Notícia

Imatges per satèl·lit obtingudes per HRW proven la destrucció sistemàtica dels assentaments rohingya

Les Nacions Unides parlen de 21.700 desplaçats entre aquesta comunitat musulmana i de més de 4.000 cases cremades · La violència, que enfronta els rohingya amb els rakhine budistes, va esclatar el passat juny · Els rohingya no són considerats ciutadans de Birmània per part del govern, que els qualifica d'"immigrants de Bangla Desh"

L'entitat prodrets humans Human Rights Watch (HRW) ha demanat al govern de Birmània que dugui a terme accions immediates per protegir els rohingya. L'organització ha fet aquesta crida després de comprovar, mitjançant fotografies aèries, que la setmana passada van ser destruïdes més de 800 cases dels rohingya a la localitat de Kyauk Pyu, a l'estat birmà d'Arakan.

La destrucció de les cases és un nou episodi de la violència que, des del passat juny, té lloc en aquest territori i que enfronta membres del poble rohingya (musulmans i parlants d'una llengua indoeuropea emparentada amb diversos idiomes de Bangla Desh) amb membres del poble rakhine (budistes i parlants d'una llengua sinotibetana). L'actual episodi de violència va iniciar-se amb l'assassinat d'una dona rakhine el 28 de maig, del qual van ser acusats tres homes rohingya.

Un poble perseguit

La situació del poble rohingya és de marginalitat extrema. La dictadura va treure la ciutadania birmana a prop d'un milió de rohingya l'any 1982. A partir de 1995, Birmània els va començar a donar documents d'identitat provisionals, que però no duen associat cap dret de ciutadania. Per això, quan es produeixen esclats violents entre els rakhine i els rohingya, aquests darrers queden desprotegits per part de l'estat.

Tant és així, que al voltant de 21.700 rohingya han fugit de casa seva durant l'actual onada de violència, segons dades fetes públiques per les Nacions Unides. L'ONU ha afegit que el total de cases cremades supera la xifra de les 4.000. El govern birmà no els vol protegir perquè, oficialment, els considera "immigrants de Bangla Desh", malgrat que la seva presència està testimoniada a la regió des de fa segles.

Però la majoria dels rohingya no tenen cap relació amb Bangla Desh. País que, de fet, està negant l'entrada dels desplaçats rohingya al seu territori perquè considera que no ha d'assumir les despeses econòmiques que es derivarien d'allotjar-los en camps de refugiats.

Més informació: