Fitxa de país

Sardenya
Sardigna

Dades generals
Població
1.640.717 h. (2018, Istat)
Superfície
24.090 km²
Institucions
Govern Regional i Consell Regional de Sardenya
Ciutats importants
Càller (Casteddu, Cagliari), Sàsser, Aristanis, l’Alguer
Administració estatal
Itàlia
Llengües territorials
sard, català, gal·lurès, sasserès, lígur tabarquí
Llengües oficials
italià
Cultura religiosa
cristiana catòlica
Festa nacional
28 d'abril

Introducció

Sardenya és un país insular de la Mediterrània occidental, situat entre Còrsega, la península Itàlica, Sicília, el nord d’Àfrica i les Balears. Forma part de la República Italiana, dins de la qual constitueix una de les cinc autonomies anomenades “especials”, juntament amb el Friül-Venècia Júlia, Sicília, el Trentino-Tirol del Sud i la Vall d’Aosta.

Entre els segles IX i XV es van desenvolupar a Sardenya una sèrie d’estats medievals independents, els anomenats jutjats (judicadus o judicati, en sard i llatí), que progressivament van anar caient sota la influència de Gènova, Pisa i, finalment, la Corona d’Aragó, que va imposar-hi el seu domini complet a partir de 1420.

Des de 1720 Sardenya va caure sota el control del Piemont. El 1794 Juanne Maria Angioy va encapçalar una revolta antipiemontesa, les Vespes Sardes, que va ser reprimida. El 1847 el Piemont va completar l’absorció política i legal de Sardenya, pocs anys abans d’iniciar el procés d’unificació italiana.

Durant el segle XIX, la intel·lectualitat sarda va començar a denunciar la discriminació a què estava sotmesa Sardenya per part del Piemont i, més tard, de l’Estat italià. El nacionalisme sard modern va cristal·litzar a les primeres dècades del XX amb la fundació del Partit Sard d’Acció (1921, il·legalitzat el 1926 pel règim de Benito Mussolini) a partir de la iniciativa d’Emilio Lussu i Camillo Bellieni.

Després de la Segona Guerra Mundial, el nacionalisme sard va reivindicar la creació d’un Estat sard, federat amb Itàlia. Les autoritats italianes van concedir un Estatut d’Autonomia (1948).

Sardenya ha mantingut indicadors econòmics més baixos que la mitjana italiana d’ençà, cosa que han denunciat partits i moviments sards, que també han criticat el menyspreu cap a la llengua i cultura pròpies i l’ocupació de porcions significatives de l’illa per a usos militars.

Llengües

La llengua pròpia de l’illa és el sard (sardu en sard), una de les llengües romàniques amb trets més conservadors respecte del llatí. Ha rebut una influència forta del català i del castellà, a causa de l'ocupació catalana de l’illa —posteriorment espanyola— durant molts segles. El sard es parla a gairebé tot el territori insular, excepte a l’Alguer (on es parla un dialecte del català, l’alguerès), a les illes menors de San Pietro i part de Sant’Antioco (on s’empra el dialecte tabarquí del lígur) i a l’extrem nord de l’illa, on es troben dues variants lingüístiques diferenciades: el sasserès (de base toscana amb influència sarda) i el gal·lurès (de base corsa, també amb influència sarda).

Segons dades de 2015 (Istat), el 32% de la població sarda parla habitualment el sard o una altra de les llengües pròpies de l’illa en família.

Identitat nacional

A diferència de la resta de territoris autònoms de l'Estat italià, l'estatut que regeix Sardenya reconeix l'existència del 'poble' sard. Alguns partits polítics sards defensen l’existència d’una nació sarda.

Un sondeig publicat per la Universitat de Càller (2012) va posar en relleu que el 65% dels enquestats es van manifestar com a “més sards que italians” o “només sards”. 

Segons un estudi d’Istituto Ixè i Fondazione di Sardegna (“La Sardegna: lo stato delle cose fra ‘percepito’ e ossatura reale”, 2018), el 45% dels sards es defineixen com a “ciutadans de la seva regió”, el 19% “italians”, el 12% “europeus” i el 24%, “ciutadans del món”.

Política i institucions

L’Estatut d’Autonomia preveu dues institucions executives per a Sardenya (la Presidència i la Junta Regional) i una de legislativa (el Consell Regional). La Presidència i els 60 membres del Consell són elegits per sufragi universal cada cinc anys; els 12 consellers de la Junta són elegits per la Presidència.

Sardenya té competència per a legislar en matèries com la policia local, agricultura, treballs públics regionals, urbanisme, transports, caça i pesca, turisme, biblioteques, indústria i energia. També pot adaptar lleis estatals a les característiques de Sardenya en matèries com l’ensenyament i el treball.

La política sarda està dominada generalment pels grans partits italians, que acostumen a obtenir entre el 70% i el 90% dels vots a les eleccions sardes. Els partits sardistes —en els quals es poden distingir tendències autonomistes i independentistes—, tot i sumar entre el 10% i el 30% dels vots, presenten una fragmentació important, cosa que els resta capacitat d’influir a les institucions de Sardenya.

El partit més veterà i amb més membres és el Partit Sard d’Acció (PSd’Az). Oficialment independentista, al llarg de la història ha format coalicions amb partits italians, substituint les demandes emancipadores per un autonomisme moderat. La més recent, el 2019, va servir al seu líder, Chistian Solinas, per a esdevenir president de Sardenya, al capdavant d’una coalició conservadora participada per la Lliga, Forza Italia i Fratelli d’Italia.

La galàxia de partits sobiranistes i independentistes està formada habitualment per entre 5 i 10 partits diferents, entre els quals el Partit dels SardsSardenya Nació Independència (SNI), Projecte República (ProgReS) i Independència República de Sardenya (iRS). Els dos darrers, junt amb el moviment ciutadà Torra!, mantenen un espai de diàleg conjunt, Est Ora.

President de la Regió: Christian Solinas (Partit Sard d'Acció), des de 2019
Distribució d'escons al Consell Regional. 60 consellers (eleccions 2019):

-Llista Christian Solinas (agrupa partits des del centre fins a la dreta radical) - 36
  • Lliga (Lega) - 8
  • Partit Sard d'Acció (Partito Sardo d'Azione) - 7
  • Forza Italia - 5
  • Reformadors Sards (Riformatori Sardi) - 4
  • Germans d'Itàlia (Fratelli d'Italia) - 3
  • Sardegna20venti - 3
  • Pro Sardinia - Unió de Centre (Unione di Centro) - 3
  • Sardenya Cívica (Sardegna Civica) - 1
  • Fortza Paris - 1
  • Unió Democràtica Sarda (Unione Democratica Sarda) - 1
  • Christian Solinas (escó nominal) - 1
-Llista Massimo Zedda (agrupa partits des del centre fins a l'esquerra) - 18
  • Partit Democràtic (Partito Democratico) - 8
  • Lliures i Iguals (Liberi e Uguali) - 2
  • Camp Progressista Sardenya (Campo Progressista Sardegna) - 2
  • Nosaltres, Sardenya amb Massimo Zedda (Noi, la Sardegna con Massimo Zedda) - 2
  • Futur Comú amb Massimo Zedda (Futuro Comune con Massimo Zedda) - 2
  • Sardenya en Comú (Sardegna in Comune) - 1
  • Massimo Zedda (escó nominal) - 1
-Moviment 5 Estrelles (Movimento 5 Stelle) - 6

Govern: Llista Christian Solinas

Enllaços
 
Llengua i Cultura
Limba Sarda 2.0 salimbasarda.net
Ditzionàriu in Línia ditzionariu.nor-web.eu
Sardegna Cultura sardegnacultura.it
Mitjans de comunicació
La Nuova Sardegna lanuovasardegna.it
L'Unione Sarda unionesarda.it
Sardegna Oggi sardegnaoggi.it
Catalan TV youtube.com/channel/UCFQkTTAgxdBDF5_lhiP2bHg
Tempus Nostru tempusnostru.it

(Darrera actualització: octubre 2021.)