L'organització armada ETA ha respost a les demandes dels partits independentistes bascos i del grup de mediació internacional de Brian Currin i ha declarat un alto el foc "permanent i de caràcter general, que pot ser verificat per la comunitat internacional". És el primer cop que ETA concreta la verificabilitat de la seva aturada. L'organització armada també fa una "crida a les autoritats d'Espanya i França perquè abandonin per sempre les mesures repressives i la negació d'Euskal Herria" i considera que cal obrir un "procés democràtic" que resolgui "les claus de la territorialitat i el dret a l'autodeterminació", un procés que "correspon als agents socials i polítics bascos".

Aquest comunicat ha estat ben acollit per Currin, que considera que "ETA ha respost positivament a la petició que se li va fer". Currin es refereix a la declaració que ell mateix i una vintena de mediadors i líders polítics de diversos països del món van presentar el passat mes de març a Brussel·les. En aquell text, els mediadors demanaven explícitament a ETA un "alto el foc permanent i completament verificable". L'organització no ha inclòs el terme "unilateral" en el seu comunicat, però Currin ha tret ferro a aquest fet i ha assegurat que ETA "no hi ha imposat cap condició".

Rebuig unànime dels partits espanyols

Tot el contrari del que ha dit Currin, tots quatre partits espanyols d'àmbit estatal amb representació al Congrés dels Diputats han criticat l'anunci d'ETA. El Govern espanyol (PSOE), per boca del seu vicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba, diu que ETA manté "un catàleg de reivindicacions que no abandona", reivindicacions que la Moncloa no accepta, com tampoc no accepta la verificació internacional. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, recorda que la seva formació "de cap manera admetrà que algú imposi condicions a la pau o sota l'actuació de mediadors internacionals". En la mateixa línia se situa Izquierda Unida: per al seu secretari general, Cayo Lara, el que ha de fer ETA és "posar les armes damunt la taula". I finalment, els ultranacionalistes d'Unió, Progrés i Democràcia pensen que la declaració és un intent de "fer xantatge a la democràcia".

(En un nou article us oferirem un recull de les reaccions dels partits bascos).

Més informació:

• Seguiment a Nationalia: El País Basc, esperançat davant el nou cicle que s'hi obrirà ben aviat i Crida internacional pel final de la violència al País Basc