Continua l'estira-i-arronsa polític al voltant de l'abast del reconeixement que han de tenir les llengües minoritzades a França. El Partit Occità (POC) ha anunciat que avui mateix el ministeri de Cultura francès crearà el Comitè Consultiu per a la Promoció de les Llengües Regionals i la Pluralitat Lingüística Interna. El nou ens, diu el POC, podrà assessorar el govern francès perquè "la qüestió de les llengües" no sigui oblidada "en la futura llei de descentralització i de reforma de l'acció pública". Els autonomistes occitans encara van més enllà, i preveuen que el Comitè Consultiu rebi l'encàrrec de "preparar la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries".

Seria un canvi en el panorama polític actual. Ara fa deu dies us explicàvem que la ratificació de la Carta perillava, després que el president de l'Assemblea Nacional francesa hagués admès que no es podria canviar la Constitució perquè no hi havia una majoria qualificada de tres cinquenes parts de parlamentaris per poder-ho fer. Un grup d'experts de la Comissió de les Lleis Constitucionals havia advertit el passat desembre que la reforma constitucional era "ineludible" per tal de ratificar la CELRM.

Però el president del POC i conseller regional d'Aquitània, David Grosclaude, diu que les disposicions de la CELRM es podrien implementar igualment sense haver-la de ratificar. Simplement, diu Grosclaude, caldria que la defensa de les llengües minoritzades esdevingués llei. En aquest cas, no faria falta cap majoria qualificada.

Les llengües minoritzades, a la llei educativa

L'altra finestra que s'obre és la incorporació de les llengües minoritzades de França al projecte de Llei de refundació de l'escola, també conegut amb el nom de Llei Peillon. En un primer moment, la llei no prenia en consideració l'existència dels idiomes territorials de França. Però ara, la comissió d'Afers Culturals de l'Assemblea Nacional francesa ha acceptat una esmena que parla de convidar els professors "a integrar les llengües i cultures regionals en el seu ensenyament, per tal d'afavorir-ne la transmissió i d'aprofitar-les per a l'adquisició d'una base comuna de coneixements, competències i cultura, especialment per a l'estudi de la llengua francesa".

Aquesta esmena era una de les que proposaven el passat gener setze associacions en defensa de les llengües minoritzades de França, incloent-hi entitats bretones, occitanes, savoianes, basques, flamenques, corses, alsacianes i de l'illa de la Reunió. També n'hi havia una de nord-catalana, l'Associació per a l'Ensenyament del Català (APLEC).

Per contra, a les actes dels debats de la comissió no es troba rastre d'altres esmenes també proposades per les entitats, i que anaven en la línia d'encaminar l'ensenyament cap a un bilingüisme francès-llengua minoritzada. Sí que s'ha acceptat la introducció de les llengües minoritzades a les "activitats educatives, culturals o esportives complementàries".

Ara, les esmenes que ha introduït la comissió hauran de ser discutides a partir del proper 11 de març.