenlandeses. Com us explicàvem ara fa tres setmanes, aquesta era una de les promeses que el Siumut havia fet durant la campanya electoral. El Siumut temia que l'entrada de milers de treballadors forans -especialment xinesos, de companyies provinents del gegant asiàtic- tingués un impacte insuportable per a l'estil de vida dels inuits, majoritaris a Grenlàndia.

L'urani, la contrapartida

Ara bé, totes aquestes limitacions no arribaran soles, perquè el nou govern sí que està disposat a permetre l'explotació d'un jaciment mineral de summa importància al sud de l'illa, el de Kvanefjeld. En aquest jaciment, que encara s'ha de començar a explotar, hi ha zinc i terres rares, uns elements importants per a la fabricació de tot un seguit de tecnologies com làsers o memòries d'ordinadors.

El problema és que aquests materials estan barrejats amb urani, i la companyia que vol explotar el jaciment, Greenland Minerals and Energy (GME), diu que és impossible obtenir-los sense treure també l'urani. El govern de Kleist era contrari a extraure gens d'urani de sòl grenlandès, però l'executiu de Hammond diu que això no es pot convertir en una norma absoluta.

Com que l'extracció d'urani té implicacions en la seguretat i ens els afers exteriors, Grenlàndia ha de demanar permís a Dinamarca per poder aixecar el veto, escrivia el passat gener el web EurActiv. L'article afegia que el Parlament danès estava disposat a permetre l'extracció d'urani si es demostrava que la seva extracció no seria perjudicial per al medi ambient.