L'eurodiputat cors François Alfonsi, un dels eurodiputats més actius en la defensa dels drets lingüístics de tots els ciutadans europeus i, en conseqüència, de totes les llengües europees, manifestava la seva satisfacció en constatar que la Comissió de Cultura del Parlament Europeu aprovava, unànimement, el 18 de juny, la proposta que havia presentat, juntament amb altres eurodiputats, relativa a la necessitat de portar a terme una política lingüística més valenta i coherent de la que les institucions europees practiquen. Davant l'èxit de la votació, Alfonsi manifestava que "aquest vot unànime posa en relleu el compromís del Parlament Europeu a favor de la diversitat lingüística". "Mentre el Parlament Europeu lluita a favor de la diversitat lingüística a escala internacionalment ha de ser irreprotxable davant les seves pròpies minories". "Aquest compromís per a la defensa de la diversitat cultural existeix, evidentment, en alguns països però molt menys en d'altres. Tots els Estats membres han d'evolucionar i adoptar les millors normes europees en aquest terreny".

El contingut de l'informe aprovat

L'informe es refereix, preferentment, a "les llengües europees amenaçades i a la diversitat lingüística al si de la Unió Europea".

En el preàmbul recorda que durant els últims anys s'han realitzat una sèrie d'iniciatives a favor dels drets lingüístics i de la dignitat i igualtat de totes les llengües, iniciatives que responen als principis sobre els quals s'hauria de basar qualsevol política lingüística justa i coherent. (Entre els documents citats que avalen la solidesa d'aquestes iniciatives, trobem la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, elaborada pel CIEMEN i pel Pen Club català el 1996). Seguidament, l'informe recorda que el Tractat de Lisboa, que dóna indicacions per a realitzar els objectius de la Unió Europea en l'inici del segle XXI, insisteix en la necessitat de "salvaguardar el patrimoni cultural i lingüístic de la Unió Europea en la seva diversitat". Precisament aquesta diversitat, diu a continuació l'informe, és un dels principis fonamentals de la Unió Europea. Una afirmació que s'ha de traduir en la consideració que "totes les llengües d'Europa són iguals en valor i dignitat, formen part integrant de les seves cultures i civilitzacions, contribueixen a l'enriquiment de la humanitat". Això és aplicable a cada llengua, "fins i tot a les amenaçades de desaparició".

Concretament, pel que fa a les llengües amenaçades, que es troben arreu de la geografia europea, l'informe cita la UNESCO la qual ha establert uns criteris científics que en garanteixen la seva supervivència: transmissió generacional, ús en els diversos en els camps privat i públic, en l'ensenyament i els mitjans de comunicació, en les polítiques lingüístiques dels governs i institucions...Les llengües amenaçades han de ser perseverades de qualsevol risc de perdre's, semblantment com es fa amb la biodiversitat natural i amb el desenvolupament sostenible. També aquestes llengües contribueixen a fer possible la "cohesió social", encara que algunes d'elles no siguin oficialment reconegudes.

Els últims paràgrafs de l'informe estan redactats en forma de peticions: que la Unió Europea i els Estats membres vetllin per tal de facilitar la utilització de totes les llengües, amb una especial atenció envers les amenaçades d'extinció; que la Comissió Europa i el Consell adoptin polítiques i programes per a sostenir les llengües en perill, amb la corresponent dotació econòmica; que s'ha de veure particularment a nivell de l'educació i la formació de la joventut, en la promoció de les noves tecnologies i les plataformes multimèdia... Igualment totes les institucions europees i estatals han de preocupar-se per tal que, des la infància, tothom aprengui més d'una llengua. Les comunitats lingüístiques més petites, que solen estar mancades de mitjans suficients per a la promoció dels seus respectius idiomes, han de beneficiar-se de les ajudes econòmiques que necessitin. La Comissió Europea hauria de finançar, especialment, "els projectes pilot" que són uns referents exemplars per a configurar les polítiques lingüístiques necessàries i hauria de fer accessible el programa de traducció a totes les llengües, incloent-hi les que no es beneficien del reconeixement estatal.

En espera del veredicte del Parlament Europeu

Segurament la decisió de la Comissió de Cultura serà discutida, i eventualment aprovada sense retocs importants, en una de les primeres sessions després del proper estiu. Es tracta d'una prioritat i d'una ocasió importants, perquè, precisament, després de l'estiu el Parlament Europeu ha de marcar les línies de la programació plurianual que van del 2014 al 2020. Cal que el tema de la diversitat lingüística hi figuri d'una manera insistent, com diuen els eurodiputats més sensibles per l'Europa plurilingüística. El tema s'ho mereix i cal no repetir la mala experiència del programa 2007-2013 en què les llengües minoritzades han estat també força marginades, políticament i econòmicament, per les institucions europees.