Fitxa de país
Poble gitano
Romane manusha
Dades generals
Introducció
El gitano és un poble format per diversos milions de persones que resideixen en desenes de països, especialment d’Europa i Amèrica, on s’han anat assentant al llarg del darrer mil·lenni. El poble gitano és originari de les regions septentrionals i centrals del subcontinent indi, segons els estudis històrics i lingüístics elaborats pels acadèmics especialistes. Els avantpassats dels gitanos actuals haurien sortit de l’Índia en una època que es remunta, almenys, a abans de l’any 900 dC, i probablement ho haurien fet no pas en una sola onada migratòria que s’hauria diversificat posteriorment, sinó en diverses onades formades per grups relacionats, però ja diferenciats lingüísticament, a l’Índia mateixa.
El poble gitano ha patit discriminació econòmica, política, social i cultural en pràcticament tots els països on ha residit, que generalment han dictat lleis antigitanes i han permès, quan no fomentat, actituds discriminatòries contra aquest poble. El clímax d’aquesta persecució va tenir lloc entre 1935 i 1945, quan l’Alemanya nazi va executar el genocidi conegut com a Porajmos, en què diversos centenars de milers de gitanos van ser exterminats.
A partir sobretot de la dècada de 1970, diverses organitzacions gitanes internacionals van insistir en la necessitat de posar punt final a aquestes discriminacions i de reconèixer i respectar els drets del poble gitano.
Identitat
L'apel·latiu “gitano” s'usa amb diferents significats depenent del país, de l’organització gitana que correspongui o, fins i tot, de l’acadèmic que hi faci referència.
Per un costat, tradicionalment han rebut la denominació de “gitanos” —i fins a cert punt, alguns membres i organitzacions dels mateixos grups l’han assumida— tres grans grups lingüisticoculturals: els roms —l’única de les tres branques present a Europa i Amèrica—, els loms i els doms —aquests dos darrers, concentrats sobretot al Pròxim Orient i al Caucas.
De l'altre, però, una altra part dels membres de cadascuna d'aquestes tres grans branques rebutgen l’apel·latiu “gitano” i s'estimen més ser reconeguts exclusivament com a roms, loms o doms —o alguna altra denominació més específica—, fins i tot negant l’existència d’un únic poble gitano.
Llengua
Els gitanos parlen una diversitat d’idiomes, fruit de la seva història de desplaçaments i de la varietat de països on resideixen. S’estima que entre 3 i 4 milions de gitanos europeus parlen romaní, una llengua que s’estén per comunitats de bona part del continent. El romaní presenta diversos dialectes que, segons alguns lingüistes, es poden classificar com a llengües independents.
Els gitanos europeus que no parlen romaní empren alguna de les llengües majoritàries dels seus països de residència o bé alguna de les llengües mixtes sorgides del contacte entre aquestes i el romaní, també conegudes pels lingüistes com a para-romanís.
Al voltant de 300.000 doms parlen el domari, en comunitats repartides per diversos països del Pròxim Orient.
Una desena de loms mantenien, a principi de segle XXI, l’ús de la llengua lomavren a Armènia.
(Darrera actualització: novembre 2020.)