Organitzat pel Carrefour Culturel Arnaud Bernard, el 26 de maig se celebra la 21a edició del Fòrum Mundial de les Llengües a Tolosa de Llenguadoc. Seguint el model presentat en les edicions anteriors, la iniciativa ha escollit una ciutat occitana per a fer-hi arrelar les "més grans conquestes de l'esperit humà, tot intentant, com ens ensenya la civilització occitana, de fer brollar de la terra valors cosmopolites". És en aquest context que ha de posar-se en relleu dos textos: la Declaració sobre els Deures envers les Llengües i el Llenguatge i la Proposició de Nacionalització de les Llengües/Cultures de França.

El Fòrum d'enguany vol ser una invitació per tal que tothom que parli una llengua distinta pugui fer-la conèixer, en una pròpia paradeta i en acord amb la "definició científica d'allò que és una llengua (allò que parlen les persones), i tenint en compte que no existeixen subllengües, com no existeixen tampoc subhomes [...]. Es presenten les llengües en pla d'igualtat", més d'un centenar, segons els organitzadors. Hom preveu que es facin debats a la plaça pública sobre aquesta temàtica i que hi hagi arreu actes d'animació i informació populars.

Els debats giraran al voltant de dues qüestions, la primera es referirà a les anomenades "llengües aborígens de França (o llengües indígenes o autòctones)", i la segona es fixarà en el conjunt de les llengües del món.

Visió peculiar: les llengües diferents del francès com a element de la identitat nacional francesa

Tot i que els debats són lliures i comptaran amb experts escollits (entre els quals representants polítics i també associatius), preparen el terreny amb l'explicació de com veuen ells les relacions de les "llengües aborígens" i l'Estat francès. Aquestes llengües -diuen en un text que repartiran entre els participants al Fòrum- "han tingut una importància considerable en la construcció de la llengua i la cultura franceses". Sense tenir en compte les altres llengües, diuen els impulsors del Fòrum, hom queda desarrelat del passat, de manera que qualsevol gest per a ignorar-les o prohibir-les és un acte antifrancès. D'aquí que sigui necessari, per a comprendre i assumir plenament allò que són els francesos, que l'educació nacional i els altres serveis de l'Estat en què la llengua sigui un element fonamental, obrir-se a les llengües aborígens, apreciar-les i ensenyar-les. És a dir, que des de l'òptica del Carrefour Culturel, les esmenades llengües són constructores de la identitat plural dels francesos.

L'educació proposada, consideren els impulsors d'aquesta via, portarà a una veritable descentralització cultural, serà un "invent que fecundarà les arts, la recerca, la vida comuna". En conseqüència, pensen, es transformarà radicalment el debat entre els partidaris i enemics de "les llengües dites regionals, un debat que ja té 150 anys i que enverina els esperits amb el desenvolupament, dels dos costats, "de mitologies nacionalistes i ideologies identitàries, frena la nostra construcció d'una societat més republicana, més democràtica, més ecològica i racionalment pluralista".

Els organitzadors del Fòrum voldrien, a més, que el participants prenguessin consciència sobre la necessitat de completar la Declaració Universal dels Drets Humans amb una Declaració dels Deures envers les Llengües i el Llenguatge. Perquè cal desarrelar, diuen, les lluites ètniques, "dotant la comunitat internacional d'una arma jurídica per a contenir-les". Perquè "aquestes lluites, que enverinen les relacions entre els homes en el món sencer, són la conseqüència de la negació, més o menys violent segons les regions, d'identitats col·lectives constituïdes per les llengües i les cultures, en el sentit més profund de la paraula". Perquè "allò que constitueix la força de la Declaració Universal dels Drets Humans, la consideració que els individus presos aïlladament de les seves diverses pertinences (ètniques, lingüístiques, socials, religioses) per tal de tractar-los en un pla d'igualtat des del punt de vista ètic i de dret, és també la seva flaquesa: aquesta Declaració no pot actuar al nivell dels drets col·lectius".

Contrast amb la situació política actual

Aquesta mirada pluralista dels convocants del Fòrum contrasta prou amb la realitat de les llengües no oficials de França. Dimarts us explicàvem que les associacions en defensa dels idiomes minoritzats de la República Francesa es manifestaven a París i demanaven socors a la UNESCO perquè, sota el seu punt de vista, l'executiu francès no fa passes a favor d'aquestes llengües. Entre d'altres punts de fricció, hi ha la marxa enrere de París en el compromís de ratificar la Carta Europea de les Llengües, una promesa electoral de l'actual president francès, François Hollande.