De nou el problema mai ben resolt de les relacions tibants entre el govern central de les Filipines i el poble moro de Mindanao -de majoria musulmana- torna a ser esquitxat per un esclat de violència, arran de l'intent de 300 guerrillers del Moviment Nacional d'Alliberament Moro (MNLF, per les sigles en anglès) d'ocupar la ciutat de Zamboanga, alhora que 3.000 militars de l'exèrcit filipí els responen amb les armes. El xoc tenia fins ahir un balanç de 83 guerrillers, onze soldats i tres policies morts, més de 200 ostatges dels guerrillers, i al voltant de 110.000 persones desplaçades, segons dades del diari filipí The Inquirer.

Zamboanga, ciutat on els cristians són majoria, està situada a la punta sud occidental de l'illa meridional de Mindanao, tradicionalment centre neuràlgic del poble moro, i és un punt estratègic important pels dos bàndols enfrontats. La ciutat ha quedat semiparalitzada durant el conflicte, amb els habitants fugint o amb de sortir al carrer.

L'actual ofensiva del MNLF és, en part, una manifestació de protesta per la seva exclusió de les converses de pau entre el govern filipí i una altra formació rebel del poble moro, el Front Islàmic d'Alliberament Moro (MILF, sigles en anglès). Alhora, els rebels del MNLF asseguren que hi ha una diferència ideològica: ells volen un estat independent per als moros de Mindanao, mentre que el MILF s'acontenta amb una autonomia ampliada dins de la República de les Filipines, autonomia que els seus líders estan negociant en aquests moments.

Per contra, va ser el líder del MNLF, Nur Misuari, qui el 1987 va acceptar l'establiment d'una regió autònoma mora en un acord amb Manila. I, al contrari que ara, el MILF -que s'havia escindit del MNLF abans- era el grup que es va quedar al marge de les negociacions.

Altres grups menors, la majoria escindits dels dos anteriors, també operen a la zona, i tampoc no estan inclosos en les converses de pau actuals.

Les autoritats recorden que aquesta situació, amb l'assalt que l'ha provocada, és un episodi de més en els continuats conflictes que ja han causat, des dels anys 1970, 120.000 morts a l'illa de Mindanao. No expliquen, però, que mai no hi ha hagut una resposta global a les reivindicacions del poble moro, centrades en l'exercici del dret a l'autodeterminació. El govern central ha buscat la seva pau mitjançant concessions de caràcter autonòmic -el mateix que continua fent ara- que, fins al moment, no han satisfet la totalitat dels moviments polítics i militars del poble moro.

Més informació:

• Seguiment a Nationalia:Un acord marc estableix una nova regió autònoma musulmana a Mindanao i El MILF diu que té el suport del poble moro de Mindanao per pactar l'autonomia amb les Filipines