Els mots de l'abat potser van ser força remarcats perquè contrastaven enormement amb les paraules encara fresques -són d'aquesta mateixa setmana- del president de la Conferència Episcopal Espanyola, Antonio María Rouco Varela, dient que "la unitat de la nació espanyola" és "part principal del bé comú de la nostra societat". Una nació, l'espanyola, que fins al moment actual s'ha construït sobre una base cultural i lingüística castellana. Un discurs nacional, l'espanyol, que ha mostrat ben poc interès per la diversitat interna d'Espanya.

Els catalans "som espanyols, no pas castellans", declarava Escarré ara fa 50 anys, deixant clar que a l'Estat espanyol hi ha diverses matrius lingüisticoculturals. "Una sentència elemental, però llavors explosiva", deia ahir Soler, una frase que "cal situar en aquell context històric. Les coses han evolucionat, i avui dia desitgem i proclamem bastant més, perquè l'autoconsciència dels catalans i l'articulació de la nostra nació en l'estat actual han desvetllat la convicció que, entre els drets humans, també hi ha el dret de decidir el nostre futur".

Encara en clau de present, Soler reblava, per tancar la seva intervenció: "Aquest homenatge no ens han de limitar a recordar el passat, sinó a continuar treballant pel respecte als drets de les persones i dels pobles, i per tant, a continuar treballant pels drets del nostre país".

Homs: "El govern espanyol abusa del seu poder"

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, tampoc no va desaprofitar la commemoració de les paraules d'Escarré per a referir-se al moment actual, en què el Parlament de Catalunya enllesteix la petició a l'Estat espanyol per a poder fer una consulta d'autodeterminació l'any vinent. "Suggereixo reflexionar sobre allò que l'abat Escarré afirmava fa 50 anys, i fins a quin punt les seves paraules poden ser vigents avui dia", deixa ahir Homs. Paraules com aquestes: "Allí on no hi ha llibertat autèntica, no hi ha justícia, i és el que passa a Espanya", citava ara fa 50 anys el periodista José Antonio Novais a l'abat Escarré. "I això és el que continua passant ara", va reblar Homs ahir.

El conseller, molt crític amb l'Estat espanyol, va qualificar el període postdictadura de "35 anys de democràcia formal", un interval després del qual "el govern espanyol abusa del seu poder i nega que el poble de Catalunya pugui votar sobre el seu futur". L'Estat espanyol "en cap cas", va sentenciar Homs, "ens el podem sentir com a propi per la manera com ens tracta i com ens agredeix".

David Forniès

(Imatge: Homs parla, amb l'abat Soler en primer pla / fotografia: Jordi Bedmar/Generalitat de Catalunya.)