Els resultats de les eleccions parlamentàries del 7 de setembre a Austràlia han significat un canvi important pel país: la dreta ha reconquerit el poder, en detriment dels socialdemòcrates que han governat els darrers anys.

Davant d'aquest canvi de signe polític, les organitzacions dels aborígens es pregunten si poden esperar una política que els afavoreixi més del poc que han rebut dels qui ara pleguen. Del que han dit els líders de la coalició conservadora vencedora, hi ha força dubtes sobre l'impacte que les seves polítiques socials puguin tenir sobre els aborígens, una de les comunitats més desafavorides del país: són el 3% de la població (670.000, segons el cens de 2011), però concentren la majoria de problemes endèmics d'Austràlia: el 41% de famílies aborígens són pobres, i l'esperança de vida és molt més baixa (17% menys que la mitjana nacional) en una societat que, en termes generals, és benestant.

Els dos principals partits han promès que convocaran un referèndum per tal que la societat australiana es pronunciï en el sentit de si vol o no inscriure en la Constitució el fet que els aborígens són els primers habitants del país. El programa de la coalició guanyadora especifica que el nou govern presentarà una proposta d'esmena constitucional durant els dotze primers mesos de legislatura. L'eventual reconeixement comportaria el deure polític de ser més atents en el respecte dels drets específics d'aquesta part ben definida de la societat australiana. Un sondeig recent diu que el 70% dels australians estan d'acord amb modificar la Constitució amb aquest objectiu.

Bones paraules del nou primer ministre

De cara al més immediat, el nou primer ministre, Tony Abbott, ha anunciat que que donaria proves del seu compromís per a lluitar contra les diferències entre la població australiana: "Espero ser no tan sols primer ministre, sinó també primer ministre d'Afers Aborígens", ha dit. Una promesa, tanmateix, de seguida contestada per les organitzacions dels aborígens que, precisament, acusaven aquest mateix candidat d'haver revelat la seva intenció de reduir el pressupost destinat a les ajudes socials.

També els socialdemòcrates havien pres la paraula per a afirmar que ells no estaven disposats a rebaixar el pressupost en temes de caràcter social, i que farien tot el possible per a reduir la taxa de desocupació -que afecta més negativament els aborígens- i reforçarien el programa que preveu, entre altres avantatges, donar a aquests el control dels parcs regionals del Nord d'Austràlia. Unes promeses caigudes en el buit, fora que el nou cap de govern les assumeixi.

L'extrema dreta, o sigui els nacionalistes australians del Partit Aixeca't Austràlia, és l'única que ha pres posició clara contra ells. La seva candidata Pam Hecht, en un míting declarava, en to d'alerta: "La gent no ho sap, però ha de saber que molts musulmans donen cada dia més diners als aborígens perquè es converteixin a l'islam. La nostra inquietud és que en convertir-se a la seva religió els primers habitants del país, a la llarga la terra australiana acabarà pertanyent a Al·là i l'islam haurà de ser-hi l'única religió".

Potser un consol per als aborígens sigui que un dels seus membres, Nova Peris -antiga medallista olímpica- ha estat elegida senadora pel Partit Laborista. Ha promès que alçarà la seva veu, en aquesta més alta institució de la federació australiana, per a posar-la, sobretot, a favor de la sanitat i de l'ocupació dels seus compatriotes.