De cara a les properes eleccions municipals i europees, els diferents partits que actuen dins la República Francesa comencen a mobilitzar-se i a presentar els seus respectius programes. També els partits propis de la nacions sense estat. El Partit Bretó (PB), amb presència en alguns municipis, diumenge va prendre la decisió de presentar-se a les eleccions europees amb un programa que posi l'accent en el federalisme d'escala europea. La formació bretona diu que, en aquesta proposta, vol anar de la mà de "bascos, catalans, escocesos i flamencs".

La decisió va acompanyada per la publicació, per part del Comitè Executiu del PB, d'una "Crida solemne als bretons", amb el propòsit, diu la formació, d'ajudar-los a afrontar la crisi que està travessant Bretanya, que afecta, pràcticament, tots els àmbits de la vida privada i pública dels seus ciutadans i que està provocant que Bretanya s'estigui "morint, tot buidant-de la seva sang: són milers els llocs de treball que desapareixen, els seus joves es preparen per a anar-se'n", diu el partit.

El PB considera que "una nova Bretanya només pot néixer d'un moviment polític bretó" i que no es pot esperar res dels "partits hexagonals" (francesos). El text del PB diu que, del mateix moment de la seva creació, el partit ja havia "previngut els bretons de les conseqüències de l'absència d'un poder polític a Bretanya": "és la seva destrucció mateixa que està programada".

Les coses sent així, pel PB tan sols resta una disjuntiva: o "continuar en el camí sense sortida de la submissió" o "optar per a la renovació a través de l'afirmació d'un poder bretó". El PB, diu el text, dóna la mà per tal que els qui vulguin la "renovació" se sentin acompanyats.

Altres formacions bretones es preparen per a concórrer als comicis

No és pas per manca de partits que aquesta "renovació" no es podrà defensar. Ouest-France explicava ahir que un nou partit bretonista, Breizh Europa, acaba d'anunciar la seva creació, amb un programa que pretén assolir "una Bretanya autònoma dins d'una Europa federal". D'entrada, el partit vol presentar-se a les municipals de l'any vinent, però assegura que està obert a trobar "proximitats" el mateix Partit Bretó, amb la Unió Democràtica Bretona (UDB) i amb Els Verds.

L'UDB, precisament, espera anar als comicis europeus en una coalició àmplia que inclou les formacions alsacianes, catalanes, basques, occitanes, corses i savoianes agrupades a Regions i Pobles Solidaris (R&PS). Aquest agrupament de partits va dir l'agost que esperava repetir coalició amb Europa Ecologia Els Verds (EELV), tal com ja va fer el 2009. Llavors, un dels candidats de R&PS (el cors François Alfonsi) va ser escollit eurodiputat.

L'anàlisi de PB: una Bretanya "sotmesa" als "estats majors parisencs"

Tornant a la crida publicada pel PB, els seus dirigents assenyalen que no es pot confiar en la classe política que ocupa majoritàriament els llocs de poder de Bretanya. Perquè, de fet, "els elegits estan sotmesos, àmpliament, als estats majors parisencs i no defensen gaire els interessos de Bretanya. Al contrari, actuen per a sotmetre-la al poder central". D'altra banda, el poder regional no ha previst, al moment que calia, que era necessari preparar-se per a afrontar "una situació econòmica que té unes perspectives inquietants".

Mentrestant s'ha accelerat el procés de "destrucció de les llengües" que es parlen a Bretanya, i de la "seva cultura". I, alhora, persisteix "l'amputació del territori bretó" (un dels cinc departaments bretons històrics forma part, oficialment, de la regió del País del Loira) i continua la "negació" oficial de l'existència del poble bretó com a nació.

La formació es pregunta si els bretons "estan disposats a veure morir Bretanya". El partit carrega contra "el govern francès, dirigit per Jean-Marc Ayrault, el qual com alcalde de Nantes ha conduït una política ferotge de desbretonització" de la ciutat. "Segons ell, Bretanya ha d'esdevenir un espai d'oci i de residència dels jubilats". Pel que fa als ministres bretons, "són d'una mediocritat desconsoladora, incapaços" de desenvolupar res que afavoreixi la Bretanya.