Una de les aportacions més notables del seminari organitzat pel CIEMEN i pel Grup d'Estudis Històrics i Socials de Pordenone, sobre "Les relacions internacionals que volem" va ser la del president de la Província d'Udine, Pietro Fontanini, que va centrar-se en la presentació del projecte de redefinició del Friül. Un projecte que, tot i ser ja força antic, aquests últims mesos està guanyant impuls, gràcies al procés d'actualització de les autonomies que està impulsant el govern de Roma.

Fontanini va recordar que, des de la seva formació -articulada durant els anys 1948-1963-, l'autonomia amb estatut especial del Friül-Venècia Júlia ha estat objecte de moltes crítiques. Sobretot, perquè la unió interna d'aquesta autonomia, a mercè de les raons estratègiques del moment, és artificial: el Friül pròpiament dit està dividit en tres províncies (Udine, Gorizia i Pordenone), mentre que la Venècia Júlia (territori que es va desenvolupar, sota l'Imperi austrohongarès, al voltant de la ciutat de Trieste, esdevinguda un dels ports imperials més importants) té ben poc a veure amb la identitat del poble friülà. Tanmateix, ara la ciutat de Trieste és la seu principal del govern autònom.

La proposta de Fontanini -que és membre de la Lliga Nord- és separar el Friül de Trieste, avui ciutat-aglomeració metropolitana. Una separació que podria ser semblant a l'existent entre les províncies de Trento i Bolzano, dues realitats diferenciades, amb poders provincials propis de les autonomies, però sota el barret de la regió autònoma del Trentí-Tirol del Sud, amb competències reduïdes. Fora de la Lliga, en canvi, el Moviment Friül (del qual Fontanini, de fet, és exmembre) pensa que seria millor no copiar el model trentí, sinó fer desaparèixer la regió comuna i fer-ne dues de noves amb autonomia especial -una per al Friül i l'altra per a Trieste- per a donar més facilitats i relleu al desenvolupament del Friül com a nació.

Tres cultures i relacions multilaterals amb els veïns

Una tendència o l'altra volen que el Friül vegi la seva unitat interna més garantida i visible, i que el paper que té a escala internacional pugui ser precisada i desenvolupada d'una forma creativa i com a punt de referència i de trobada de tres grans cultures de l'Europa central: la llatina (la llengua i la cultura de la majoria dels friülans pertany al món llatí), l'eslava (la part oriental del Friül té l'eslovè com a llengua pròpia) i la germànica (representada per diverses comunitats friülanes al nord del país).

El fet que aquests últims anys s'hagin obert de bat a bat les frontereres amb els estats veïns -la principal de les quals, l'eslovena, tancada mentre va durar l'Estat iugoslau- afavoreix l'obertura del Friül cap enfora i li dóna més arguments a fi de constituir-se en nucli per a construir una Europa unida en la diversitat.

Fontanini creu que, per a aconseguir la fita de redefinir el Friül, cal fer un referèndum consultiu. Segons ell, és necessari que la ciutadania s'hi impliqui des del primer moment: "Tenim l'ocasió de canviar, en el sentit de millorar, el curs de la història. No deixem perdre aquesta oportunitat", diu.