Fitxa de país
Guaiana
Lagwiyann
Dades generals
Introducció
La Guaiana —no confondre amb Guyana—és un país situat a la façana atlàntica de l’Amèrica del Sud, entre els estats independents del Surinam i el Brasil. Políticament és una regió d’ultramar francesa, la més extensa d’aquest estat europeu, i forma part de la Unió Europea com a regió ultraperifèrica.
El país forma part de la regió geogràfica de l’escut guaianès, un massís que s’estén immediatament al nord de la conca amazònica, des de Veneçuela fins al Brasil, i que alberga una biodiversitat enorme.
Poblada en època precolombina per pobles arawaks i caribs, la Guaiana deu les seves fronteres actuals a la colonització europea, que en va determinar els límits entre els segles XV i XX. En aquesta època, el país va ser assentat per persones d’origen europeu (sobretot francesos), esclaus africans, immigrants asiàtics i libanesos, deportats de l’Indoxina i, més recentment, immigrants dels països de l’entorn i refugiats hmongs de Laos.
L’economia de la Guaiana manté una dependència notable respecte de França pel que fa al seu comerç, als subsidis i a les inversions metropolitanes al Centre Espacial Guaianès a Kourou. Entre 1960 i 2010 l’economia guaianesa va experimentar un creixement important, que no obstant això s’ha estancat durant la darrera dècada.
Llengües
L’única llengua oficial del país és el francès, que la majoria dels habitants parlen com a primera o segona llengua. És l’idioma de l’administració, de l’escola i de la majoria dels mitjans de comunicació.
Tanmateix, la Guiana és un territori divers lingüísticament parlant. El crioll guaianès és un crioll de base lèxica francesa parlat per unes 140.000 persones, aproximadament el 45% de la població del país, tot i que només és llengua inicial del 30%. Té certa presència a l’escola i a la ràdio i televisió.
Al país també es parlen diverses llengües criolles de base anglesa, amb diverses desenes de milers de parlants. Les dels pobles aluku, ndyuka i pamaka (descendents de cimarrons) s’acostumen a conèixer col·lectivament com a criolls nenge i també són parlades al veí Surinam, país del qual també és originària una altra de les llengües criolles parlades a la Guaiana, l’sranan tongo, de base anglesa i neerlandesa.
A banda, es compten diverses llengües ameríndies de les famílies carib, arawak i tupí. Dins de la primera es troba el kalina i el wayana; dins de la segona, el palikur i l’arawak, i dins de la tercera, el wayampi i l’emerillon. Tenen uns 10.000 parlants en total, dels quals una mica menys de la meitat són parlants del kalina, a la regió nord-occidental de la Guaiana.
Política i administració
La Guaiana és una regió d’ultramar francesa. Des de 2010 constitueix una col·lectivitat territorial única (la Col·lectivitat Territorial de la Guaiana), que fusiona els antics consell regional i consell general en un únic parlament o Assemblea de la Guaiana, amb competències executives, però no legislatives, en matèries com la salut, l’ensenyament, els transports, la cultura, els esports o la joventut.
Al Parlament francès, la Guaiana està representada amb dos diputats a l’Assemblea Nacional i dos senadors al Senat.
A la segona volta de les eleccions guaianeses més recents (2021), els partits d’esquerres van formar una única coalició, Guyane Kontré, encapçalada pel líder del partit autonomista Péyi Guyane, Gabriel Serville, a la qual es van sumar altres partits autonomistes com el Partit Socialista Guaianès (PSG), A l’Esquerra a la Guaiana (AGEG) i Nova Força de la Guaiana (NFG) així com l’independentista Moviment de Descolonització i Emancipació Social (MDES).
Aquesta coalició va derrotar l’altra candidatura, Guyane Rassemblement (GR), propera al partit centrista francès La República en Marxa (LREM) i amb participació del partit conservador francès Els Republicans (LR).
President de l’Assemblea de la Guaiana: Gabriel Serville, Péyi Guyane-Guyane Kontré (des de 2021)
Sistema polític: Col·lectivitat territorial dins l’estat unitari francès
Distribució d’escons a l’Assemblea (eleccions 2021). 55 membres:
Guyane Kontré (coalició de partits autonomistes, independentistes i lleialistes francesos d’esquerra) - 35
Guyane Rassemblement (centre i centredreta unionista) - 20
Sistema electoral: proporcional amb prima de majoria
Govern: Guyane Kontré
(Darrera actualització: març de 2022.)