Fitxa de país
Flandes
Vlaanderen
Dades generals
Introducció
Flandes és un dels territoris que composa el Regne de Bèlgica, dins del qual es distingeix sobretot per l'ús de la llengua neerlandesa i, més modernament, per les seves institucions d'autogovern. A grans trets, Flandes ocupa la meitat septentrional de Bèlgica, i és un territori més poblat i amb un PIB per càpita més elevat que la resta de l'estat. El nacionalisme flamenc tendeix a considerar Brussel·les com la capital de Flandes, i per aquest motiu considera que la Regió de Brussel·les-Capital —que està administrativament separada de la Regió de Flandes, vegeu més endavant— forma part de la nació flamenca.
Una petita part de Flandes es troba dins de les fronteres de la República Francesa. El corrent majoritari del nacionalisme flamenc no manifesta reivindicacions sobre aquest territori.
Històricament no ha existit un estat o cap altra entitat política que es correspongui amb els límits del Flandes actual, que van quedar fixats al segle XX. No obstant això, entre els segles IX i XIX va existir el Comtat de Flandes, que va pertànyer successivament a França, al Sacre Imperi, a Espanya i a Àustria. El Comtat de Flandes s’estenia per la meitat occidental del Flandes actual. La meitat oriental era ocupada pel Brabant, el bisbat de Lieja i altres entitats polítiques.
El 1815 tot el Flandes actual va entrar a formar part del Regne dels Països Baixos, del qual es va separar juntament amb Valònia el 1830 per a formar el Regne de Bèlgica, fins al dia d’avui.
Llengua
L’únic idioma oficial de Flandes, i el que parla la majoria de la població, és el neerlandès. La llengua és una de les poques pròpies de nacions sense estat d’Europa que no ha quedat minoritzada, tret de Brussel·les, on els neerlandòfons materns hi són minoria (15% de la població, 2018) i on el neerlandès és la tercera llengua de la ciutat, per darrere del francès i l’anglès.
En el moment de la creació de Bèlgica, l’única llengua oficial era el francès. Actualment, el francès és oficial a Brussel·les —junt amb el neerlandès— i té un estatus especial reconegut en 12 municipis flamencs.
Política i institucions
Bèlgica, a diferència de la majoria de federacions, és formada no pas per una, sinó per dues classes o tipus d’unitats federades, que se solapen territorialment i que tenen les seves pròpies institucions. La primera classe són les regions, de les quals n’hi ha tres: Flandes, Valònia i Brussel·les Capital. La segona són les comunitats, de les quals també n’hi ha tres: la flamenca, la francòfona i la germanòfona.
Cadascuna de les dues classes d’entitats federades gestiona un tipus de competències diferenciades. Les competències principals de les comunitats inclouen cultura, llengua, salut i educació. Les competències principals de les regions inclouen economia, agricultura, habitatge, comerç i medi ambient.
La Regió de Flandes va transferir totes les seves competències a la Comunitat Flamenca el 1980, de manera que existeix un únic Parlament i Govern flamencs.
Això no és així a la zona francòfona de Bèlgica: la Regió de Valònia té el seu propi Parlament, diferenciat del Parlament de la Comunitat Francòfona.
El cas de Brussel·les és específic. Les competències relatives a la regió són exercides pel Govern i pel Parlament de Brussel·les Capital, però en canvi no existeix una comunitat de Brussel·les, de manera que les competències de cultura, llengua, salut i educació hi són exercides per les institucions flamenques en relació amb els ciutadans neerlandòfons, i per les institucions francòfones sobre el mateix territori per als ciutadans francòfons.
Ministra-presidenta de Flandes: Liesbeth Homans, N-VA (des de 2019)
Govern: Coalició N-VA, CD&V i Open Vld (des de 2014)
Distribució d'escons al parlament (2019). 124 membres:
Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA (Nova Aliança Flamenca, independentista conservadora) - 35
Vlaams Belang (Interès Flamenc, independentista d'extrema dreta) - 23
Christen-Democratisch en Vlaams, CD&V - (Demòcrata Cristians i Flamencs, federalista/confederalista conservadora) - 19
Open Vlaamse Liberalen en Democraten, Open Vld (Flamencs Liberals i Demòcrates, federalista liberal) - 16
Groen! (Verds, federalista ecologista) - 14
Socialistische Partij - Anders, SPA (Partit Socialista-Diferent, federalista socialdemòcrata) - 13
Partij van der Arbeid van België, PVDA (Partit dels Treballadors de Bèlgica, federalista comunista) - 4
Flandes és un dels territoris que composa el Regne de Bèlgica, dins del qual es distingeix sobretot per l'ús de la llengua neerlandesa i, més modernament, per les seves institucions d'autogovern. A grans trets, Flandes ocupa la meitat septentrional de Bèlgica, i és un territori més poblat i amb un PIB per càpita més elevat que la resta de l'estat. El nacionalisme flamenc tendeix a considerar Brussel·les com la capital de Flandes, i per aquest motiu considera que la Regió de Brussel·les-Capital —que està administrativament separada de la Regió de Flandes, vegeu més endavant— forma part de la nació flamenca.
