L'acord que vuit partits belgues (quatre de flamencs i quatre de francòfons, sense la participació del principal partit de Flandes, la Nova Aliança Flamenca) van concloure la setmana passada (després de més d'un any de negociacions) canviarà la cara política de Bèlgica. És la sisena reforma que Bèlgica fa des de 1970, un procés que ha marcat la transició d'un estat unitari a un altre de federal. Aquests són els principals aspectes que canviaran a partir d'ara:

Més autonomia impositiva. Les regions obtindran més capacitat financera. Segons De Redactie, l'ampliació de l'autonomia impositiva per a Flandes, Valònia i Brussel·les pujarà a 10.700 milions d'euros. Està previst que s'estableixi un mecanisme de solidaritat interregional, que durarà els propers deu anys. Amb tot, l'autonomia impositiva regional serà inscrita a la Constitució.

El districte mixt de Brussel·les-Halle-Vilvoorde és dividit. Els residents de Halle i Vilvoorde (al costat flamenc de la frontera) ja no podran votar partits francòfons. Aquesta era una de les principals demandes dels partits flamencs. Amb tot, els residents de sis municipis fronterers amb la regió de Brussel·les podran continuar votant forces francòfones.

Les regions obtenen una part de la política de trànsit. Les autopistes i els senyals de trànsit continuaran sent competència federal, però els límits de la velocitat a les carreteres regionals i els cursos per a treure's el carnet de conduir seran decidits per les regions.

Els subsidis familiars, a les comunitats. Els tres governs comunitaris decidiran sobre els subsidis familiars. Aquests pagaments, fins ara, es decidien a escala federal.

Consultes populars a les regions. Segons Ecolo (un dels vuit partits de l'acord), s'ha pactat que les regions puguin organitzar consultes populars, però només sobre qüestions regionals. Aquesta competència també serà inscrita a la Constitució.

(Amb informació de RTBF ,De Redactie i La Libre Belgique.)