El caràcter àrab continuarà sent un dels principis fonamentals de Tunísia, sense espai -almenys, en la primera part del redactat constitucional- per a la llengua i la cultura amazigues. L'Assemblea Constituent de Tunísia ha aprovat els primers articles de la nova Constitució, tres anys després de la caiguda del president autoritari Zine El Abidine Ben Ali, i ho ha fet subratllant l'arabitat i l'islamitat del país.

El primer article diu que "Tunísia és un Estat lliure, independent i sobirà, la seva religió és l'islam, la seva llengua és l'àrab i el seu règim és la República". És exactament el mateix primer article que hi havia a la Constitució de 1959. La continuïtat entre els dos textos, en aquest sentit, també és perceptible en el nou article 5, que afirma: "La República Tunisiana forma part del Magrib Àrab, i treballa per a la realització de la seva unió i pren totes les mesures per a la seva realització". Al text de 1959, l'article 2 deia que Tunísia "constitueix una part del Gran Magrib Àrab, per a la unitat del qual treballa en el marc de l'interès comú".

És cert que, de tots els països nord-africans, Tunísia és el més homogeni des del punt de vista lingüístic: la major part de la seva població parla àrab. Això no significa, però, que no hi quedi rastre de l'amazic. La llengua és parlada en algunes comunitats del sud del país i a l'illa de Gerba. És molt difícil saber quin és el nombre real de parlants: el govern diu que és l'1% de la població (unes 100.000 persones), mentre que el Congrés Mundial Amazic multiplica la xifra per deu. El web especialitzat Aménagement Linguistique dans le Monde concedeix que els tunisians ètnicament amazics podrien ser entre 500.000 i un milió, però també diu que la majoria haurien estat assimilats lingüísticament, i que de parlants d'amazic només n'hi hauria uns 80.000.

Siguin molts o pocs, els primers articles del nou text constitucional no els atorguen cap mena de reconeixement explícit. I això que algunes associacions amazigues han reclamat que els constituents també tinguessin en compte el caràcter amazic de Tunísia. Un escenari que es repeteix als dos països veïns que també han preparat, o estan preparant, noves constitucions (Líbia i Egipte), i on els amazics tampoc estan veient admeses les seves reclamacions.