Notícia

Ultimàtum de la UE a Bòsnia perquè aprovi una Constitució sense exclusions ètniques

Una sentència de 2009 del TEDH dóna la raó a un ciutadà jueu i a un de gitano, que argumentaven que la Carta Magna els discrimina políticament · Brussel·les vol que serbis, croats i bosnians musulmans es posin d'acord per “parlar amb una sola veu” davant la UE · Les disposicions ètniques són bàsiques en el sistema institucional que regeix a Bòsnia des de 1995

Si Bòsnia i Hercegovina vol continuar el camí cap a la integració europea, haurà de tenir llesta una proposta per modificar la seva Constitució abans que acabi el mes. És el requeriment que li ha fet la Unió Europea si el país balcànic vol que entri en vigor l'acord d'associació amb la UE, que actualment es troba en fase transitòria. El canvi exigit per Brussel·les té a veure amb una sentència guanyada per un ciutadà gitano i un de jueu al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

A la sentència, de 2009, el TEDH donava la raó a Dervo Sejdic i Jakob Finci en un contenciós que havia començat el 2006. Els dos ciutadans argumentaven que la Constitució bosniana els discriminava perquè, segons el text, només els ciutadans ètnicament bosnians musulmans, serbis o croats poden presentar-se per ser escollits a la presidència del país o a la Casa dels Pobles (cambra ètnica del Parlament). El TEDH va sentenciar que Sejdic, gitano, i Finci, jueu, efectivament estaven discriminats per aquesta disposició.

La Unió Europea vol que Bòsnia i Hercegovina esmeni la seva Constitució per tal que qualsevol ciutadà pugui presentar-se al càrrec de president i a la Cambra dels Pobles. Això, però, esberla un dels precaris equilibris que el país balcànic manté des de 1995 entre bosnians musulmans, serbis i croats: la Casa dels Pobles inclou cinc representants de cadascun dels tres pobles majoritaris del país i la presidència del país és col·legiada entre un representant de cada comunitat.

L'esmena constitucional ha de ser aprovada abans de desembre

Els requeriments europeus són clars: la proposta d'esmena constitucional ha d'estar llesta abans que acabi aquest mes, i el canvi ha de ser aprovat en seu parlamentària com a molt tard el 30 de novembre. Sembla un repte fora de l'abast dels partits polítics bosnians, la majoria dels quals estan definits en termes ètnics. Una dada: les forces polítiques del país van tardar 14 mesos a formar govern després de les eleccions d'octubre de 2010, i l'executiu resultant no va durar ni mig any.

Balcani Caucaso apunta que els partits intentaran salvar la situació introduint canvis superficials ("cosmètics", diu el digital especialitzat en l'àrea balcànica) per tal que la UE accepti la candidatura bosniana. Cal apuntar, però, una dificultat afegida: Brussel·les també exigeix que els diferents nivells administratius de Bòsnia (alguns en mans dels bosnians musulmans, altres dels croats i altres dels serbis) pactin un "mecanisme efectiu de coordinació" que permeti que el país "parli amb una sola veu" davant de les institucions europees. Això, la UE ho vol abans que acabi octubre.