Una autonomia sense Parlament exclusiu. Això és el que podria aconseguir, de facto, Anglaterra, si la proposta que s'està plantejant actualment el govern britànic tirés endavant. La idea, explica avui en exclusiva el diari The Independent, és que els parlamentaris anglesos, com a bloc, puguin vetar a Westminster qualsevol llei d'abast britànic sobre matèries que hagin estat transferides a les assemblees autònomes d'Escòcia, Gal·les o Irlanda del Nord. És a dir: que per a aprovar una llei sobre sanitat, educació, transports o medi ambient a Westminster, no només caldria una majoria de diputats de la Cambra dels Comuns completa (incloent-hi escocesos, gal·lesos i nord-irlandesos), sinó que també faria falta una segona majoria: la dels diputats anglesos.

La idea té un motiu evident: Anglaterra (incloent-hi Cornualla) és l'única nació del Regne Unit que no té la seva pròpia assemblea legislativa. És a dir, que les lleis britàniques són les que s'hi apliquen, per a totes les matèries, donat que no existeixen lleis angleses específiques -cosa que no passa ni a Escòcia, ni a Gal·les, ni a Irlanda del Nord, que tenen les seves pròpies legislacions sota el sistema de la devolution. Això genera una situació estranya: els diputats que representen les nacions autònomes a Westminster acaben votant sobre lleis que, de fet, només afecten a Anglaterra.

No és pas per casualitat que el debat s'estigui plantejant sota un govern de majoria conservadora. I és que, històricament, el Partit Conservador ha aconseguit sovint millors resultats a Anglaterra que no pas a Escòcia o a Gal·les, que han tendit a votar més els laboristes (i, més recentment, el Partit Nacional Escocès, SNP). Mentre, Irlanda del Nord té un sistema de partits propi i exclusiu. Dit d'una altra forma: és més probable que hi hagi una majoria conservadora entre els diputats anglesos que no pas entre el conjunt de diputats britànics.

És evident que, sent les coses així, al Partit Laborista no li ha agradat la idea de l'executiu que encapçala David Cameron: ahir mateix, els laboristes la van qualificar de "projecte esbojarrat". Temen que, en cas de victòria laborista per la mínima en unes futures eleccions britàniques, Westminster quedés blocat a la pràctica -almenys, per a matèries tan importants com educació o sanitat- per una majoria conservadora entre els diputats anglesos.

Evitar haver de crear noves assemblees

La proposta que ara estudia el govern britànic té un altre objectiu: evitar haver de crear noves assemblees, en aquest cas una per a tot Anglaterra o fins i tot diverses de regionals.

Per un costat, el discurs sobre l'austeritat i l'estalvi en allò públic, hegemònic avui en bona part d'Europa, no sembla el millor aliat per a la creació de nous ens representatius, com ho podria ser una Assemblea d'Anglaterra. Existeix un partit, Demòcrates Anglesos, que defensa aquesta opció des de 2002, però els seus resultats electorals sempre han estat molt minsos.

Per l'altre, la idea de crear assemblees regionals angleses es va intentar ara fa deu anys: el 2003, el govern britànic -encapçalat llavors per Tony Blair- va proposar la creació de vuit parlaments anglesos que fossin escollits directament pels ciutadans i als quals es transferissin algunes competències. Es va arribar a celebrar un referèndum per a establir el primer d'aquests parlaments, a la regió d'Anglaterra del Nord-est (zona al voltant de Newcastle), però la proposta va patir una derrota severa: el 78% dels votants s'hi van manifestar en contra. A partir de llavors, les assemblees regionals angleses es van desar al calaix.

L'SNP i el Plaid Cymru no es fan mala sang

Mentrestant, a l'SNP s'ho miren des de la distància i diuen que ells tenen una "solució elegant" per a resoldre la qüestió: la independència d'Escòcia, a partir de la qual ja ningú s'haurà de preocupar sobre què voten els diputats escocesos a Westminster, donat que ja no hi aniran. Mentrestant, el partit diu que manté una política coherent a Westminster: "Només votem en temes que tenen impacte a Escòcia".

Aquesta és exactament la mateixa política que apliquen els sobiranistes gal·lesos del Plaid Cymru, partit que diu estar d'acord amb la proposta que s'està plantejant el govern britànic. El Plaid, però, matisa que continuarà votant les lleis destinades a Anglaterra però que puguin tenir efectes col·laterals per a Gal·les. I afegeix que, davant d'aquesta situació, allò millor fóra un acord "federal o confederal per a l'Estat britànic".