Una petita part de Flandes es troba dins de les fronteres de la República Francesa. El corrent majoritari del nacionalisme flamenc no manifesta reivindicacions sobre aquest territori.
Històricament no ha existit un estat o cap altra entitat política que es correspongui amb els límits del Flandes actual, que van quedar fixats al segle XX. No obstant això, entre els segles IX i XIX va existir el Comtat de Flandes, que va pertànyer successivament a França, al Sacre Imperi, a Espanya i a Àustria. El Comtat de Flandes s’estenia per la meitat occidental del Flandes actual. La meitat oriental era ocupada pel Brabant, el bisbat de Lieja i altres entitats polítiques.
El 1815 tot el Flandes actual va entrar a formar part del Regne dels Països Baixos, del qual es va separar juntament amb Valònia el 1830 per a formar el Regne de Bèlgica, fins al dia d’avui.
Llengua
L’únic idioma oficial de Flandes, i el que parla la majoria de la població, és el neerlandès. La llengua és una de les poques pròpies de nacions sense estat d’Europa que no ha quedat minoritzada, tret de Brussel·les, on els neerlandòfons materns hi són minoria (15% de la població, 2018) i on el neerlandès és la tercera llengua de la ciutat, per darrere del francès i l’anglès.
En el moment de la creació de Bèlgica, l’única llengua oficial era el francès. Actualment, el francès és oficial a Brussel·les —junt amb el neerlandès— i té un estatus especial reconegut en 12 municipis flamencs.
Política i institucions
Bèlgica, a diferència de la majoria de federacions, és formada no pas per una, sinó per dues classes o tipus d’unitats federades, que se solapen territorialment i que tenen les seves pròpies institucions. La primera classe són les regions, de les quals n’hi ha tres: Flandes, Valònia i Brussel·les Capital. La segona són les comunitats, de les quals també n’hi ha tres: la flamenca, la francòfona i la germanòfona.
Cadascuna de les dues classes d’entitats federades gestiona un tipus de competències diferenciades. Les competències principals de les comunitats inclouen cultura, llengua, salut i educació. Les competències principals de les regions inclouen economia, agricultura, habitatge, comerç i medi ambient.
La Regió de Flandes va transferir totes les seves competències a la Comunitat Flamenca el 1980, de manera que existeix un únic Parlament i Govern flamencs.
Això no és així a la zona francòfona de Bèlgica: la Regió de Valònia té el seu propi Parlament, diferenciat del Parlament de la Comunitat Francòfona.
El cas de Brussel·les és específic. Les competències relatives a la regió són exercides pel Govern i pel Parlament de Brussel·les Capital, però en canvi no existeix una comunitat de Brussel·les, de manera que les competències de cultura, llengua, salut i educació hi són exercides per les institucions flamenques en relació amb els ciutadans neerlandòfons, i per les institucions francòfones sobre el mateix territori per als ciutadans francòfons.
Ministra-presidenta de Flandes: Liesbeth Homans, N-VA (des de 2019)
Govern: Coalició N-VA, CD&V i Open Vld (des de 2014)
Distribució d'escons al parlament (2019). 124 membres:
Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA (Nova Aliança Flamenca, independentista conservadora) - 35
Vlaams Belang (Interès Flamenc, independentista d'extrema dreta) - 23
Christen-Democratisch en Vlaams, CD&V - (Demòcrata Cristians i Flamencs, federalista/confederalista conservadora) - 19
Open Vlaamse Liberalen en Democraten, Open Vld (Flamencs Liberals i Demòcrates, federalista liberal) - 16
Groen! (Verds, federalista ecologista) - 14
Socialistische Partij - Anders, SPA (Partit Socialista-Diferent, federalista socialdemòcrata) - 13
Partij van der Arbeid van België, PVDA (Partit dels Treballadors de Bèlgica, federalista comunista) - 4
Enllaços
InstitucionsPortal de Flandes www.flanders.be
Parlament de Flandes www.vlaamsparlement.be
Partits polítics
Nieuw-Vlaamse Alliantie www.n-va.be
Christen-Democratisch en Vlaams www.sterkervlaanderensterkerland.be
Open Vlaamse Liberalen en Democraten www.openvld.be
Socialistische Partij - Anders www.s-p-a.be
Groen! www.groen.be
Vlaams Belang www.vlaamsbelang.org
Partij van der Arbeid van België www.pvda.be
Llengua i Cultura
Unió de la Llengua Neerlandesa taalunieversum.org
Mitjans de comunicació
Edició digital del diari De Standaard (en neerlandès) www.standaard.be
De Redactie (notícies de Flandes en diverses llengües) deredactie.be
(Darrera actualització: novembre 2020.)