Unes eleccions tan complexes com les del Parlament Europeu donen peu a cercar un munt d'històries. Ahir us oferíem un recull exhaustiu d'aquells partits de nacions sense estat o de minories nacionals que havien tingut èxit a enviar eurodiputats a Brussel·les. Però la informació no acaba aquí: en aquest article, que complementa el d'ahir, comentem altres aspectes destacats que convé tenir en compte per a fer-se una idea encara més completa dels resultats pel que fa a les nacions sense estat i les minories nacionals:

Expresident autonomista sard a Brussel·les. A les llistes del Partit Democràtic (PD) ha estat escollit com a nou eurodiputat Renato Soru, qui va ser president de Sardenya entre 2004 i 2008. En aquella època, Soru tenia el seu propi partit, Projecte Sardenya, una formació autonomista aliada amb el PD. Dissolt aquest partit, Soru va encapçalar la llista del PD a les eleccions sardes de 2009, que va perdre davant el conservador Ugo Cappellacci.

Partit espanyol pel dret a l'autodeterminació. La irrupció del partit espanyol Podemos (cinc diputats) ha estat una novetat en molts sentits. Un d'ells és que es tracta de la formació d'àmbit estatal que més clarament s'ha posicionat a favor del dret a l'autodeterminació dels pobles. Al seu programa electoral, Podemos hi incorpora la "defensa del dret a decidir com a dret democràtic bàsic", es refereix explícitament als drets "de les nacions sense estat" i especifica el "reconeixement del dret dels diferents pobles d'Europa a constituir-se com a tals i decidir democràticament el seu futur". El seu líder, Pablo Iglesias, diu que voldria construir una Espanya "amb moltes nacions", però opina que si els catalans voten a favor de la independència, ningú s'hi ha d'oposar.

L'eurodiputat silesianista. Cap partit silesià no ha enviat eurodiputats a Polònia, però això no significa pas que no hi haurà una veu significativa de Silèsia a l'eurocambra. A les llistes del partit polonès Plataforma Cívica ha estat escollit Marek Plura, a qui ens vam referir en un article anterior de Nationalia com a partidari del reconeixent dels silesians com a grup ètnic diferent dels polonesos. Plura, explica Gazeta Katowice, és l'únic eurodiputat que diu obertament que la seva nacionalitat és la silesiana, i durant la campanya electoral ha insistit que defensarà els drets dels silesians i particularment el reconeixement de la llengua silesiana.

Els ecologistes escocesos es queden a dos punts i mig. Més enllà dels dos euroescons assolits per l'SNP, Escòcia no ha enviat una eurodiputada independentista ecologista a Brussel·les per uns quants milers de vots. Els Verds d'Escòcia, amb 108.000 sufragis i el 8% a la circumscripció escocesa, hauria pogut aconseguir l'elecció de la seva candidata Maggie Chapman si hagués arribat al 10,5% dels vots. En aquest cas, li hauria pres l'últim escó d'Escòcia al UKIP, que ha sumat 140.000 vots. El partit ecologista ha remarcat que aquest ha estat el seu millor resultat de tota la història, i ha pronosticat que van camí de substituir els liberaldemòcrates com a quart partit principal d'Escòcia.

La llista occitana, sota mínims.Ens referíem, fa dues setmanes, a la candidatura Occitània, per una Europa dels Pobles, que es presentava amb un programa favorable a les nacions sense estat i a un federalisme europeu basat en els pobles. A la circumscripció sud-occidental, l'única on es presentava, la llista ha aconseguit 878 vots, el 0,03%. En un comunicat, les dues líders de la llista, Martine Gros i Gèli Grande, reconeixen que els resultats han estat pobres, que vinculen als pocs recursos humans i econòmics de què disposaven. La llista tenia el suport del Partit de la Nació Occitana (PNO), mentre que, a la mateixa circumscripció, el Partit Occità (POc) formava part de la llista d'Europa Ecologia, encapçalada per José Bové, que s'havia mostrat partidari del dret a l'autodeterminació. Bové ha aconseguit la reelecció com a eurodiputat, i serà l'encarregat de dur a Brussel·les la sensibilitat occitanista del POc.

Yorkshire First, l'inici d'un camí? Una mica millor que a la candidatura de Gros li ha anat al partit regionalista anglès Yorkshire First, que reclama l'autonomia de Yorkshire dins del Regne Unit. La formació es presentava per primer cop a uns comicis, i ha aplegat 19.000 vots, l'1,5% a la seva circumscripció. Un "resultat altament significatiu", ha dit el candidat Stewart Arnold. Queden lluny del mínim necessari per a optar a un eurodiputat (haurien necessitat aproximadament el 10% dels vots), però almenys demostren que el seu missatge ha quallat en milers de persones i, més concretament, que han estat capaços de fer un resultat millor que els Demòcrates Anglesos, un partit autonomista anglès, que s'ha quedat als 13.000 vots a la mateixa circumscripció. Els resta, però, molta feina a fer: el Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), molt reticent a les autonomies, ha aconseguit el 31% dels vots a Yorkshire.

El candidat d'Aosta no entra. En un article anterior us havíem explicat que els dos partits valldostans de centreesquerra (UVP i ALPE) havien consensuat el nom de Luca Barbieri com a candidat comú, dins de les llistes del PD. El problema per a Barbieri era que la Vall d'Aosta representa una porció de població molt petita dins de la circumscripció on es troba enquadrada (la nord-occidental), de forma que era molt difícil que, mitjançant el sistema de vots preferencials, el candidat valldostà resultés escollit. S'han complert aquestes previsions: tot i que Barbieri ha estat el candidat amb més vots preferencials dins d'Aosta (més de 8.000), això no li ha servit per a garantir-li un dels escons del PD en la seva circumscripció, compartida amb el Piemont, la Llombardia i la Ligúria. Tampoc no ha sortit escollida la candidata valldostana de la Lliga Nord, Zeudi Zoso.

Més informació:

• Nationalia: Els partits autonomistes i sobiranistes de les nacions sense estat i les minories nacionals, a l'alça