Els presidents del Friül-Venècia Júlia, Vènet i Caríntia (Àustria), signaven el 18 de març passat l'acte constitutiu de l'Euroregió Sense Fronteres, basat, des del punt de vista jurídic, en el ja existent Grup Europeu de Cooperació Territorial (GECT), un organisme de la Unió Europea creat el 2006 i destinat, amb el cofinançament de la Comissió Europea, a potenciar projectes de solidaritat transfronterera, transnacional i interregional. Gràcies a la iniciativa de les esmentades regions, el GECT podrà donar més força als mitjans que fan créixer la seva "capacitat real d'intervenció, més enllà de les fronteres", podrà fer més visible i permanent, en les mateixes regions, la "creació d'estratègies de creixement recíproc, la generació d'economies a escala i la gestió de projectes, infraestructures i recursos comuns".

Més en concret, la col·laboració entre les tres regions es concentrarà, inicialment, en alguns sectors específics: recursos energètics i ambientals, transports i logística, cultura, instrucció i esport, àmbit sociosanitari, protecció civil, ciència, recerca i innovació tecnològica. Més endavant, les tres regions treballaran, conjuntament, per a promoure activitats productives, turisme i agricultura, infraestructures, treball i formació professional.

Pretenen, les Regions Sense Fronteres, com ja s'autoanomenen, que la iniciativa esdevingui una taca d'oli, que altres regions veïnes s'hi sumin. Els seus promotors pensen, particularment, en Eslovènia i algunes zones de Croàcia, Ístria en primer lloc. Més endavant la invitació s'adreçarà al land de Baviera. Així, el projecte podrà disposar, a la llarga, "d'una massa crítica d'uns deu milions de ciutadans, una xifra que pesa".

Més enllà d'aquestes finalitats específiques, la proposta de les tres regions vehicula una reivindicació antiga: la represa de la Mitteleuropa, és a dir la recuperació d'un espai que fa referència a l'Europa central, un espai que va comptar molt -en tant que dintre seu s'hi desenvolupà una convivència exemplar de llengües, cultures i múltiples institucions autòctones i eficaces- durant bona part del temps va durar l'imperi austrohongarès (fins a la Primera Guerra Mundial). La renovada versió de la Mitteleuropa, una realitat que ha arribat a ser molt idealitzada o mitificada quan no condemnada, pot donar joc encara per a potenciar una governança respectuosa de la diversitat presa com un bé positiu de tothom. Hauria de marcar, en definitiva, un camí capaç d'atreure gent decidida a construir alternatives a una Europa d'estats, en decadència, que està vivint una profunda crisi d'identitats nacionals. La idea de crear una mena de confederació de nacions, amb un esperit eminentment cooperatiu o solidari, seria l'eix d'aquestes alternatives. Tot pensant que, tanmateix, també la Mitteleuropa va viure una experiència destructiva quan el seu potencial fou manipulat pel nazisme i, més tard, pels règims soviètics. Una experiència, doncs, a evitar i sobreposar-la amb aquesta renova versió de la diguem-ne clàssica Mitteleuropa.