El 74,8% dels votants en un referèndum constitucional van rebutjar dissabte la introducció del rus com a segona llengua oficial del país. El referèndum es va convocar el final de 2011 després que l'organització prorussa Dzimtā valoda (Llengua materna) liderés una recollida de signatures que va forçar les autoritats letones a consultar la població. Així, i d'acord amb els resultats de la votació, el rus no recuperarà l'estatus que va tenir durant el període soviètic, i el letó continuarà sent l'única llengua oficial del país bàltic.

La participació del referèndum gairebé va assolir el 71%. La xifra mostra clarament l'ampli interès que l'afer de l'estatus del rus ha aconseguit entre la societat letona. De cinc regions, només en una (Latgale, la més oriental) la majoria dels votants van donar suport a la introducció del rus com a segona llengua oficial (dades oficials aquí).

Moscou critica la "injustícia" del referèndum

Malgrat que el resultat ha estat prou clar, el govern rus no està satisfet amb la forma com s'ha fet el referèndum. Segons Voice of Russia, el portaveu del ministeri d'Afers Estrangers rus, Aleksandr Lukaixévitx, ha dit que el referèndum és "injust", perquè 320.000 russos ètnics a Letònia no són ciutadans de ple dret, i per tant no poden prendre part als referèndums. En qualsevol cas, les xifres plantejades per Lukaixévitx no s'adiuen amb les dades oficials més recents: el cens letó de 2011 diu que la població total de residents sense ciutadania és de 290.000 persones.

Els russos ètnics sumen al voltant del 27% de la població total de Letònia, amb una xifra total de 556.000 persones. Això significa que més de la meitat dels russos ètnics que viuen al país bàltic han obtingut la ciutadania. Prop del 62% de la població són letons ètnics, mentre que l'11% restant pertanyen a altres grups ètnics.

El president Berzins: Letònia és l'únic país on el letó pot existir

Mentre, Andris Berzins, president de Letònia, ha agraït als votants que hagin impedit que el rus esdevingui de nou llengua oficial: "Letònia [és] l'únic país al món on la llengua letona [...] pot existir [i] desenvolupar-se", ha dit en un comunicat al seu web oficial. Berzins ha afegit que el vot "havia posat en perill un dels fonaments més sagrats de la Constitució: la llengua estatal" i que havia arribat el temps d'iniciar "una discussió seriosa sobre el reforçament dels fonaments de la Constitució i sobre un canvi en el model de poder amb l'únic objectiu de reforçar l'Estat letó i de protegir-lo tant com sigui possible de qualsevol amenaça cap als seus fonaments en el futur".