Els illencs es van llançar ahir als carrers a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera demanant respecte al sistema educatiu públic amb el català com a llengua vehicular. Els manifestants van clamar de nou contra el model trilingüe del TIL, que reduirà en bona part del paper de la llengua catalana a les escoles balears. La protesta segueix la vaga general indefinida que va començar a mitjan mes de setembre entre el professorat.

Segons dades de la Societat Balear de Matemàtiques, almenys 80.000 persones van marxar a la capital mallorquina, Palma. Són xifres similars a les del govern espanyol, que calcula en 70.000 els manifestants a Palma, 6.500 a Maó i 5.000 a Eivissa. Les xifres impliquen que la d'ahir va ser la manifestació més gran en la història de les Illes Balears.

Una "purga ideològica"

L'Assemblea de Docents (una de les organitzacions que cridaven a la manifestació) va dir al seu manifest que la gent està decidida a "defensar a ultrança l'educació de les retallades, de la purga ideològica, dels atacs a la llengua catalana". De fet, la manifestació va tenir un enfocament més ampli que no pas l'educatiu, segons el text: "Som aquí per defensar una educació de qualitat i amb coherència pedagògica. Però també per defensar els nostres drets socials i individuals. Perquè no només està en perill l'educació. La llista és llarga, llarguíssima...". Dins d'aquesta llista es troba la sanitat, l'atenció a la dependència, els serveis socials, l'administració pública i els serveis d'extinció d'incendis.

La manifestació compatava amb el suport de nombroses organitzacions de la societat civil balear, sindicats i tots els partits polítics de l'arc parlamentari balear, tret, evidentment, del PP. Alguns manifestants van mostrar pancartes en què reclamaven la dimissió del president balear, José Ramón Bauzá.

Un ús "equilibrat" de les llengües, diu el govern

El govern balear diu que el TIL vol introduir un ús "equilibrat" del català, castellà i anglès a les aules illenques. El PP pensa que el model previ afavoria massa el català.

Però els professors argumenten que el govern està inetentant implementar l'ús de l'anglès com a llengua vehicular amb recursos insuficients. I, a més, recorden que el català és la llengua pròpia de les quatre illes, on pateix una pressió molt gran del castellà. Així, consideren que la llengua ha de tenir preeminència a l'escola, per tal de contrarestar la seva pitjor situació en l'ús social.

(Imatge: els manifestants, vestits amb les samarretes verdes que han esdevingut símbol contra el TIL / fotografia de Marga Mas.)