Els mitjans de comunicació croats i serbis xifren en 20.000 les persones que, abans-d'ahir dissabte, van recórrer els carrers de Vukovar en protesta contra la introducció de l'alfabet ciríl·lic en aquesta ciutat d'Eslavònia, a l'extrem oriental de Croàcia. Sota l'eslogan "Mai el ciríl·lic a Vukovar", els manifestants van demanar que la ciutat quedi exclosa de les provisions de les lleis croates sobre minories.

Segons aquestes lleis, la llengua estàndard sèrbia i la seva escriptura, la ciríl·lica, s'han d'usar oficialment a Vukovar donat que els serbis formen més d'un terç de la població (el 34,9%, concretament). Però el nacionalisme croat considera que acceptar això seria una traïció a les víctimes del setge que la ciutat va patir a mans de l'exèrcit iugoslau l'any 1991. Els croats formen la majoria ètnica de la ciutat, amb el 57,37% de la població, i la seva llengua estàndard i l'alfabet llatí hi són els oficials.

L'associació de veterans de guerra que va preparar la manifestació de dissabte a Vukovar en vol organitzar una altra el proper mes d'abril a la capital de Croàcia, Zagreb, amb l'objectiu de mobilitzar-hi mig milió de persones per pressionar el govern croat.

Paral·lelament, el Partit Croat dels Drets-Ante Starcevic (HSP-AS, per les sigles en croat) ha anunciat la recollida de 4.343 signatures en contra de la introducció del serbi a Vukovar. L'HSP-AS vol que el Parlament de Croàcia aprovi una moratòria de deu anys en la introducció del bilingüisme a la ciutat.

Malgrat aquests moviments, el primer ministre croat, Zoran Milanovic, va dir fa dues setmanes que la introducció oficial del serbi i de l'alfabet ciríl·lic a Vukovar es farà igualment.

Ferides de guerra que romanen obertes

Les protestes d'aquest cap de setmana són una mostra que les ferides de la guerra de 1991-1995 romanen obertes, almenys per a alguns sectors. Durant la guerra, la regió de Vukovar va estar sota control serbi, després d'haver caigut a les seves mans arran d'un setge de tres mesos per part de l'exèrcit iugoslau. Integrada a la República Sèrbia de Krajina, va romandre separada de Croàcia fins el 1998, moment en que hi ha ser reintegrada.

A partir d'aquell moment, els municipis de majoria sèrbia de la regió es coordinen mitjançant el Consell Conjunt dels Municipis (ZVO, per les seves sigles en serbi). Entre d'altres tasques, el ZVO es dedica a impulsar la llengua i la cultura sèrbies.

Arran de l'ofensiva final de l'exèrcit croat contra les forces sèrbies el 1995, bona part de la població sèrbia que vivia dins de les fronteres actuals de Croàcia va fugir. Just abans del conflicte, hi havia 581.000 serbis a Croàcia, el 12% de la població; vint anys després, només són 186.000, el 4,4%.

(A la imatge: un carrer de Vukovar.)

Més informació:

• Osservatorio Balcani e Caucaso: Il cirillico conteso