Notícia
Eleccions legislatives franceses: victòria autonomista a Còrsega i independentista a la Polinèsia
Hi haurà deu diputats amb la consideració oficial de “regionalistes”, el doble que fins ara
Els candidats que el ministeri de l’Interior francès ha etiquetat oficialment com a “regionalistes” (on s’inclouen autonomistes i independentistes) han aconseguit 264.779 vots a la segona tanda de les eleccions, l’1,28% del total. Ara fa cinc anys, van ser 137.490 vots, el 0,76%, que es van traduir en cinc escons. Un creixement en vots que té el seu reflex en el nombre de diputats elegits.
C'est la 1ère fois qu'une présentation officielle de l' #AssembleeNationale par le ministère de l'intérieur fait apparaître "10 régionalistes", catégorie qui regroupe en fait des autonomistes en métropole et des autonomistes ou indépendantistes outre-mer. Parmi ces dix, 4 @RetPShttps://t.co/tEeVkMIino
— Guyonvarc'h Kristian (@GuyonvarchC) June 20, 2022
Val a dir, però, que candidats (moderadament) autonomistes com Serge Letchimy (Martinica) i Gabriel Serville (Guaiana) havien obtingut escó el 2017 i en aquella ocasió no van ser considerats com a “regionalistes” pel ministeri, com tampoc ho va ser Paul Molac, que llavors es presentava com a macronista i ara, com regionalista. Per aquest motiu, l’avanç de les xifres mostrades en el paràgraf anterior ha de ser matisat.
En qualsevol cas, aquests són els deu escons etiquetats oficialment com a “regionalistes”, elegits a Còrsega, Bretanya, Polinèsia, Martinica i Guaiana, aquest 2022.
Tres autonomistes corsos reelegits a les portes de noves converses amb París
Sense canvis a Còrsega. Els mateixos tres diputats nacionalistes corsos de la legislatura 2017-2022 han estat reelegits. Dos, per Femu a Corsica (Michel Castellani i Jean-Félix Acquaviva) i l’altre pel Partit de la Nació Corsa (Paul-André Colombani). La quarta circumscripció corsa continuarà en mans del candidat conservador Laurent Marcangeli, qui ha derrotat l’autonomista Romain Colonna.
El nacionalisme cors interpreta la victòria en tres de les quatre circumscripcions illenques com un aval, a les portes de l’inici de les reunions amb el govern francès sobre un nou estatus de Còrsega dins de la República Francesa. L’anterior govern francès presidit per Jean Castexs’havia avingut a parlar d’una “evolució de l’estatut”. Tanmateix, és poc clar quin serà l’abast dels canvis que París estarà disposat a oferir, i com encaixarà la seva oferta amb l’atomització del nou parlament francès, on la coalició del president Emmanuel Macron, Ensemble, ha perdut la majoria absoluta. Els partits nacionalistes corsos reclamen un estatut amb poders legislatius i la cooficialitat del cors.
Tres independentistes elegits a la Polinèsia per primer cop
La gran novetat, aquí sí, ha estat la victòria dels candidats del partit independentista d’esquerres Tavini Huiraatira a totes tres circumscripcions de la Polinèsia per primer cop. Són Moetai Brotherson, Steve Chailloux i Tematai Le Gayic, que ha batut un rècord: amb 21 anys, és el diputat més jove de tota la història de la Cinquena República. Els candidats del Tavini tenien el suport d’altres partits menors de la Polinèsia així com de la coalició de l’esquerra francesa, la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), dins del grup parlamentari de la qual s’espera que seguin.
El líder del Tavini, Oscar Temaru, ha aprofitat el resultat per a dir que només la independència servirà per a resoldre els problemes de la Polinèsia. Tanmateix, Temaru també ha admès que aquesta independència “no és pas per a demà”. Totes les mirades estan ara posades en les eleccions a l’Assemblea de la Polinèsia de 2023, on els independentistes intentaran desallotjar del govern els autonomistes de centre del Tapura Huiraatira—grans derrotats de la nit electoral d’ahir— i, llavors sí, mirar de fer avançar la seva agenda a favor d’un Estat polinesi.
Dos sobiranistes martiniquesos a l’Assemblea
També pot parlar d’èxit el partit polític martiniquès d’esquerres Péyi-A, fundat el 2019 i que ha aconseguit la victòria en dues de les quatre circumscripcions de l’illa caribenya, amb les candidatures de Marcellin Nadeau i Jean-Philippe Nilor. Péyi-A agrupa, entre més, antics membres de diversos partits independentistes de la Martinica i vol ser una alternativa als autonomistes del Partit Progressista Martiniquès (PPM) i als independentistes del Moviment Independentista Martiniquès (MIM), que fa anys que no mantenen una política orientada cap a la sobirania de l’illa.
Un independentista elegit a la Guaiana per l’autonomia
Jean-Victor Castor, del partit independentista d’esquerres Moviment de Descolonització i d’Emancipació Social (MDES), ha guanyat (56% dels vots) la segona volta a la primera circumscripció de la Guaiana amb un discurs molt orientat cap a la lluita contra les injustícies socials, incloent-hi la marginació d’aquest país sud-americà dins de la República Francesa. Tot i que el MDES és independentista, el programa de Castor per als propers cinc anys s’inscriu en la demanda —aprovada per les mateixes institucions de la Guaiana— d’un estatut d’autonomia per al territori.
Reelegit l’autonomista bretó Paul Molac
Paul Molac, candidat autonomista bretó, ha revalidat el seu escó (73% dels vots a la segona volta) per la quarta circumscripció del departament de Morbihan. És el tercer cop (2012, 2017 i ara) que Molac guanya el seient. L’autonomista havia estat elegit el 2017 a les files macronistes però durant la legislatura va separar-se’n i va ser un dels fundadors del nou grup parlamentari Llibertats i Territoris, on també seien els tres autonomistes corsos. Molac va ser el diputat que va presentar la llei a favor de la immersió a les escoles franceses, que va ser aprovada l’abril de 2021 i que el Consell Constitucional va declarar contrària a la Carta Magna un mes després.
Un cop d’ull a la resta de nacions sense estat
Tot i que dos candidats independentistes s’havien classificat per a la segona tanda a Nova Caledònia, han estat derrotats pels candidats macronistes. A la Catalunya del Nord, els quatre escons han anat a les mans de l’extrema dreta del Reagrupament Nacional (RN). Els tres escons del País Basc del Nord han estat per als macronistes d’Ensemble (dos) i la NUPES (un). A Alsàcia, la major part dels escons són per als candidats de Macron, alguns dels quals s’han mostrat favorables a la sortida d’Alsàcia de la regió del Gran Est. Occitània, finalment, presenta un mapa més divers, amb una costa mediterrània on l’RN ha guanyat la majoria d’escons i un interior més repartit entre NUPES, Ensemble i la dreta d’Els Republicans (LR).